Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: 12-16 Sotstinent Navarro. Carrer

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
4
Codi d'illa:
1417
Adreces:
12-16 Sotstinent Navarro. Carrer
Carrer Baixada Caçador
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431385,00000 | UTM Y: 4581587,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La present intervenció s’emmarca dins del projecte Pla Bàrcino. Els edificis del carrer del Sotstinent Navarro 12, 14 i 16, construïts a mitjan segle XIX, i que foren enderrocats entre finals del segle XX i inicis del segle XXI, coincidien amb el tram de la cara externa de les torres romanes núm. 27 i 28 i els panys de muralla adjacents. La primera fase d’actuació arqueològica consistí en l’excavació en extensió del solar fins a la cota aproximada d’1,40 m respecte el paviment existent a l’inici de la intervenció.
Les restes corresponents als edificis de mitjan del segle XIX són: un soterrani que funcionava de fossa, un pou d’aigua a la part central i un altre pou al sector meridional, tocant al talús pròxim a la finca núm. 18-20. Aquests pous es troben a una cota superficial entorn al 6 m snm, baixant fins a la cota màxima de -2 m snm, actualment tenen 2 metres d’aigua.
Època moderna (segles XVI-XVIII). Coneixem, per documentació escrita, que els edificis del segle XIX van destruir part d’una edificació anterior. D’aquest moment es conserven dos fragments d’un mateix mur a la finca núm. 12, i tres pous no excavats, a tocar de la Baixada de Caçador. Aquestes tres estructures de captació d’aigua es troben a una cota bastant superficial (6,30 m snm) i estan relacionades amb l’hàbitat destruït amb l’obertura de la Via Laietana i la nova planificació urbanística del carrer del Sotstinent Navarro, antic carrer Basea.
Referent a l’època baix medieval (segles XIII-XV), a tocar a la Baixada de Caçador, s’han localitzat restes d’una vivenda, d’entre les que destaca un tram d’un paviment de llambordes de pedra de Montjuïc, just abans d’accedir a la vivenda documentada de l’esmentat carrer Basea.
Relacionat amb l’ordenança municipal de mitjan del segle XIII sobre l’aprofitament de la muralla i les torres romanes, època en la que possiblement ja era pràctica habitual, es van exhumar un seguit d’estructures relacionades amb l’ampliació d’un casal o hàbitat situat a les finques núm. 14 i 16 del carrer del Sotstinent Navarro. Principalment, es tractaria d’uns murs d’ampliació d’una edificació anterior, d’entre els que destaquen unes bases de pilars a una distància equidistant. Les estructures arqueològiques es trobaren en una cota entorn als 4,70 m snm, és a dir, a una profunditat aproximada d’1,40 m del nivell de circulació a l’inici de la intervenció. S’han descobert retalls diversos, amortitzats al segle XIII, amb material arqueològic d’entre el que destaca un conjunt molt nombrós de banyes d’ovicaprins, possiblement relacionats amb una activitat artesanal del casal o palau gòtic.
Al llarg del carrer del Sotstinent Navarro, antigament carrer Basea, existeix la muralla i les torres d’època romana baix imperial, utilitzada com a basament i reforç de palaus i edificis diversos. D’importància coneguda entorn a les torres 24 i 23 és l’arc apuntat del segle XIII sobre el qual es recolza el palau de la Comtessa de Palamós, o l’arc de diafragma corresponent al saló d’un antic casal gòtic. En la intervenció arqueològica efectuada també es van documentar les restes arqueològiques d’un possible casal o possible palau d’època alt medieval.
Així, d’època alt medieval (segles VIII-XII), s’han documentat retalls atribuïbles a sitges per a l’emmagatzematge agrícola i diversos pous de captació d’aigua. Les restes de murs i bases de pilars configuren part d’un casal o palau construït entre els segles XI-XII. S’ha documentat un important mur que marcava la delimitació entre una zona de pati obert i una zona productiva. El mur estava format per carreus, a manera de tascons, units amb morter argilós de tonalitat blanquinosa. També es documentà un altre mur adossat a la muralla, així com un basament de pilar que datem del segle XIII i que s’adossava a un altre basament més antic, del segle XI. Aquesta zona delimitava una zona privilegiada dins del complex residencial i productiu. A mitjans del segle XIII, es produí una ampliació del palau o casalot amb la construcció de diversos pilars prop a la muralla que servien per sustentar una o diverses plantes superiors. Això ha estat corroborat per la presència de tres basaments de pilars construïts amb pedres de Montjuïc, majoritàriament gres, però també de calcàries, lligat amb morter de tonalitat ataronjada i fragments de material constructiu i restes de ceràmica.
Sobre el món romà baix imperial (segles III-VII), s’ha descobert un estrat d’anivellamentdel segle VI dC. Aquesta troballa permet saber que fora muralla existia un possible vial o nivell d’ús -informació fins ara inèdita-. A més, s’hi relaciona un mur, de dimensions importants i que, discorre paral•lel a la muralla, i a una distància d’uns 4 metres, i que podria delimitar el nivell d’ús i/o anivellament comentat, a més de contenir les aigües del possible fossat de la muralla. Sembla que hi hauria dues fases constructives del mur, i amés contindria restes de pedres motllurades.
Per avaluar la potència estratigràfica es va realitzar un sondeig, a tocar de la torre núm. 28, que va permetre documentar el paviment relacionat amb la construcció de la muralla baix imperial de finals del segle III dC. Aquest nivell d’ús està al voltant de la cota 4,40 m snm,. Aprofitant un retall en aquest paviment a tocar de la torre, es va obrir un petit sondeig per a comprovar l’estratigrafia. Es va documentar la rasa efectuada per a la construcció de la torre reafirmant la cronologia ja coneguda de finals del segle III dC.
També es va realitzar un altre sondatge a la cantonada de la torre romana núm. 27. Es va realitzar una cala que va permetre documentar el paviment o nivell d’ús, utilitzat immediatament després a la muralla romana de finals del segle III dC. Aquest estava compost per una capa argilosa molt compactada amb restes de material lític, principalment gresos de Montjuïc, molt triturats que li donaven certa resistència i permeabilitat.
Per sota d’aquest nivell d’ús, inèdit per a la ciutat de Bàrcino, ja que no s’havia documentat un nivell de circulació fora muralla d’aquestes característiques, es va documentar el nivell geològic que correspon al torturà. Se situava entorn de la cota 4 m snm, i es trobava retallat per a l’edificació de la muralla romana de finals del segle III dC. Cal dir que, relacionades amb la primera fortificació de Bàrcino, i posteriors al canvi d’era, s’han documentat a la ciutat restes arqueològiques adossades a la muralla. En aquest sondatge també s’ha pogut documentar una ocupació d’aquest tipus (un mur retallat al segle III dC, al construir-se la nova muralla), que segurament s’adossava a la muralla fundacional. El mur estava format per pedres irregulars de gres de Montjuïc
També es va poder documentar que per a la construcció de la muralla romana de finals del segle III dC es va excavar el nivell geològic; a diferència de la cortina de la muralla, la torre romana identificada amb el núm. 27 tenia una rasa de fonamentació que estava reblerta amb opus caementicium. Per sobre de l’opus caementicium els carreus eren ben escairats i, el superior, acabava amb una motllura. Aquestes motllures de la base de la torre eren visibles des de finals del segle III fins al segle V.
Igualment, per corroborar la profunditat i tenir la seqüència estratigràfica completa, es va realitzar un sondeig a tocar del carrer del Sotstinent Navarro. Es va exhumar a una cota 3,72 m snm un mur del segle VI dC. Per sota d’aquest mur, entorn a 1,30 m snm es documentà el nivell geològic. Els diversos nivells estratigràfics amb una cronologia d’època baix imperial, corresponen a nivells d’inundació, possiblement d’aigua dolça.
Un dels elements a destacar d’aquesta intervenció és la localització del fossat de la muralla, ja que a diferència d’altres fossats, com el de l’avinguda de la Catedral, aquest es troba separat uns metres del límit de la muralla. A hores d’ara, pendent de fer la memòria final, es pot assegurar que ja hi havia un fossar d’època fundacional, que va patir diferents remodelacions, especialment en el moment de construcció del segon recinte murat. És a dir, es va documentar una reutilització del fossat, amb tota probabilitat iniciat al segle I dC amb la fundació de la colònia romana de Bàrcino. Així, per consolidar el sòl davant les possibles riuades es va pavimentar part del terreny, i s’amortitzaren les estructures altimperials existents. El nivell correspon a l’amortització del fossat del segle III dC, que estaria compost per llims de tonalitat grisosa que estarien associats a nivells d’aigua dolça d’inundació, amb una sedimentació lenta.
En el sector de llevant del fossat, es va excavar part dels nivells de rebliment. Es constatà la presència de diversos estrats relacionats amb la continua amortització del fossat, però també la utilització d’aquests nivells per a la construcció de sitges i diversos retalls relacionats amb l’època tardoantiga i altmedieval. Es va documentar una sitja d’un diàmetre d’1,20 m, a una cota entorn dels 3,94 msnm i excavada fins a 3,40 msnm. El rebliment, a falta de l’estudi acurat del material ceràmic, el podem situar al voltant del segle VIII dC, amb presència d’alguns elements ceràmics vinculats al món islàmic.
Per a l’anivellament de l’espai, es va documentar un estrat argilós format majoritàriament per gresos irregulars de procedència de la muntanya de Montjuïc que no sobrepassaven els 20 cm. A falta de l’estudi del material, se situa a un moment pròxim al segle VI dC. A més, vinculat amb el desmuntatge en època tardorromana d’alguna estructura pròxima o d’un possible enderroc, algunes pedres haurien estat utilitzades per al reompliment d’aquest espai, col•locant-les en pendent seguint el fossat existent.
En el sector més septentrional, entre el carrer del Sotstinent Navarro i la baixada de Caçador, es va excavar una estructura negativa, que estaria en un moment cronològic entre època tardoantiga i altmedieval. Correspon a una sitja amb un diàmetre entorn dels 1,40 m i una potència d’1’20 m, on la cota inferior se situa a 1,63 m snm.
En el sector més septentrional del solar aparegué un paviment compost per argiles compactades i restes lítiques, majoritàriament gresos, molt triturades per donar consistència al sòl. Es tracta de part de la construcció del fossat construït a finals del segle III dC. A l’indret més pròxim a la muralla romana se situa a una cota de 2,78 m i la part inferior a 2,59 m snm. És a dir, aquest paviment es va construir amortitzant els estrats arqueològics que des del segle I fins al segle III dC van anant cobrint el suposat fossat del segle I dC, vinculat amb la fundació de la ciutat de Bàrcino.
En un sondatge de mostreig realitzat justament en el pou esmentat anteriorment, es va comprovar que el terreny natural, format per torturà, estava a una cota de 0,55 m snm. En canvi, a tocar de la muralla recordem que la cota del torturà es troba a l’entorn dels 4 m snm. Per això, creiem que és una mostra de la presència del fossat en aquest àmbit, ja que l’acusat desnivell del torturà en tan curta distància, només s’explicaria amb l’acció antròpica.
Entre els segles IV i V, el fossat s’anà reomplint i, amb l’anivellament ja consolidat al segle VI, s’utilitzà per a establir una petita explotació agropecuària a la zona. D’aquesta fase es va poder documentar un mur o estructura, d’inicis del segle VI, format per pedres irregulars, en sec, algunes reaprofitades, com la d’una coberta de sitja. Presenta una llargària de 2,40 per 0,80 m d’amplada i una potència d’uns 40 cm.
El per què d’aquest mur, delimitant el fossat, però al segle VI, ens ha fet plantejar diferents hipòtesis, sembla ser que feia una funció de límit i contenció d’aigua, per quan el fossat podia anar molt ple arran de les riuades, o inundacions, en períodes, on hi hagués forts períodes de pluges.

