Descripció:

La intervenció ha estat motivada per la rehabilitació de l'edifici, dirigida a convertir- lo en un espai visitable. Obra primerenca d'Antoni Gaudí, la Casa Vicens va ser ampliada notablement per l'arquitecte Joan Baptista Serra Martínez i visqué diverses reformes al llarg del segle XX.
Els treballs han estat marcats per la necessitat de conèixer millor el projecte original de Gaudí, la seva forma i lògica circulatòria, així com destriar l'origen, l'entitat i la datació relativa d'aquelles estances o parts de la casa que foren visiblement sotmeses a posteriors intervencions d'arranjament.
També s'han intentat localitzar possibles danys estructurals i s'ha procurat conèixer millor els sistemes de fonamentació de l'edifici. Amb aquesta finalitat, s'ha plantejat un pla de cales aplicades a cels rasos, parets i terres compreses en els quatre nivells que formen la casa i s'han realitzat dos sondeigs al subsòl. Aquestes cales s'han dut a terme intentant danyar el mínim possible les superfícies i prevenint la destrucció potencial d'elements pictòrics originals latents. La realització de sondeigs al semisoterrani de la casa ha permès evidenciar que aquesta casa disposa de dos sistemes diferents de fonamentació, corresponents als dos moments constructius que la defineixen: a la part original de Gaudí s'hi ha localitzat una senzilla fonamentació consistent en una banqueta de poca profunditat (entre uns 35 i 40 cm) feta de maons lligats amb morter de calç, formant una sabata de 20 cm de petja; per la seva banda, la fonamentació localitzada a la part annexada per Serra Martínez, l'any 1925, consisteix en una sabata amb un canvi d'aplom de poc més de 10 cm i de poc més de 35 cm de profunditat, íntegrament feta de ciment pòrtland sense encofrar.
Pel que fa a la planta baixa, la recerca s'ha centrat en els dos distribuïdors triangulars que flanquegen el menjador per confirmar o desmentir si, en origen, presentaven una planta octogonal. Encara que no han aparegut indicis concloents, s'han localitzat alguns testimonis d'envans que indiquen, com a mínim, que en origen aquests distribuïdors presentaven una forma diferent de la que ha arribat als nostres dies. En desmuntar els cels rasos de la zona de cuines, afegits al llarg del segle XX, han aparegut els sostres originals de l'època de Gaudí, consistents en voltes de mocador de maó de pla sobre perfils metàl·lics disposats en forma d'aspa, que donen lloc a trams de forma romboïdal similars als que cobreixen la tribuna i l'antiga bugaderia de la casa.
D'altra banda, s'han pogut localitzar vestigis de la façana septentrional original de Gaudí, actualment oculta a la planta baixa a causa de l'ampliació de les cuines i l'annexió d'un dormitori a l'altra banda del cèlebre fumador de mocàrabs. A més, també s'han trobat elements que demostren que l'ampliació de la casa per part de Serra Martínez no consistí en l'annexió i la reforma d'una construcció veïna preexistent, sinó en la construcció d'obra nova. A l'espai que fins ara ocupava la biblioteca de la casa, coberta amb una claraboia, s'hi han fet diverses cales que han servit per localitzar vestigis estructurals i pictòrics que demostren que l'escala principal projectada per Gaudí ocupava, en origen, aquest espai central modificat per Serra Martínez. En retirar els encanyissats que emmarquen la claraboia de la biblioteca han aparegut vestigis del cel ras que cobria l'antiga escala principal, de tres trams. En rascar amb espàtules la pintura plàstica que cobreix els murs entre la planta baixa i la primera planta han aparegut les restes d'un estuc planxat en calent de color gris i acabat marbrejat que descriu perfectament el perfil esglaonat de la desapareguda escala. A la primera planta s'han localitzat, al voltant del pati, els vestigis del replà en el qual antigament desembocava l'escala principal. Retirant els cels rasos moderns ha aparegut la coberta original de Gaudí, a base de voltes de mocador de maó de pla sobre cabirons i mènsules de fusta motllurada. En rascar els murs del replà també han aparegut superfícies d'estuc planxat gris marbrejat idèntiques a les de l'escala. L'estudi de paraments en aquesta banda de la casa ha permès proposar que l'ull de l'escala acollia un celobert, tal com sembla que indiquen els murs estucats d'angles arrodonits. Un seguit de cales practicades en aquesta planta i a la segona han permès deduir que el paviment a base de petites tessel·les de mosaic de Nolla blanques no pertanyen a l'època de construcció, sinó a la reforma de Serra Martínez. En canvi, els paviments continus dels espais més “nobles” de la casa (com són el menjador i sales annexes i les habitacions de la primera planta) sí que s'inscriuen dins del projecte original de Gaudí.
Pel que fa a la segona planta, les cales han fet palès que és la zona més interactuada de la casa els darrers anys. Els espais d'aquest nivell han estat compartimentats amb materials moderns (maó calat i ciment) i llurs terres actuals se superposen sobre les restes d'uns paviments originals a base de caironets ceràmics de punta. A més, s'ha evidenciat un canvi en l’estructura d’obertures l’exterior, ja que s’han detectat algunes finestres encegades. Així mateix, les cales aplicades al cels rasos ha tret a la llum l’encavallada que configura la coberta original de la casa, a base de bigues i cabrions de fusta i rajols.