Descripció:

Els treballs arqueològics portats a terme a la masia de Ca n’Estruch van consistir en l’obertura de 4 sondeigs en el subsòl (tres a l'interior de l'antiga masia i un al pati exterior) juntament amb l’obertura de 24 cales en diversos murs de la masia.
Els sondeigs realitzats al pati exterior i al cos més modern de l'edifici van resultar negatius, mentre que el sondeig fet davant de la porta principal d'accés va permetre documentar l'antic paviment de cairons de tova de la masia, que deu datar del segle XVIII. En canvi, el sondeig que es va realitzar enganxat al parament interior de la façana del darrere de l’edifici va permetre documentar dos paviments, un del segle XVIII, de cairons de tova, i un altre del segle XIX, de maons a junta partida, així com l'existència d'una estructura anterior, d'ús indeterminat.
Les cales realitzades als murs de la masia van ser clau per poder establir la seqüència cronològica de la construcció i l’evolució del mas. Les dades arqueològiques juntament amb l’estudi documental de la finca permeten apuntar que en època medieval havia existit una antiga masia que fou aixecada de nou vers el segle XVI formada per dos cossos. En dues de les cales parietals realitzades a la planta baixa es va documentar un mur de tàpia de terra crostada, amb diverses reparacions, que podria datar d'època medieval. Mentre que en altres cales també es van localitzar diverses restes de murs fets amb tapial, en aquest cas datats en el segle XVI. Aquesta masia devia perdurar així fins a principis del segle XVIII i podria haver patit destrosses durant l'ocupació de Sant Andreu per part de les tropes borbòniques, que van ocupar el poble durant el setge a Barcelona del 1713-1714. En el segle XVIII es construeix un nou edifici de tres cossos, amb la qual cosa es va convertir en una masia basilical (el cos central més elevat que els dels laterals). La façana actual encara conserva part d'aquesta estructura. La primera planta, tot i les modificacions posteriors, conserva l'estructura original del segle XVIII, amb tres portes de pedra a banda i banda del cos central que permet l'accés als cossos laterals. Aquesta gran reforma i ampliació del mas queda reflectida en nombroses cales que es van fer en els diversos murs atribuïts al segle XVIII, mentre que d'altres poden mostrar l'ampliació del mas feta per Eugeni Estruch ja a finals del segle XIX quan ordenà aixecar un darrer cos i instal·là els actuals paviments hidràulics. Una de les cales, a més, mostra també una recrescuda posterior feta en aquest cos afegit a la primera meitat del segle XX.