Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica realitzada a la finca situada al carrer Montalegre, 4.l., dins de la Facultat de Geografia i Història de la UB, va comportar dos tipus d’actuacions. En primer lloc, al sector 1, situat en l’espai entre la nova facultat i la pista poliesportiva annexa a la Casa de la Misericòrdia, l’actuació va consistir en el seguiment i excavació dels rebaixos de terres necessaris per a dur a terme la col·locació d’una sèrie de tubs de la xarxa de clavegueram. Aquest rebaix tenia una direcció nord-est/sud-oest i se'n va excavar una llargària de 24 m., amb una amplada de 2,30 m. arribant a una fondària de 2 m. (11,05 m. s.n.m.). En segon lloc, al sector 2, els treballs van consistir en la realització d’una cala de 9,60x5,30 m. en el pati interior del nou edifici universitari per a col·locar una trituradora per a les deixalles, arribant a una fondària de 4,5 metres. La cota final va ser de 8,5 m. s.n.m. Pel que fa als resultats obtinguts, en el sector 2 tan sols es va documentar una estratigrafia d’origen geològic, producte de les diferents acumulacions sedimentàries al·luvials aportades per les diferents rieres provinents de la Serralada de Collserola. En canvi, al sector 1, la intervenció arqueològica va posar al descobert un grup d’estructures relacionades amb un forn ceràmic que fou utilitzat en la fabricació de ceràmica vidrada, des del segle XVIII fins el segle XIX. El tipus de forn és conegut com de tradició àrab (o moruns), els quals es caracteritzen per ser de tiratge superior (en contraposició als de flama invertida). Un exemple de forn amb aquestes característiques i d’una cronologia similar el trobem encara sencer a l’obrador de Can Salamó, a la Bisbal. Un element interessant de la intervenció va ser la localització d’un gran nombre d’elements necessaris per a dur a terme la cocció, cosa que va permetre establir el tipus de ceràmica produïa aquest forn. A la vegada, també es van documentar dipòsits i safareigs relacionats amb la producció ceràmica. A partir de mitjans del segle XIX, concretament el 1859, el forn s’amortitzaria amb la construcció d’algun mur que formaria part de la Casa de la Misericòrdia (segons els dibuixos dels Quarterons de Miquel Garriga i Roca). Finalment dins del segle XX, es van documentar estructures relacionades amb la construcció de la nova Facultat d’Història i Geografia de la UB.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
