Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida
El motiu del seguiment dels repicats del mur de la cuina del primer pis de l'edifici núm. 7-9 del carrer Regomir foren motivats per la necessitat de coneixements històrics sobre els materials constructius que configuraven l'actual mitgera de la finca amb el Centre Cívic del Pati Llimona amb l’objectiu de poder elaborar un projecte arquitectònic d'arranjament total de la finca.
L’anàlisi material, mètrica i d’acabats va permetre plantejar que, a banda de refeccions de menor importància arquitectònica, la paret descoberta mostrava fins a quatre configuracions parietals diferents. Aquestes dissemblances responien a moments cronològics diferents, per bé que no totes elles s’han d'entendre com actuacions de caràcter estrictament edilici o constructiu, sinó com a resultat d’intervencions de reforma o nou ús. Així, des d’un punt de vista estructural només s'identificaren dos conjunts significatius. Un d’ells correspon a la secció d’un part del segon nivell de la torre romana baiximperial ( segles IV-V dC.). Aquesta correspondria al punt on la torre canviava la seva forma hemisfèrica i es transformava en un mur recte i perpendicular al que tancava la torre per la part interior de la ciutat. El segon conjunt significatiu correspon al mur que es remuntà sobre el pany de muralla vers la fi de l’època medieval (segle XV). La resta de paraments, tot i mostrar datacions diferents, semblen correspondre a obres de reforma o arranjament de la paret baix medieval. Així, al segle XVI la primera construcció de la capella de Sant Cristòfol (1530) i la posterior ampliació (1567-1568) a l’interior de l’esmentada torre del portal comportà el seu buidatge parcial, per bé que en forma aïllada i sense connexió amb l’edifici de Regomir. Es desconeix l’abast físic d’aquestes obres, però és evident que representaren el buidatge parcial del farciment del registre inferior de la torre. Pel que fa als nivells superiors, la relació a nivell de circulació entre la banda dels antics edificis de Regomir i del pati Llimona, comportà algunes actuacions en forma de portes o passos oberts sobre el parament medieval. Els testimonis d’època moderna (segle XVII-XVIII) que van aparèixer a la mitgera de la cuina podrien correspondre a alguna d’aquestes operacions. Amb tot, la part inferior de la torre i del pany de muralla es mantingueren sense modificacions i sense pas entre ambdues finques. Pel que fa la cuina amb el seus revestiments de rajola, mobles, campana de fums, i envà regulador, pertanyien a les obres dutes a terme al 1862, tot i detectar-se altres obres de menor importància de datacions més contemporànies relacionades amb les canonades d’aigua, aixetes i desguassos.
Tipus: Notícies / documents | Data: 975
En època del compte Borrell II el portal del Regomir encara s’esmenta com a afrontació d’unes propietats.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1015
S’identifica com a castell de Regomir.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1530
Es construeix la capella de Sant Cristòfol dins de la torre de l’antic castell.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1567-1568
Es documenta l’enderroc, reconstrucció i engrandiment de la capella.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1716
Segons el cadastre l’edifici és valorat com una construcció d’escassa entitat; es descriu com una casa de planta baixa i de tres pisos, amb dues estances en cada planta.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1845
La propietat passà a mans de l’Hospital de la Santa Creu.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1861
L’enderroc efectiu de la volta i de la torre posà al descobert les restes romanes de la torre.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1862
S’inicien les obres de construcció de l’actual edifici, el qual incorpora l’espai sobre la volta de la capella, a canvi de construir una petita sagristia.
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer del Regomir
A l'inici del segle XI, el comte Mir emprèn la restauració del vell rec romà per assegurar regatges, moure molins i portar aigües a les portes de la ciutat, abocant el corrent al Merdançà, bo i desviant aquest del vell port i duent el rec a mar pel peu de la muralla fins a la baixada que hom en dirà del Regomir. La versió més creïble és que es tracta d'un cognom de família, tot tenint en compte que els cognoms vénen del nom de lloc. Mateu Regomir fou canceller de la ciutat l'any 1258. El Castrum Regominorum és esmentat l'any 1025.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/367
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona