Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: RSU Santa Caterina

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Avinguda Francesc Cambó
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431310,00000 | UTM Y: 4582030,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: RSU Santa Caterina

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica efectuada a l’avinguda Francesc Cambó es basà en el control i excavació d’una rasa per a la col·locació del tub de RSU, amb una llargada de 26 m. i una amplada de 1,50 m., amb uns 39 m² de superfície excavable. Malgrat que la cota d’afectació de l’obra no sobrepassava el metre de fondària l’excavació arqueològica es realitzà fins a la cota on apareix el sòl geològic de la zona (de tortorà).
Les restes aparegudes es pogueren distingir en tres tipus clarament diferenciats; per una banda els relacionats amb restes d’edificacions de l’antic urbanisme de la zona, des del segle XVII fins al segle XIX. En segon lloc, una sitja d’emmagatzematge, cronològicament associada als segles XV-XVI i vinculada probablement a una àrea de conreu relacionada amb les terres del proper convent de Santa Caterina. Finalment l'última i més antiga ocupació, es relaciona amb l’existència d’una extensa àrea de necròpolis, representada per varies sepultures (un total de 19) que corresponen a època tardoromana.
Fase I. Necròpolis tardoromana. La intervenció arqueològica posà al descobert un total de 19 tombes a les quals se'ls va atribuir una cronologia entre els segles III-IV dC. La tipologia de les tombes fou variada, amb enterraments de fossa simple sense cap tipus de coberta, de fossa simple amb coberta de tègula plana, tombes amb caixa rectangular de tègula, tombes de tègula a doble vessant i una tomba singular, associada a l’existència d’un mausoleu. Només en una de les tombes (T-19) es documentà l’existència clara d’aixovar, fet que es va relacionar amb l’existència d’una tomba de certa excepcionalitat, tant per la tipologia com per la pròpia presència de l’aixovar. L’estructura funerària estava relacionada a les restes d’un mausoleu, definit a la part superior per quatre murets i sota els quals se situaria pròpiament l’enterrament, de certa complexitat constructiva respecte la resta de tombes documentades. Es tractava d’un loculi de secció quadrada amb coberta a doble vessant, tot plegat revestit de tegulae. Enmig d’ambdues cobertes es va localitzar la troballa de dues peces d’aixovar de vidre: un bol sencer i íntegre amb decoració a base de costelles i una amforeta. Ambdues peces es recolzaven a les teguale de la coberta interior i hi estaven fixades amb argamassa.
Fase II. Restes d’un dipòsit excavat – segles XVI-XVII. Sobre el nivell ocupat per la necròpolis tardoromana es documentà un potent nivell d’argiles fosques color marró on apareixien fragments dispersos de ceràmica romana i fauna.
Només aparegué un gran retall situat a la zona mitja de la rasa, que s’interpretà com un gran dipòsit o sitja que retallava els nivells romans fins a l’estrat geològic de tortorà. Per les característiques del material arqueològic que farcia aquest dipòsit es va situar la seva amortització entre els segles XVI-XVII. Malgrat això, es desconeixia la seva coetaneïtat o relació amb el conjunt de restes de l’entorn immediat, que en tots els casos es corresponien a estructures associades a l’existència d’un urbanisme generalitzat.
Fase III. Restes dels segles XVII-XVIII. Aquesta fase es trobava documentada per la localització d’un nivell de terres de reompliment on aparegueren materials ceràmics corresponents als segles XVII-XVIII. Aquesta estratigrafia es trobà també associada a vàries estructures: un mur, un paviment de cairons i un dipòsit. Malgrat el grau d’arrasament d’aquestes restes, es creu que la seva cronologia estava relacionada amb una fase constructiva entre els segles XVII i primer quart del segle XVIII, anterior a la gran destrucció de 1715 i a la reforma urbanística posterior.
Fase IV. Restes dels segles XVIII-XX. La intervenció arqueològica, tal i com era previsible, posà de manifest l’existència de nombroses restes estructurals associades a les ocupacions més modernes de la zona i amb la trama urbanística existent fins al moment. Les estructures es van documentar a nivells de fonamentació i en la majoria de casos tallaven l’estrat d’època romana on es localitzà la necròpolis tardorromana. Es va constatar l’existència de diversos murs, que amb una orientació nord-sud i est-oest, definien una trama urbanística diferent a la que probablement hauria existit anteriorment, abans de les grans reformes succeïdes al segle XVIII. La forma constructiva, a base de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç, denotava també una cronologia molt moderna. A la part superior, just per sota de l’actual nivell de circulació es constatà l’existència d’un paviment de rajoles associat a un dels murs, que de nord a sud travessaven la rasa on s’ha dut a terme l’excavació. Dins d’aquest conjunt destacà també l’existència d’un dipòsit de planta quadrangular, les parets del qual eren construïdes de forma similar a la resta d’estructures.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1023

    Consagració de l'esglèsia de Sant Cugat del Rec

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1627

    Es refé de nou l'església de Sant Cugat del Rec.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Construcció del mercat de Santa Caterina


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Mausoleu

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
febrer - abril del 2004
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Amaia Bordas Palarea, Carme Subiranas Fàbregas - ARQUEOCAT
Motivació:
Instal·lació RSU
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • SUAU, L.; et alii. , 2007. “Intervencions a la porta Cambó de Barcelona 2002-2005”, III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sabadell, 2006), Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 278-288.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona