Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: La Rambla 65-73

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
La Rambla 65-73
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430895,00000 | UTM Y: 4581358,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

En el decurs de la intervenció es localitzaren una sèrie de troballes pertanyents a 4 fases: romana (segles III - VI), medieval (segles XII - XIV), moderna (segles XV - XVIII) i contemporània (segles XVIII - XX).
Època tardorromana (Segles III - VI). Es localitzaren en una zona pertanyent als límits del suburbium de la ciutat romana de Barcino, alguns retalls de diversa tipologia que probablement es podien relacionar amb processos edilicis i/o amb tasques agrícoles, tot i que no es pogué precisar la seva funció a través dels diferents estrats d’amortització que els colmataven. Tenint en compte les seves característiques (planta circular i secció cilíndrica de considerable potència), dos dels retalls es podrien correspondre amb sitges que foren amortitzades com a abocadors i altres dos es podien relacionar amb tasques agrícoles o d’arranjament d’aquests espais. Malgrat tractar-se de troballes puntuals i situades a l’exterior de la ciutat emmurallada, aquestes evidències es troben en relació amb un context caracteritzat els segles III i IV dC, per l’inici d’un procés lent i continuat de reforma residencial, que degué incidir sobre els espais d’explotació agropecuària. Aquest fenomen de transformació urbanística es traduí en època tardana, entre els segles V i VI dC, en canvis més profunds que afectaren a l’organització i funcionalitat del territori urbà i, de retruc, l’àmbit rural. A nivell arqueològic això es traduí en un replantejament de l’ús dels espais, en els que s’observa un especial èmfasi sobre els entorns de transformació, producció i emmagatzematge, en detriment de la part residencial.
Època medieval. Les restes més antigues del període pertanyien a l’estructura excavada en el subsòl, un possible pou, atribuïble al segle XII.
Pertanyents a les darreries del segle XIII i a principis del segle XIV, es documentaren diverses estances probablement destinades a activitats domèstiques. L’interès de les evidències documentades radicà en la seva aparició i ubicació exacta, ja que l’existència d’algun tipus d’hàbitat en aquest punt era una hipòtesi avalada per la documentació històrica disponible.
A més, hi ha una eventualitat deduïda de l’execució del projecte de Cermeño de finals del segle XVIII, relativa a la intenció d’estrènyer l’avinguda per a fer-la més rectilínia, fet que permetia als propietaris afectats guanyar uns metres. En conseqüència, les autoritats s’estalviaven importants despeses d’indemnització. Malgrat tot, aquesta fou una voluntat que no s’acomplí a la zona del Pla de la Boqueria, que sempre fou més ampla que la resta de la via. L’escassa evolució funcional d’aquest indret, orientat al comerç des dels seus inicis en època medieval, permetia inferir el mateix immobilisme en relació amb les seves dimensions, unes mesures que devien afectar a la disposició i situació de les zones d’hàbitat.
Per totes aquestes raons, l’ocupació medieval del sector s’havia previst quelcom més enretirada en direcció oest de l’actual línia de façana de la Rambla. La present intervenció va constituir una oportunitat interessant per a contrastar arqueològicament aquesta informació.
Tenint en compte la discontinuïtat espacial de les troballes documentades resultà difícil poder explicar la distribució i dimensions dels habitatges als quals pertanyen. No obstant això, s’establí una clara concordança en l’orientació de les edificacions amb el carrer de Sant Pau. Pel que fa a la funcionalitat de les diferents estances evidenciades, és necessari remarcar el seu caràcter domèstic, amb construccions menors referides al processat d’aliments i altres relacionades amb la canalització, conducció i emmagatzematge d’aigua residual o apta per al consum.
Tot i que el material ceràmic recuperat va permetre situar el funcionament i abandonament d’aquests àmbits a les darreries del segle XIII i principis del segle XIV, una forquilla cronològica no excessivament àmplia, va ser possible observar diferents fases constructives en aquest interval.
La cronologia de les edificacions coincideix amb la construcció del primer recinte de la muralla medieval el 1260. Aquest moment és contemporani al bastiment del portal, del qual es tenen notícies a partir del 1255. Una de les hipòtesis que recolzaven l’existència d’una zona habitada a prop del vall de la muralla era la presència d’un pont de pedra esmentat a la documentació escrita. No obstant, la construcció d’aquest element formà part d’una reforma realitzada al portal de la Boqueria entre 1361 i 1370, una cronologia quelcom més tardana que el moment d’ús i abandonament de les cases descrites.
Malgrat la pobresa arquitectònica que caracteritzà les troballes evidenciades, han d’estar en relació amb una intensificació de relacions comercials, una funció documentada a mitjançant referències aïllades relatives al traçat mitjà de la Rambla, en el Pla de la Boqueria.
