Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: carrer de Riudarenes 5-9.

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
16
Codi d'illa:
1415
Adreces:
carrer de Riudarenes 5-9.
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431395,00000 | UTM Y: 4581374,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció es basa en l’obertura de quatre sondejos informatius per tal de comprovar la potencialitat arqueològica de la finca donada la futura construcció d’una nova edificació en aquest indret.
Malgrat la visió parcial de les restes exhumades es confirmà l’existència d’estructures i estratigrafia arqueològica que es pot vincular a 4 fase cronològiques: època romana (amb tres subfases: altimperial, baiximperial i tardorromà/altmedieval), baixmedieval, moderna i contemporània.
Època romana.
L’estructura més antiga documentada d’aquest període es tracta d’un paviment d’argiles depurades que es posa directament sobre les sorres del litoral i sembla que quedà obsolet a durant la segona meitat del segle II dne. Així, aquest paviment que funcionà i quedà amortitzat de manera prèvia a la refortificació de la muralla i l’aixecament del castellum s’ha de vincular, possiblement, a una àrea d’emmagatzematge vinculada a l’entorn portuari romà.
D’una segona fase romana, emmarcada entre els segles IV i VI trobem les primeres traces clares de l’urbanització de l’espai que ocupa l’actual finca. Es tracta d’un mur obrat amb tècnica d’encofrat –opus caementicium-,i una claveguera que passa per sota funcionant junts. De fet en el decurs de la intervenció s’observà com l’encofrat del mur feia un arc de descàrrega per tal de deixar pas lliure a la claveguera. La orientació tant del mur com de la claveguera semblen respondre a les línies del traçat hipodàmic de la ciutat, trobant que la claveguera seria paral•lela a l’orientació del Decumanus Maximus al que s’accediria pel Portal de Regomir.
Sembla que al segle V es bastí un nou mur seguint els mateixos eixos que l’anterior essent, però, de factura molt diferent. Aquest es obrat amb pedres sense escairar lligades amb morter de calç molt pobre de color taronja.Totes aquestes estructures quedaren amortitzades definitivament a mitjans del segle VI dne.
Finalment es registrà una nova estructura emmarcada dins del període tardoromà /altmedieval. Es tracta de dues fonamentacions possiblement de pilar o columna de sustentació que forçosament a de tenir paral•lels dins la mateixa finca i que es bastiren a partir del segle VI dne.
Època baixmedieval
El període es troba escassament representat, tan sols a partir de la tècnica constructiva d’alguns elements i del terminus ante quem que assenyalen les estructures que s’hi recolzen. Es tracta de la fonamentació d’un mur divisori de la finca localitzat al N de la propietat, i la primera fase d’un mur ubicat al SO de la finca, del qual no fou possible determinar si es tracta de part dels fonaments, tenint en compte les escasses dimensions de l’espai excavat.
Època moderna
D’aquest moment es documentà una petita part de la xarxa de sanejament, com un dipòsit o registre, i un mur de descàrrega vinculat probablement amb una reforma d’aquesta mateixa estructura o a la partició de la finca en espais de menors dimensions.
Època contemporània
A aquest període es pot atribuir el retall de funció indeterminada, varies clavegueres i el conjunt de safareigs existents, reflex de l’intensiu ús d’aquest espai com a fàbrica de tints durant el segle XIX.
Caldrà esperar noves intervencions arqueològiques que permetin conèixer altres vestigis d’època romana per tal de concretar l’evolució d’aquesta zona propera al castellum, determinar la possible vinculació de l’edifici estudiat amb el Palau Reial Menor, i finalment observar amb més detall l’impacte de l’important activitat manufacturera desenvolupada al llarg del segle XIX en aquest indret.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Dipòsit

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Safareig

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
18 de març- 19 abril de 2013
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Iñaki Moreno Expósito - ATICS, SL. Gestió i difusió del patrimoni arqueològic i històric
Motivació:
Construcció d'un edifici de nova planta
Promotor/propietari:
Biltmore Inversiones, SL.

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • MORENO EXPÓSITO, I., 2015. “ Carrer Riudarenes, 5-9”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 120-121.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona