Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica realitzada al núm. 40 del carrer Flassaders es basà en l’obertura de quatre cales; la primera en la zona nord-oest de la finca, amb una superfície de 86,26 m2., la segona de 5,75 m2, mentre que les cales tercera i quarta van ser englobades en una sola (cala 3) situada a la zona central de la planta, que finalment es traduí en una superfície de 83,26 m2.
La intervenció en els sondejos va permetre establir una seqüència de fins a quatre fases:
Fase I. Final del segle XIII - XV.
Corresponia a certs elements i testimonis en l’alçat de l'actual edifici i elements estratigràfics en el subsòl, que es poden relacionar cronològicament. En el 2on pis de la seca actual, hi ha restes d’una finestra coronella que mira a l’interior de l’edifici, i que es projecta sobre la línia (nord-sud) que tracen els murs UE 309 i 347, definint junt amb el mur UE 331 (est-oest) un antic pati interior. Aquestes estructures localitzades durant l’excavació presenten una tipologia constructiva baixmedieval. Es tractaria de testimonis de les construccions residencials anteriors a la ubicació en el nostre indret de la casa de la moneda: La seca.
Fase II. La Seca a partir de mitjans del segle XVII.
Es tracta d’una sèrie d’estructures - murs i escales- i d’estrats pertanyents al funcionament de l’edifici com a seca d’emissió de moneda, la qual funcionà fins el 1860.
Fase III. Primera meitat del segle XVIII. Es correspondria al període de reparcel·lació de la illa i de segregació de parts de la Seca Barroca. Es el moment en el que podem situar els cegats dels arcs en les cales 1 i 2, que permeten situar dos paviments localitzats en un moment posterior a la realització d’aquestes obres.
Fase IV. Mitjan segle XIX. Es testimonià l'ús puntual de l'edifici com a fàbrica de moneda. Un ancoratge, una cubeta i una canalització, són els elements fabrils que evidenciaren aquest ús.
Així, es pot dir que la finca es troba delimitada pels carrers de Flassaders (nord); de les Mosques (est), de la Seca (sud) i de la Cirera (oest). A més a més, la configuració parcel·lària de l'indret està lligada a l'establiment de la Seca a les acaballes del segle XIII. El procés de repicat va abastar tots els nivells d'alçat de l'edifici (parets mestres, zones d'imposta o lliurament d'arcs o forjats i muntants d'obertures). Les cales muràries van posar al descobert elements estructurals de diferents cronologies. En efecte, s'han localitzat un seguit d'arcs, així com una finestra coronella de dos arquets, del segle XIII. Són escasses les referències documentals que versen sobre l'estructura edilícia medieval, a més l'immoble fou reedificat, per tal donar cabuda als molins de la Seca de Barcelona, entre els segles XVII i XVIII. D'aquest període són els paraments constituïts amb maó; les finestres del primer pis i l'escut borbònic de la façana. Finalment, l'edifici va ser objecte de remodelacions espacials a mitjan segle XIX.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1349
Instal·lació de la Seca al carrer de les Mosques.
Tipus: Notícies / documents | Data: Mitjans del segle XVII
Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865
Carrer de Flassaders
Hi eren antigament establerts els menestrals fabricants de flassades, el gremi dels quals tenia unes ordenances datades el 1331.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/366
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona