Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica s’ha centrat en la realització de dues cales per refonamentar l’actual edifici, un forat d’ascensor adossat en una d’aquestes cales, una rasa de serveis i un rebaix des 30 cm a la meitat NO de la planta baixa. Amb aquests rebaixos s’ha pogut documentar diverses restes que ens parlen del fort nivell d’ocupació de la zona des d’època medieval i fins als nostres dies.
A banda d’un nivell amb material del segle XIII les evidències més clares cal situar-les entre el segle XIV i inicis del segle XVI quan es detecten quatre murs que ens permeten interpretar que existia una construcció sòlida. També es documenta una important canalització que discorre en direcció nord – sud, que podria estar relacionada amb el rec comtal, ja que precisament aquest passava a pocs metres d’aquí, entrant pel Portal Nou i tombant precisament en la confluència entre l’actual carrer Sant Pere Més Baix i el carrer de la Sèquia.
Un cop cauen en desús aquestes estructures, ja en el segle XVII aquest sector es pavimenta amb rajols. Durant el s. XVIII i un cop amortitzats aquests paviments, documentem una fase molt dinàmica, fent una reestructuració de l’espai i dividint la planta baixa de tal manera que l’espai permeti encabir un passadís independent d’accés a les escales. Entre 1850 i 1950, la parcel∙la es modifica en la seva totalitat i s’amplia vers el SE, i adquireix l’aparença actual. Aquest període ve marcat per la utilització de la planta baixa com un taller o indústria manufacturera que exigeix diverses estructures i espais nous. En aquest context, es construeix un soterrani a l’extrem SE de la finca per a instal∙lar-hi una màquina de vapor, amb la seva fogaina, i carbonera. A més, i per tal de fer funcionar la màquina de vapor, també calia construir diversos pous, conduccions d’aigua, desaigües i aljubs per emmagatzemar l’aigua. Totes aquestes estructures quedaven soterrades en el subsòl, i cobertes per un paviment de rajols que s’estenia per tota la planta baixa i que encara avui es conservava perfectament, encara que ennegrit pel seu ús. A partir de 1960, s’abandona l’activitat industrial del sector tèxtil.
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3563
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2