Una altra qüestió fa referència a la conjuntura urbana de les cases localitzades en aquest emplaçament. L’orientació de les construccions concorda amb la mateixa que ofereix el carrer de Sant Pau. Malgrat aquesta coincidència, l’amplada d’aquesta via no va ser determinada, tenint en compte l’alt grau de destrucció que presenta el subsòl en aquest punt.
Època moderna. Es tractà d’una fase infrarrepresentada, segurament com a conseqüència de la ràpida amortització de les edificacions medievals, que suposà una transformació urbanística orientada a la implantació d’un nou model de funcionament en el sector central de la Rambla, que es constituí com a espai destinat al comerç. Aquest ús va romandre fins la creació del mercat a l’espai on era el convent de Sant Josep, a les darreries del segle XIX. La permanència funcional del Pla de la Boqueria podria ser una de les raons per la qual no s’han evidenciat altres edificacions pertanyents a aquesta etapa.
Probablement, a més de l’eliminació dels edificis medievals, aquest canvi urbanístic va tenir com a conseqüència la regressió de l’antiga línia de façana medieval i la creació d’una espai sense edificar de majors dimensions. De totes maneres, no hem localitzat cap evidència arqueològica d’aquest retrocés, perquè segurament el frontispici d’aquell moment deu coincidir amb l’actual. A aquesta possible concurrència cal afegir un precari estat de conservació de les restes com a resultat de la instal•lació de serveis en l’actualitat.
En relació amb la disposició dels edificis situats quelcom més avall del Pla de la Boqueria, s’han localitzat les fonamentacions de dos murs que podrien coincidir amb part de la façana de l’edifici anterior al Liceu, el convent dels trinitaris descalçats de Sant Sever, fundat el 1633. L’antic edifici sembla que guanyava uns metres a la Rambla respecte a l’alineació actual.
Època contemporània. Els segles XIX i XX es trobaren representats a través de la xarxa de distribució d’aigües residuals i potables i la fonamentació d’un mur que semblava desplaçat de la seva ubicació original com a resultat de la instal•lació d’un servei actual. Aquestes estructures ja es trobaven en ús un cop s’havien realitzat les obres de transformació de la Rambla en un passeig barroc de via recta, amb arbres i cases alineades i d’igual altura.
La resta d’estructures pertanyents a aquest període foren els abundants serveis que han malmès l’estratigrafia i els elements construïts de períodes anteriors.
Així, la intervenció arqueològica en el sector central de la Rambla va permetre realitzar un esbós sobre el poblament rural de la Barcelona tardorromana. En aquest sentit, es pot concloure que les troballes, tot i ser aïllades, són l’expressió de les contínues relacions existents entre l’àmbit rural i l’àrea urbana entre els segles III al VI dC. També va possibilitar una revisió espacial de les àrees habitades medievals en un context d’expansió urbana. Es pogué observar el dinamisme d’aquest poblament, que malgrat tot, fou ràpidament substituït (i eliminat) per un espai amb una funció que ja havia donat indicis de desenvolupament incipient: el comerç.
D’altra banda, les troballes posaren de manifest la configuració canviant de l’antic torrent de la Rambla, que devia condicionar el poblament rural romà i la construcció del primer tram de la muralla medieval. Malauradament no es van poder precisar les dimensions del vall ni es va localitzar la línia de façana de l’hàbitat d’extramurs.

Notícies històriques:

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 01/01/1865

    La Rambla

    Passeig que separa el primer recinte emmurallat de Barcelona del Raval, i va des del Port fins a la plaça de Catalunya. S'inicia la urbanització a mitjan segle XVIII, quan era sols un camí i un torrent ocasional amb les muralles del rei Jaume a un costat i convents a l'altre.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Pou

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Comercial / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases

Actuacions:

Data:
30 de maig - 31 d'octubre del 2005
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Esther Medina Guerrero - ATICS SL
Motivació:
Adaptació vestíbul metro
Promotor/propietari:
GISA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2006. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 155-171.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., "La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII". XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010] http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/11congres/resums11.html
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología". Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49.
  • MEDINA GUERRERO, E.; SANTANACH SUÑOL, L., 2011. "La intervenció arqueològica a l'Estació de Liceu de la Línia 3 dels FMB (Rambla-Pla de la Boqueria, Districte de Ciutat Vella, Barcelona). La muralla i el desenvolupament urbà a l'exterior del primer recinte fortificat medieval de Barcelona", Actes del IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna. Ajuntament de Tarragona / ACRAM. Tarragona. Pp: 385-392.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona