Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica duta a terme estigué associada a les obres de rehabilitació de l’edifici que s’estaven efectuant. Els treballs arqueològics consistiren en l’excavació de tres sondeigs de comprovació de les fonamentacions dels murs que separen l’edifici existent dels contigus, el control de les rases de serveis i l’ampliació d’un sondeig efectuat durant la intervenció arqueològica duta a terme a la mateixa fica l’any 2008.
De manera general s’ha constatat que en el moment de la construcció de l’edifici actual, a mitjan del segle XIX es devia haver produït un rebaix generalitzat de tot l’espai, que devia comportar el desmuntatge dels nivells i les estructures de cronologia medieval i moderna. Aquest fet motivà que les restes de cronologia romana i tardoantiga apareguessin a poca profunditat.
Amb relació al fòrum i el temple- ubicats en aquest zona-, en el sondeig més proper al temple d’August es va documentar un mur d’època altimperial que presentava la mateixa orientació que els decumani de la ciutat.
Sembla que aquest mur, recolzat sobre la crosta calcària del mont Tàber, delimitava l’espai entre dues terrasses que permetien salvar el desnivell del turó.
La localització de les restes d’aquest mur i de la terrassa amb la qual funciona confirma el sistema d’organització del fòrum en dues terrasses que permetien salvar el desnivell de l’orografia del mont Tàber. Sembla clar, doncs, que el temple d’època augustiniana s’edificà a la terrassa superior.
Aquesta terrassa el mur que la definia degueren ser amortitzats en època tardoantiga, a partir del segle V, quan el poder religiós i administratiu es va desplaçar a la zona episcopal, que se situava al nord respecte el fòrum.
El mur localitzat durant la intervenció del 2008 –d’opus mixtum- es deu situar cronològicament en aquest moment de l’antiguitat tardana. El mur comptava amb elements arquitectònics reaprofitats com un fragment de fust de columna.
A la present intervenció s’ha documentat un mur per sota d’aquest i altres que funcionen de manera perpendicular que podrien correspondre a murs interiors d’algun edifici vinculat a un àmbit privat.
Pel que fa a estructures de cronologia posterior a les èpoques romana i tardoantiga, en el sondeig efectuat al límit sud de la finca s’ha documentat a l’angle sud-est una fossa sèptica en ús entre els segles XVIII i XIX. També recolzat en el mur d’època augustal es constatà l’existència d’un pou de d’època baixmedieval ( segles XIV-XV).
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3579
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona