Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Mgadalenes 13-15

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
22
Codi d'illa:
10213
Adreces:
Carrer Mgadalenes 13-15
Carrer n'Amargós 6-8
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430960,00000 | UTM Y: 4581943,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica realitzada al Carrer de les Magdalenes, 13-15/Carrer de n’Amargó, 6-8 ha estat motivada per la construcció d’un edifici de nova planta i va concloure amb resultats positius. La construcció de nou edifici implicava un rebaix del solar de 4,50m per sota del nivell de circulació del carrer de les Magdalenes. L’espai intervingut es situa al Barri Gòtic zona de la ciutat ocupada des d’antic. No serà fins al segles XII i XIII en que aquesta zona es comença a urbanitzar, ocupació fruit de l’evolució de la Vilanova dels Arcs. Aquest és el segon text que es publica sobre aquesta intervenció (VILARDELL 2016). En aquesta ocasió es presenten els resultats de la intervenció als sectors del carrer de les Magdalenes, 13 i 15. La intervenció arqueològica ha permès diferenciar diverses fases d’ocupació de l’espai. 1.- Fase romana (segles I-IV). Aquest moment es documenta especialment a l’espai de Magdalenes, 13 amb una sèrie d’anivellacions amb material ceràmic romà rodat. Aglutina les restes des quatre basaments i part des pilars de l’aqüeducte del Besòs. També s’ha documentat una inhumació entre dos pilars de l’aqüeducte. No s’ha n’ha trobat cap altre. 2.-Fase tardoantiga i altmedieval (segles V-XI) Dins d’aquesta fase s’han diferenciat dos moments diferents, tot i això el tipus d’explotació de l’espai no varia massa d’una a l’altre amb lo qual es pot parlar d’un mateix moment. Les restes documentades indiquen la convivència d’activitats agropecuàries amb elements de producció, possiblement artesana sense que es pugui parlar d’evidències clares d’urbanisme. Com a elements documentats es tracta de retalls de funció indeterminada i un conjunt de sitges i evidències de dos forns. 3.- Època baixmedieval (segles XII-XV) En aquest moment ja es documenta cap a mitjans del segle XIII la urbanització de tots els sectors, amb parcel•les ben definides i construïdes. Es documenta una primera fase en què els murs estan formats per un sòcol de pedra i paredat de tàpia i una segona fase en la qual els murs de tàpia són substituïts per murs de carreuons i es gestiona l’espai mitjançant la construcció de parets diàfanes amb arcs que es tapien o no a voluntat el que permet jugar amb l’extensió de les plantes segons la necessitat dels propietaris. 4.-Època moderna (segles XVI-XVIII) . Aquest moment es pot dividir en dos una primera fase que va del segle XVI fins a principis del segle XVIII i una segona de finals del segle XVIII. Durant la primera es manté el parcel•lari medieval, tot i que s’observa que la planta original dels edificis entre mitgeres evoluciona cap a l’ocupació total de l’espai de la parcel•la i s’amortitzen moltes de les fosses sèptiques, sitges i pous documentats en fases anteriors. I part dels patis s’edifiquen. D’aquest moment també corresponen petites reformes dels murs mitgers i divisions interiors que reforcen o substitueixen trams de murs malmesos al llarg dels segles. Aquesta primera remodelació es relaciona tant amb l’epidèmia de pesta de 1651 com el desenllaç de la guerra dels Segadors, que provocà el setge de Barcelona entre el 1651 i el 1652. La segona fase documentada de finals del segle XVIII està més relacionada amb el període de postguerra de Successió després del setge (1713-1714). En aquest cas les reformes dels edificis encara són més profundes i sovint impliquen l’enderroc total de l’estructura. 5.- Època contemporània (segles XIX-XX). Els canvis més contundents es documenten al sector de n’Amargós on es registra la reunificació de totes les propietats durant la primera meitat del segle XIX, el que va generar l’enderroc de les finques medievals i modernes, l’abolició de l’antic parcel•lari i la construcció de tres edificis nous que han perdurat fins al moment de l’enderroc de principis del segle XXI.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Aqüeducte

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Cronologia

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
18 maig de 2014 - 7 setembre 2015
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Adriana Vilardell Fernández, Abans, SL
Motivació:
Construcció d'un edifici de nova planta
Promotor/propietari:
Arc de Triomf, SL

Documentació

Bibliografia:

  • VILARDELL FERNÁNDEZ A., 2017. “Carrer de les Magdalenes, 13-15; Carrer de n'Amargós,6-8”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 115.
  • VILARDELL FERNÁNDEZ A., 2016. “Carrer de les Magadalenes, 13-15 i Carrer de n'Amargós, 6-8”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 125-128
  • VILLAVERDE REY M., 2005. Estudi històric de les finques del carrer Amargós, 6-8. ÀgabaBcn. [Inèdit]

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona