Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Horta-Guinardó
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1051
Adreces:
Carrer Sant Antoni Maria Claret 167-171
Carrer Sant Quintí 55-95
Carrer Mas Casanovas 70-90
Carrer Cartagena 334-372
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431046,00000 | UTM Y: 4584878,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

El control realitzat al pavelló de Sant Leopold ha vingut motivat per l’obertura d’un conjunt de rases per la xarxa de climatització, sortides d’aigües residuals i un fossat d’ascensor, com a part dels treballs de sanejament i excavació de galeries de servei i instal•lacions. Com a resultats de la intervenció s’ha aconseguit una seqüència cronològica, amb intervals, que s’inicia en època ibèrica fins època contemporània.
El control ha proporcionat material iberoromà, principalment comuna oxidada a torn, amb un fragment d’àmfora romana de producció africana i una altre de fragment d’àmfora tarraconense, fets que permetrien situar els estrats dintre de la segona meitat del segle I aC. Intervencions recents realitzades al mateix recinte de l’Hospital (vegeu fitxes properes) ha posat al descobert diverses sitges amb material de cronologia semblant, fet que permet hipotetitzar sobre la possible existència d’un assentament agrícola o rural a la zona o proximitats amb cronologies que podrien anar des de l’ibèric ple fins a època tardorepublicana.
D’altra banda, també s’han documentat edificacions anteriors a la construcció del pavelló, que amb tota seguretat formarien part del mas de Can Xifré, que devia estar situat en aquest sector, segons la documentació obtinguda en l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En aquest cas, també Intervencions recents realitzades al mateix recinte de l’Hospital (vegeu fitxes properes) ha posat al descobert diverses restes de fonamentacions molt potents, paviments, clavegueres, un pou cec i un possible sitja, que cal posar també en relació amb Can Xifré o estructures adjacents pertanyents a la família Xifré. Sabem per les escriptures de venda dels solars que part dels terrenys que hi havia per sobre la Travessera i tocant l’avinguda que partia els solars, els Xifrés tenien una petita casa i una bòbila de dimensions reduïes. Igualment tenien una altre edificació a l’altra banda de l’avinguda i la residencia de Can Xifré, antiga casa Milans, per sota la Travessera18 i que queda reflectida en el plànol superior, la qual estava pràcticament enderrocada ja que el seu propietari pensava reedificar-la aprofitant part de l’antiga Casa Gralla del carrer Portaferrisa que havia estat enderrocada a mitjan segle XIX i havia comprat part de la façana per col•locar en el nou mas.
Pel que fa a la cronologia de les restes, amb les dades obtingudes, malgrat ser escadusseres, podem hipotetitzar un possible origen baix medieval de l’explotació de l’àrea amb algun tipus d’edificació que continuaria en el temps, amb noves edificacions, fins la destrucció definitiva a l’any 1902.
La realització de les rases ha permès establir quin va ser el procés constructiu del pavelló de Sant Leopold. En un primer moment es devien realitzar el soterrani de l’habitació situada a l’extrem nord del pavelló així com la galeria. Seguidament es procediria a realitzar-se les fonamentacions, obrades pel sistema d’encofrat perdut i amb una coronament format amb tres fileres de maons. S’han pogut documentar dues fonamentacions diferents, una correguda i massissa i l’altra més lleugera amb la presència d’un arc obrat amb maons. Aquest dos tipus de fonamentacions van quedar recollides en les memòries de l’obra realitzat per Lluís Domènech i Montaner. Acabades les fonamentacions es va procedir a anivellar l’interior del pavelló i a fer les conduccions de calefacció que es troben sota el paviment i que estan connectades amb el pilars laterals que donen pas al pis superior. Els murs de tots els pavellons són obrats amb maons.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estratigrafia

Cronologia inicial:
Preurbà / 218 - 10 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / 218 - 10 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Higiene i Salut / Hospital

Cronologia inicial:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
22-10-1974
Núm. Registre Estatal:
R-I-51-4278
Comentari:
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Actuacions:

Data:
Juliol i agost de 2012
Tipus:
Seguiment
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Pere Lluís Artigues Conesa, Codex, sccl
Motivació:
Obres de reforma del pavelló
Promotor/propietari:
Fundació Provada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ARTIGUES CONESA, P.LL., 2012. “ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Pavelló de Sant Leopold”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 82-84.
  • VÁZQUEZ ÁLVAREZ, D., 2010. "Pavellons de Sant Leopold i Sant Salvador, Hospital de la Sant Creu i Sant Pau", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 160.
  • ACHÓN CASAS, O., 2011. “ Pavelló de Sant Jordi, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 69.
  • PEREIRA HERNÁNDEZ, I., 2011. "Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 99.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona