Descripció:

La intervenció efectuada al carrer Princesa, 33-35, Assaonadors, 28-30 i Flassaders, 2-6, vingué motivada pel projecte de rehabilitació de l’edifici existent, permetent la seva conversió en un hotel.
La intervenció arqueològica consistí en l’excavació dels punts on el projecte arquitectònic preveia situar les riostes i les sabates de fonamentació dels nous pilars que havien de suportar l’edifici. Igualment, el projecte preveia la construcció d’un soterrani i el rebaix del nivell de circulació de la planta baixa a 50 centímetres per sota del nivell de rasant del carrer de la Princesa. Aquesta ampliació de la intervenció arqueològica es dugué a terme mitjançant successives ampliacions del termini inicial.
Es pogueren diferenciar, a grosso modo, dos moments d’ocupació; els primers estrats antròpics documentats – datables entre el segle I aC i el I dC- no van permetre atribuir amb certesa cap estructura a aquest moment tant primerenc. En aquest sentit, únicament una estructura era susceptible de pertànyer a aquest moment, no obstant, l’elevat grau de destrucció d’aquesta i la falta de material moble associat a ella no va permetre afirmar-ho amb certesa.
El segon moment d’ocupació s’inicià a mitjans s. XIII – s. XV i perdurà fins a l’actualitat. En aquesta àmplia fase, es produïren canvis i reorganitzacions d’aquest espai, agrupats amb 7 grans èpoques constructives; la primera vindria definida per l’existència en l’espai intervingut de part de dos edificis de grans dimensions orientats segons els carrers dels Assaonadors i dels Flassaders; estant separats per una paret mitgera paral•lela al carrer dels Assaonadors i que tindran una continuïtat d’ús fins l’obertura del carrer de la Princesa, l'any 1853; moment en que es fa inevitable una reordenació global de l’espai amb el bastiment d’un nou edifici orientat segons el nou eix viari.
Fase I. Respecte a l’edifici A –obert vers el carrer dels Assaonadors- la finca actual únicament agafa l’extrem d’aquest edifici que donava a la cantonada entre els carrers dels Assaonadors i dels Flassaders.
D’aquest primer moment constructiu es constatà que l’espai excavat que formava part d’aquest edifici A estava organitzat almenys amb dos grans àmbits, separats per un mur paral•lel al carrer dels Flassaders que presentava dues portes que comunicaven les estances.
L’estança més distant al carrer dels Flassaders estava delimitada a la seva banda S-O, per dues arcades adovellades que una vegada tapiades en fases posteriors han arribat fossilitzades fins a l’actualitat en forma de paret mitgera que separa l'immoble actual de la finca número 26 del carrer dels Assaonadors. El fet de tractar-se d’unes arcades i no d’un mur constata que l’edifici A no es limitava a l’espai ocupat per la finca actual, sinó que aquest edifici s’estenia per la finca actual annexa (la núm. 26 del mencionat carrer).
Respecte a l’àmbit més pròxim al carrer Flassaders, un pou és l’única estructura atribuïble a aquest primer moment constructiu.
Respecte a l’edifici B, sembla ser un immoble de grans dimensions que seguia la mateixa orientació que l’edifici anteriorment descrit. Aquest immoble s’organitzava en dues grans crugies orientades paral•lelament al carrer dels Assaonadors.
Seguint l’eix de perllongació que marca aquesta arcada trobem els arrencaments d’un altre arc, sent aquest l’homòleg al primer, però en la crugia més distant del carrer dels Assaonadors que podria tractar-se del límit de l’edifici medieval per la banda contrària a la del carrer dels Flassaders.
Respecte al límit d’aquest edifici B per la banda que dóna al carrer de la Princesa, des d’un punt de vista estructural seria factible que aquesta paret de tancament fos el mur que delimita la crugia més distant al carrer dels Assaonadors per aquella banda de l’edifici.
Respecte a la distribució interna d’aquest edifici es documentaren vàries estructures que organitzaven l’espai interior; alguns tancaments compartimenten aquestes dues crugies, mentre que l’existència també de vàries arcades recolzades a les parets mitgeres permetrien disposar d’importants espais oberts.
En el bastiment de totes aquestes estructures destacava l’ús exclusiu com a material de construcció de la pedra lligada amb morter rebaixat amb sorra.
Fase II. Poc temps després –ja que l’estudi del material moble és el mateix que el del moment de construcció dels dos edificis- es constata un primer conjunt de canvis, englobats en la segona fase constructiva dels edificis.
En aquesta fase sembla que a l’edifici A es produí una segregació de l’estança que dóna al carrer dels Flassaders, ja que tots els passos que unien aquest àmbit amb la resta de d’immoble foren tapiats. Es possible que aquest espai es convertís en una botiga o taller amb una entrada directe pel mencionat carrer o pel tram que dóna al carrer dels Assaonadors.
Respecte a l’edifici B, en una visió general es conclogué que durant aquesta fase constructiva es duen a terme importants modificacions en l’estructura interna d’aquesta finca. Per una banda, tot sembla indicar que es produí el tapiat de la major part de les arcades que presentava l'immoble en el seu estat primigeni, i per l’altra, es produí una major compartimentació de l’espai. Aquest segon fet afectà sobretot a la crugia més distant al carrer dels Assaonadors, on cal destacar la divisió longitudinal de gran part d’aquesta.
Juntament amb aquests importants canvis estructurals es documentà la creació d’un forn i un possible dipòsit.
La part menys modificada sembla ser la més pròxima al carrer dels Flassaders, on no es documenta cap estructura nova i es continua bastint el nivell de circulació amb successius paviments de morter de calç.
Fase III. Del primer terç del segle XVII es documentaren una sèrie de petits canvis estructurals. Un dels principals canvis documentats en aquesta fase sembla ser la introducció del totxo en el bastiment de paviments i d’algunes estructures de tancament, davant de l'ús exclusiu de la calç i la pedra en les dues fases constructives anteriors.
Igualment, cal destacar que si la fase anterior es caracteritzà, entre d’altres coses, pel tapiat de la major part de les arcades, en aquesta s’observa que algunes d’elles es reobriren; ho feren, però, convertides en passos verticals mitjançant l’addicció d’uns murs que tanquen els extrems dels arcs.
Per altra banda, els nous paviments de totxos amortitzaren la major part dels elements d’etapes anteriors, que foren substituïts fonamentalment per dos dipòsits, un d’ells de grans dimensions.
En una visió general es veié que l’espai més pròxim al carrer dels Flassaders continuà habitat amb nivells de circulació bastits amb morter de calç, a diferència de la resta de l'immoble, on predominaven els enllosats de pedra en les fases anteriors i els paviments de totxos en aquesta.
En aquesta fase destacà també la localització de les primeres estructures en l’espai situat a la banda més distant del carrer dels Assaonadors; fet que invalida la possibilitat de que aquest espai formi part de l’antic carrer medieval d’Esgrima. Entre aquestes cal destacar dos possibles dipòsits, un paviment de calç i un mur perpendicular al carrer dels Assaonadors.
Fase IV. Ja avançat el segle XVII es documentà un altre moment constructiu. Malgrat que aquest no suposà un canvi general en l’estructura interna de cap del immobles, sí que es detectaren modificacions importants en espais concrets de l’edifici B. Destaca el definitiu tancament del passatge obert en la fase anterior entre l’arcada situada a l’extrem més distant al carrer dels Flassaders. Adossat a aquest tancament es bastí un nou enrajolat de totxos que amortitzà el nivell de circulació precedent.
Igualment, cal destacar que si la fase anterior es caracteritzà, entre d’altres coses, per la introducció de l’ús del totxo com a element constructiu a la banda més distant del carrer dels Flassaders, en aquest moment es produeix una generalització del seu ús també a la banda més propera al mencionat carrer.
Es precisament en aquest indret on es documenten els principals canvis en l’estructura interna de l’edifici B, on es detecta una doble compartimentació de l’espai en tres àmbits clarament diferenciats.
A la crugia més distant al carrer dels Assaonadors destaca –a més de la construcció dels dos nous dipòsits i dos pous circulars- un canvi d’orientació de la compartimentació interna.
Un altre punt de canvis importants fou el situat a la banda més distant del carrer dels Assaonadors, on s’hi documentà una veritable remodelació de l’espai amb el bastiment de tres murs aproximadament paral•lels entre ells i amb el carrer dels Flassaders.
Fase V. De finals dels segle XVIII inicis del XIX es documentaren importants modificacions en els dos immobles, que en el cas de l’edifici B estan relacionats amb l’inici de la producció d’oli. Igualment, entre aquests canvis més notables cal destacar la pèrdua en una part de la paret mitgera entre els dos edificis d’aquesta funció de separació; així com l’amortització de l’extrem de la paret mitgera més distant del carrer dels Flassaders.
Des d’un punt de vista dels materials utilitzats, cal destacar un predomini del morter de blanc (de calç), en detriment de l’ús del morter barrejat amb sorra que havia estat l’únic utilitzat fins aquest moment.
