Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
El projecte d’intervenció arqueològica redactat pel Servei d’Arqueologia de Barcelona preveia l’excavació en extensió del solar, uns 450 m2, fins a una profunditat aproximada d’1,40 m respecte al paviment de les finques 14 i 16 del carrer del Sotstinent Navarro. A més, contemplava deixar uns marges de seguretat sense excavar, als límits perimetrals del solar, a excepció del límit que ofereix la mateixa muralla romana.
Els treballs arqueològics durant la intervenció es van centrar en la continuació de l’excavació de l’any 2012. Per aquest motiu, es va limitar l’actuació a poder ampliar la informació arqueològica sobre les restes que ja s’havien localitzat en fases anteriors eliminant les estructures de mitjans del segle XIX i d’època medieval.
Com a conseqüència de la intervenció es documentaren restes estructurals de diferents èpoques.
D’època alt medieval (segles VIII-XII) es va documentar una sitja excavada en nivells d’amortització del fossat del segle III dC, reomplerta entorn del segle VIII dC, amb presència d’alguns elements ceràmics vinculats amb el món islàmic. A més també es va documentar una altra estructura negativa amb materials de rebliment entorn dels segles VIII-IX. Les restes estructurals arqueològiques localitzades entre els segles VII-X delimiten un espai que s’anà privatitzant i ocupant, en el qual part de l’hàbitat d’època medieval s’adossà a l’estructura defensiva romana, de gran solidesa.
Del món romà baix imperial (segles III-VII), es va documentar part del paviment d’ús o de circulació de finals del segle III dC, vinculat amb la segona fortificació de la ciutat de Bàrcino. Es va poder constatar que les motllures de la base de la torre foren visibles des de finals del segle III fins al segle V i, posteriorment, amb la formació d’un nou nivell d’ús, es van cobrir. Es va poder documentar que la muralla romana de finals del segle III dC, estava excavada al nivell geològic, mentre que la torre romana identificada com núm. 27, a més, tenia una rasa de gran amplada, que fou reblerta amb opus caementicium.
Els resultats arqueològics han pogut establir la presència del fossat d’època baiximperial. Possiblement, part dels nivells d’amortitzacions dels segles I-III dC van ser excavats a finals del segle III dC per a la construcció d’aquest nou fossat o la modificació del ja existent. Aquest seria reomplert al llarg dels segles IV-V i, a inicis del segle VI, hi ha indicis per pensar en l’ocupació de l’espai per a usos agrícoles per la documentació de les sitges localitzades en les fases anteriors.
Les grans domus existents intramurs de Bàrcino entre els segles IV i V iniciaren la seva desaparició i transformació en els segles VI i VII. Les dades arqueològiques de les quals disposem per al coneixement de la ciutat als segles VI i VII apunten no sols a una profunda transformació en l’estructura urbana, sinó el canvi de concepte de ciutat romana.
Per últim, d’època alt imperial (I-III dC), i com ja s’havia documentat en altres indrets de la ciutat, hi ha l’existència d’estructures adossades a la muralla de Bàrcino. En un sondatge a tocar de la torre núm. 27, es va poder localitzar un mur de la segona meitat del segle I dC que va estar en ús fins al segle III dC. També, i ja documentat en l’any passat, s’havia localitzat un mur amb pintures murals, que en aquesta fase es va acabar d’excavar; a falta de poder concretar la seva atribució funcional, formaria part d’una dependència romana en ús situada entre les torres romanes núm. 27 i 28.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3584
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
