Pend: prop_34:

El recinte actual de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona neix com a conseqüència dels trasllat de l’antic Hospital de la Santa Creu, ubicat al carrer de Hospital. Respon a un projecte de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner de l’any 1901. Està destinat a serveis d’obstetrícia i ginecologia .
La intervenció arqueològica al pavelló de Nostra Senyora de la Mercè de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ens ha permès posar al descobert i documentar les galeries de serveis i altres estructures de sanejament originals de l’edifici, així com posar en evidència les tècniques constructives pel que fa a la fonamentació de les façanes. Tots aquest elements es trobaven ja descrits en el projecte original de l’arquitecte Domènech i Muntaner.
Així, la galeria de serveis principal (llum, calefacció....) transcorria seguint el perímetre de tota la sala. Aquest galeria, presentava a la zona est un seguit de galeries solidàries amb les mateixes característiques que connectava a la resta d’àmbits. A la vegada, tota aquesta trama de galeries s’endinsava cap als túnels soterrats que comuniquen amb altres pavellons.
Pel que fa al subministrament d’aigües, a més a més, del dipòsit exterior que es localitza al terrat del pavelló, s’ha pogut constatar que adossat a aquesta galeria es van documentar tres pous, un al costat de la façana nord i dos al costat sud. En el conjunt de les estructures de canalització d’aigua cal destacar els baixants que en el seu interior encara conservaven les ceràmiques originals amb les que es van construir i la recuperació de canalons de ceràmica originals que portava imprès el segell de la fàbrica “Curcuny Barcelona”.
Per altra banda, les rases exteriors practicades al voltant de la façana nord, sud i oest, van posar al descobert el sistema de canalització de les aigües sobrants .
A la vegada, aquestes rases exteriors, la majoria realitzades a tocar de la façana, ens van permetre documentar el sistema utilitzat en la factura de les fonamentacions. Així veiem com s’alterna la utilització del maó en els primers trams per després treballar amb carreus i passar en la part final a la utilització de grans blocs de pedres. En alguns casos, sota obertures es va recórrer als arcs invertits per tal de distribuir els pesos i les forces.
Malauradament, en aquesta intervenció no s’han documentat restes anteriors a la construcció del pavelló. El subsòl de tortorà es documentà a una fondària al voltant del primer metre, i és per això que l’excavació del terreny per construir el soterrani ja va rebaixar part del subsòl geològic, amb la qual cosa les possibles restes arqueològiques existents ja s’haurien vist afectades durant les obres de construcció originals.