Més concretament, a l’edifici A es documentà una remodelació total de l’espai més pròxim al carrer dels Flassaders, amb la compartimentació de l’estança i el bastiment d’un pou quadrangular associat a un basament. Tot l’espai fou cobert per un enrajolat.
Pel que fa a l’edifici B, es documentaren importants modificacions que convertiren gran part de l’immoble documentat –sinó tot- en una explotació orientada a la producció d’oli. En aquest sentit, destacà per sobre de tot, la localització de part del límit de la base d’un molí d’oli, principal element que ens ha permès constatar el tipus de producció desenvolupada en aquest espai.
Un altre element destacable en aquesta fase –i que evidencia el caràcter productiu de l'immoble- són els cinc dipòsits de grans dimensions adossats a la paret mitgera, que sumats donarien un volum mínim de 15 m3. Aquesta basta estructura, juntament amb l’enrajolat associat a ella, amortitzaren les dues estances que es bastiren en l’etapa precedent en l’espai més pròxim al carrer dels Flassaders.
Relacionats amb aquesta activitat productiva es documentaren també tot un conjunt de dipòsits i pous, entre els que destaca el situat al mig de l’eix de prolongació de la paret mitgera; tant perquè implica l’amortització de part d’aquest tancament com per la possibilitat de tractar-se de la pila de recepció de la pasta obtinguda amb el xafat de les olives.
Des del punt de vista estructural s’observen també alguns canvis en l’edifici B, encaminats tots ells a una simplificació de la compartimentació interna de la finca; sobretot a la crugia més distant al carrer dels Assaonadors.
Fase VI. Representa l’últim període d’ús del dos antics edificis; anteriors a l’obertura del carrer de la Princesa i a la construcció de l’edifici actual orientat seguint aquest nou eix viari.
S’agruparen en aquesta fase immediatament anterior a l’edificació dels immobles del s.XIX tots aquells elements que per les seves relacions es constata una factura més moderna que d’altres situats en la fase precedent.
Des d’un punt de vista constructiu, es constatà un ús exclusiu del morter de calç, seguint així el canvi iniciat en l’etapa precedent.
Pel què fa a l’edifici A, els canvis documentats sembla que estaven encaminats a dotar d’un caràcter clarament productiu a la remodelació documentada en la fase precedent. En aquest sentit es constatà, primer de tot, la continuació tant del pou quadrangular com del basament i l’enrajolat associat a ell.
Aquests canvis van ser acompanyats amb una remodelació de l’espai consistent amb l’amortització del tancament perpendicular al carrer dels Flassaders, fet que comportà la unió de tot l’espai més pròxim al mencionat carrer.
Degut a les limitacions exposades no podem certificar la continuació d’ús en l’edifici B de l’explotació orientada a la producció d’oli. No obstant, en cas de dur-se a terme la perllongació d’aquesta activitat productiva tenim la certesa de que fou amb alguns canvis importants. Així, es constata l’amortització dels cinc dipòsits de grans dimensions adossats a la paret mitgera i el bastiment d’un important sistema de sanejament que travessa longitudinalment gairebé tota la crugia més pròxima al carrer dels Assaonadors; desembocant a l’exterior de l’immoble pel carrer dels Flassaders.
Igualment, es constatà la construcció d’una petita estructura de combustió de funcionalitat incerta. De continuar la producció d’oli, aquesta estructura podria estar relacionada amb la necessària utilització d’aigua calenta per a facilitar el refinament del producte.
Fase VII. Aquesta fase representa un trencament amb la situació precedent, ja que no es tracta de cap modificació estructural dels dos edificis sinó que l’obertura el 1853 del carrer de la Princesa obligà a redefinir l’espai annex a aquest nou eix viari, que en el cas del lloc que ens ocupa comportà la construcció d’uns immobles totalment nous, amb una planta i orientació diferents.
Així doncs, el 1858 es bastí la finca que dóna al nou carrer de la Princesa, números 33 i 35. Per altra banda, una llicència d’obra de 1862 que únicament afectà a la finca número 30 del carrer dels Assaonadors constata que aquesta divisió es mantingué almenys fins aquesta data.
Pel què fa a l’immoble de 1858, fou bastit ja des dels seus inicis –malgrat la seva edificació com una unitat- en dues parcel•les.
Cal destacar que aquest edifici mantindrà la façana i la seva distribució interna originals; organitzant-se aquest segon element a partir de tres crugies disposades paral•lelament al nou eix viari i delimitades per dues fileres de columnes de ferro colat alternades amb alguns pilars.