Per últim, d’època alt imperial (segles I-III dC) s’ha documentat només un mur (4,40 m snm) possiblement del segle I dC, arrasat per a l’anivellació del paviment de finals del segle III dC, a tocar a la torre núm. 28.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1850-1860

    La finca del carrer del Sotstinent Navarro núm. 14 va ser registrada el 1860 amb 5 plantes en una superfície de 227 m2. La del núm. 16 va ser donada d’alta el 1850 amb 5 plantes també en una superfície de 194 m2.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Fossat

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Muralla

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Fossat

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Espai de circulació

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 100 - 199 d. C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casalot

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Bo

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Declarat BCIN / BIC
Classificació:
Monument històric
Data Declaració:
03-06-1931
Núm. BOE:
05-05-1949
Núm. Registre Estatal:
R-I-51-0417
Comentari:
Decret de Protecció de castells espanyols.
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Nivell A
Comentari:
Conjunt de la muralla romana.

Actuacions:

Data:
Del 12 de novembre de 2012 - en curs amb diverses interrupcions.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Programada
Director / Autor:
Jordi Ramos Ruiz, Atics, s.l.
Motivació:
Pla Bàrcino
Promotor/propietari:
Institut de Cultura de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • RAMOS RUIZ, J., 2012. “ Muralla romana. Carrer del Sotstinent Navarro”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 126-130.
  • PUIG VERDAGUER, F.; RODÀ, I., 2010. Les muralles de Barcino. Noves aportacions al coneixement de l'evolució dels seus sistemes de fortificació, Institut de Cultura - MUHBA, Barcelona.
  • ESPEJO BLANCO, J.M., 2010. “ Carrer del Sotstinent Navarro, 4-6”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 173.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona