Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Mgadalenes 13-15

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Mgadalenes 13-15
Carrer n'Amargós 6-8
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 0,00000 | UTM Y: 0,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Els treballs arqueològics van permetre documentar diverses fases d’ocupació de l’espai intervingut.
Època romana i tardoantiga/ altmedieval
D'època romana es documenten les restes de quatre pilars de l’aqüeducte, en funcionament des de la seva construcció al segle I dC, fins als segles IX-X dC, en què fou substituït pel rec Comtal. Els pilars conserven la fonamentació d'opus caementicium, la base d'opus quadratum i part del pilar bastit en opus vittatum. L'alineació d'aquestes quatre bases servia per articular la parcel·lació d'aquest espai i la seva estructura s'ha conservat integrada a l'interior dels edificis medievals, moderns i contemporanis. També es van documentar evidències d'activitats agrícoles en tot un conjunt de negatius allargats identificats com a rases d'arada, així com d'altres negatius de grans dimensions i de funció indeterminada. En aquests casos no es va poder acotar la seva cronologia. L'època tardoantiga/altmedieval quedà representada per diverses estructures i negatius. Es van documentar dues sitges, una de les quals encara conservava les restes d'un folre d'argila, i l'altra, la tapa discoïdal de pissarra. També es van registrar les restes molt malmeses d'una estructura de combustió de la qual només es conservava la solera, i, en darrer lloc, tota una sèrie de forats de pal possiblement associats a estructures i elements bastits amb material perible.

Època baixmedieval
La fase baixmedieval es caracteritza pel fet de ser el moment en què s'inicià la urbanització de l'espai excavat. L'observació de les restes dels murs descobertes durant el procés d'excavació va permetre identificar en primer lloc l'estructuració de l'espai del solar en quatre parcel·les amb orientació nord-est / sud-oest, limitades al sud-oest amb el carrer de n'Amargós i al nord-est amb la línia de l’aqüeducte. L'urbanisme s'inicià a mitjan del segle XIII amb l'edificació de la parcel·la 1 (corresponent a la finca contemporània número 6a) i la parcel·la 4 (corresponent a la finca contemporània número 8). Aquesta darrera parcel·la conservava ja, d'aquest moment, dues línies de partició interna de l'edifici. Els murs relacionats amb l'ocupació de mitjan segle XIII estaven formats per un sòcol de pedra sense desbastar, en alguns casos rodada, amb fragments de material reaprofitat provinent de l'estructura de l’aqüeducte, lligats amb morter de calç de color beix, un paredat de tàpia, i finalment un enlluït de morter de calç blanc.
Entorn de la primera meitat del segle XIV la urbanització es va completar amb la construcció d'un nou mur que generà les parcel·les 2 i 3 (corresponent a la finca contemporània número 6b) i la perpetuació de les línies dels murs corresponents a les parcel·les 1 i 4. Les estructures domèstiques adoptaven la forma habitual de planta rectangular, amb aproximadament dos terços de l'espai construït i un terç de la superfície destinat a pati. En aquest cas, les estructures murals estaven bastides amb pedra de Montjuïc tallada en forma de carreuó de mida mitjana, lligada amb morter de calç de color taronja, que usaven com a basament les estructures mural anteriors i es substitueix l'alçat de tàpia per un de pedra.
Aquests nous murs s'articularen entorn de pilars de base quadrangular, bastits amb carreuons ben treballats. Els pilars generaven una quadrícula que permetia, amb la tapiada o no dels arcs, crear espais diversos. La documentació de diversos d'aquests pilars permetria suposar que, com a mínim, la parcel·la 4 es devia projectar en el mateix moment que la parcel·la que ocupava la finca número 10, veïna del solar afectat.
A l'interior de les estructures domèstiques identificades es documentaren altres elements com ara paviments, tant de terra batuda com de calç, i pous negres de planta rectangular. També es van localitzar pous d'aigua dolça de planta circular construïts a l'interior de l'espai domèstic i no a fora el pati.

Època moderna
Les estructures domèstiques baixmedievals perduraren presumiblement fins a la segona meitat del segle XVII. Malauradament, tant les reformes de finals del segle XVII com les de finals del segle XVIII no han quedat pràcticament evidenciades a escala arqueològica, per raó de les reestructuracions que els edificis van patir en època contemporània. Tot i això, es van documentar algunes reparacions a les línies murals que delimitaven les parcel·les i, també, murs de parcel·lació interior dels habitatges.

Època contemporània
La reunificació de totes les propietats en una de sola entorn de la primera meitat del segle XIX va generar l'enderroc de les finques medievals i modernes, l'abolició de l'antic parcel·lari i la construcció de tres edificis nous que han perdurat fins a l'actualitat. Es tracta de tres finques que tenien la mateixa orientació sud-oest / nord-est que les baixmedievals i que delimitaven amb els mateixos elements, és a dir, al sud-oest, el carrer de n'Amargós, i al nord-est, la línia de l’aqüeducte, que en aquest moment ja estava integrat en els edificis que ocupaven els espais de Magdalenes, 13 i 15. Curiosament, es va mantenir la línia de mur que delimitava la parcel·la 1, l'única que va perdurar des de mitjan segle XIII fins a l'actualitat. Les finques estaven construïdes amb murs riosta bastits amb pedra sense desbastar i reaprofitada i morter de calç blanc de gra gruixut. Les estructures de partició interna dels edificis foren construïdes amb maó massís i morter de calç.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Aqüeducte

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
18 maig de 2014 Intervenció en curs
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Adraiana Vilardell Fernández, Abans, SL
Motivació:
Nova edificació
Promotor/propietari:
Hotels Catalònia

Documentació

Bibliografia:

  • VALIDEZ FERNÁNDEZ, A., 2016. “Carrer de les Magadalenes, 13-15 i Carrer de n'Amargós, 6-8”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 125-128

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona