Descripció:

La intervenció arqueològica al Parc Güell va consistir en el control del rebaixos efectuats en diverses zones de l’interior del parc, al voltant de la zona monumental. En primer lloc es va practicar una rasa al llarg del carrer transversal que comunica la carretera del Carmel amb la sortida per l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, vorejant la plaça de la Natura o Teatre Grec. D’aquesta rasa van partir diversos ramals cap a la zona de jardí per tal de poder instal•lar la megafonia. A la zona de l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, la rasa connectava amb els rebaixos que es van fer al subsòl per tal d’instal•lar una taquilla. Una altra zona d’actuació va ser als Jardins d’Àustria, amb la realització d’una rasa que comunicava l’entrada per l’escalinata del Drac amb l’entrada del costat de la caseta de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, el traçat de la qual transcorria al llarg del vial més baix del jardí. Aquesta rasa entrava al pati de l’escola Baldiri Reixac i, per l’altre costat, connectava amb la porta lateral del carrer d’Olot, on s’instal•lava una altra taquilla.
Dins del pati de l’escola, la rasa anava a tocar del mur de tancament del pati i per darrera de l’hivernacle. Al carrer d’Olot, els treballs van consistir en un rebaix general de tot el paviment actual des de l’entrada lateral fins la cantonada amb el carrer de Marianao, i en una rasa de serveis que anava des de la porta lateral del parc fins l’entrada principal. A més a més, es van controlar tots els rebaixos relacionats amb la construcció de l’edifici d’oficines de la carretera del Carmel i les fonamentacions de les taquilles i panells de megafonia.
Les troballes localitzades s’ubiquen en diferents llocs del parc. A la rasa practicada al pas inferior dels Jardins d’Àustria es van documentar varies estructures muràries en dos zones diferenciades. La primera es situava a uns 30m de l’entrada oest del jardí des de l’escalinata principal d’accés al parc. En aquesta es va documentar les restes d’una caseta d’obra que es va construir al inici de les obres del Parc Güell, al voltant de l’any 1903 per després ser enderrocada al 1906 i construir-ne una altra, més gran, que encara es localitza a l’altre extrem del jardí.
La segona zona amb restes muràries es situava a uns 15m de l’accés est del jardí, molt a prop de la caseta actual. En aquest cas es tractava d’un mur delimitava la zona que ara ocupa el Jardí d’Àustria del mur exterior del Parc Güell, entre els quals hi hauria un pas per vianants o vehicles. Actualment existeix un mur que corre paral•lel a aquest, que es situa a uns 3 m de distància cap el sud. Segons la informació proporcionada per la conservadora del parc, Anna Bernal, el mur actual dataria dels voltants del anys 60 del segle XX, moment en que es reformà el Jardí d’Àustria. No podem oblidar que aquesta zona anteriorment es trobava compartimentada per feixes que perduraven de l’explotació dels terrenys per part de la masia de Can Muntaner de Dalt, la qual estaria on actualment hi ha l'edifici de l’escola Baldiri i Reixac. Podria ser que en algun moment, anterior al 1960, s’aprofités un dels murs de pedra seca per convertir-lo en un mur de contenció.
Les obres en el sector del Carmel contemplaven la realització d’una rasa de 15m de serveis que connectava l’edifici exterior amb la part interior de parc. En la part central d’aquesta rasa, es va documentar un tram de mur 2,45m de llarg i 0.40m d’amplada, que transcorria longitudinalment a la rasa. Pel que fa a la seva funcionalitat, en el parterre superior es podia encara observar les restes d’un paviment que estarien cobrint un pou i restes d’estructures relacionades amb algun tipus d’habitació. A partir de documentació gràfica es va poder comprovar que en la zona on s’ha documentat el mur, hi havia una casa, dins el recinte del parc, ja que en les imatges conservades es veu com el mur de tancament del sector Carmel ja estava alçat. Aquesta casa s’ha datat d’abans del 1914, també a partir de la foto, on es podia observar com encara no estava construïda la Plaça de la Natura, que si ho estarà amb posterioritat a aquesta data, així com la casa Trias. La funció d’aquesta casa o caseta ens és desconeguda, però estaria relacionada amb la construcció del parc donat que estava adossada a la cara interna del mur de tancament de la zona nord-est del parc. Podria tractar-se d’alguna casa reservada als treballadors.
Els treballs al carrer d’Olot van posar al descobert el paviment original del carrer, dissenyat per Antoni Gaudi. Es tractava d’un tram de paviment de la vorera d’uns 13,50m de llarg per 2,20m d’ample en la seva part màxima. Aquest tram es localitzava entre la cantonada del carrer d’Olot amb el carrer de Marianao i s’estenia cap a l’entrada lateral del parc al costat muntanya, adossant-se a la tanca del parc.
En el mateix tram es va localitzar a la cantonada amb el carrer de Marianao les restes del paviment que ocuparia la calçada central, format per terra piconada i pedres de petita mesura. A prop de l’entrada lateral del parc, la rasa de serveis va posar també al descobert, en el costat de la vorera de mar, les restes d’un mur de pedra seca que es va relacionar amb antigues feixes.
La resta de rases no van proporcionar cap altre tipus d’evidències arqueològiques. Amb aquesta intervenció es van poder documentar parts estructurals i construccions relacionades amb la construcció del Parc Güell i les restes d’algunes feixes que ens parlen de l’existència d’una explotació agrícola del turó, amb anterioritat a la seva urbanització, relacionades amb les masies de Can Muntaner de Dalt i de Can Xirot, les restes de les quals encara es deuen conservar, en part, al subsòl del Parc Güell.