Descripció:

La intervenció arqueològica duta a terme al Palau Moja, consistent en el control i excavació d’un sondeig, dins d’una de les sales de la llibreria de la Generalitat de Catalunya, amb motiu de la instal·lació d’un ascensor per a connectar la planta baixa de la llibreria amb un magatzem soterrani ja existent, proporcionà resultats positius.
Bàsicament es documentaren tres moments cronològics; el primer, correspon al moment de construcció del Palau Moja, entre el 1774 i el 1784, el segon, durant la segona meitat del segle XIX, i finalment, el tercer es situa en el segle XX.
Fase I. La construcció del Palau Moja.
L’existència de soterranis al Palau Moja era una possibilitat contemplada al fer l’excavació. L’espai excavat va ser en origen un dels soterranis on s’emmagatzemaven diferents productes pel consum del Palau. Les estructures que pertanyen al soterrani dins d’aquest primer moment constructiu foren: un paviment fet amb grans lloses de pedra lligades amb morter, la volta de rajol de 3,44 m. d’amplada, que feia de sostre de l’habitació i dues estructures relacionades amb la construcció de la volta, que feien de contrapès. L’última estructura documentada és un baixant ceràmic del que no es tingueren prou dades arqueològiques per a conèixer el seu funcionament.
Aquest conjunt d’estructures va estar en ús entre 1784, any que van finalitzar les obres, i mitjan segle XIX.
Fase II. Reformes internes al Palau Moja, segona meitat S.XIX.
El 1875 el palau va passar a ser la seva residència personal d’Antonio López y López, futur marquès de Comillas, fent obres importants de reformes i decoració que coincideixen cronològicament amb una segona fase constructiva documentada arqueològicament al soterrani.
Les reformes que es van realitzar afectaren de forma important l’ús de l’espai per al qual havia estat concebut el soterrani. En efecte, la construcció d’una gran claveguera, que corria d'oest a est, endinsant-se cap a l’interior del Palau Moja, i que dividia en dos l’antiga habitació soterrada indicava que, com a mínim, algunes de les antigues instal·lacions del palau van deixar d’existir.
A l’angle sud es construí una estructura, amb quatre pedres de grans dimensions, que es recolzen a sobre de la volta de rajol, de funció desconeguda.
Fase III. Últimes reformes, ús com a botiga, S.XX.
La primera botiga que es va situar a la planta baixa del Palau Moja va ser l’any 1883, en l’espai que ocupa l’actual farmàcia i es tractava d’una botiga d’embotits (Torra i San, de Vic).
A partir del segle XX, es fa més evident que la unitat com habitatge de l’antic Palau Moja es trencà, la planta baixa es convertí en zona de botigues, que ha arribat fins els nostres dies. Històricament es coneix una gran reforma integral del Palau efectuada l’any, 1934, quan es va obrir un pòrtic, que corre per tota la planta baixa del palau (a la façana de Les Rambles), i que facilita el trànsit de vianants en aquesta concorreguda part de la ciutat.
Arqueològicament, es pogué demostrar una reforma important, datada amb anterioritat als anys 50 del segle XX. Les estructures de la fase anterior, queden amortitzades. Es construeix una volta de rajol per tal de cobrir l’interior de l’antiga estructura, deixant un petit registre, que va ser amortitzat posteriorment.
S’anivellà tota la superfície amb un estrat homogeni i es cobreix la superfície amb un paviment de rajol de 0,30 X 0,15 X 0,05 m. col·locat en espiga.