Descripció:

Els treballs arqueològics foren subsidiaris de les obres de rehabilitació de l’edifici. La part de l’obra que afectava el subsòl era la construcció de les riostes de fonamentació de la nova estructura de l’edifici, així com el sanejament de tot el paviment interior i l’excavació de dos fossats per ascensors.

Sector de Sant Agustí Vell.
Es tracta de la zona ubicada a l’extrem més oriental de la finca del carrer Tantarantana núm. 13, a tocar del claustre gòtic del convent de sant agustí Vell; un espai ocupat per un corredor cobert amb volta situat al sud de l’antic refectori.
Aquest sector es trobava amortitzat per un important paquet de sediments del segle XVIII relacionat amb la construcció de la caserna militar ubicada aquí a partir de 1759. La seva excavació deixà al descobert un nivell de circulació fet de maons i relacionat amb la fase del convent de finals del segle XVI.
De la fase constructiva dels segles XV-XVI cal esmentar la presència d’una claveguera que afectava un mur anterior. També d’aquest moment es pot datar la construcció del refectori del convent.
De la fase més antiga del convent dels augustinians, es van documentar les restes parcials de dues estructures; en primer lloc una estructura de planta rectangular feta amb pedres irregulars, maons i morter de calç. La segona estructura estava construïda amb la mateixa factura i estava relacionada amb dos nivells d’ús datats del segle XIV.

Sector Tantarantana, 13.
Als murs nord i sud de la finca es documentà la presència de diverses arcades fetes amb dovelles de pedra de Montjuïc que podrien haver format part de la finca primigènia, com a zona de pas entre mitgeres de la planta baixa.
Sota el paviment actual aparegueren diverses estructures relacionades amb dues fases cronològiques ben diferenciades.
En primer lloc un conjunt que s’hauria de relacionar amb la finca de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Es tracta d’una estructura relacionada amb les activitats productives que es duien a terme a tocar el rec Comtal i un pou d’aigua.
El segon conjunt d’estructures s’ha de relacionar amb la finca de finals del segle XIII i principis del segle XIV. En conjunt, aquestes estructures s’haurien de relacionar amb la presència d’una adoberia medieval.
A banda es documentaren dos estructures de combustió pertanyents a dues fases diferenciades però amortitzades amb idèntic material baixmedieval. Ambdues estructures sembla que estan construïdes sobre una antiga bassa de l’adoberia.

Sector Tantarantana 15.
Aquí es documentaren estructures vinculades amb una adoberia o blanqueria de finals del segle XVIII o principis del segle XIX; una quinzena de basses i estructures de planta circular, una estructura de combustió, un pou de captació i una claveguera d’evacuació.
El segon conjunt d’estructures s’hauria de relacionar amb la fase renaixentista del convent de Sant Agustí Vell; es localitzà una de les grans arcades d’accés al claustre construït a partir de l’any 1580.

Sector de Tantarantana, 17.
La primera fase d’ocupació d’aquest sector s’ha de situar en època medieval, i dins aquest període es poden diferenciar dues fases constructives.
En primer lloc, les restes relacionades amb la primera finca, de finals del segle XIII i principis del segle XIV o sembla que hi havia una adoberia.
Al segle XIV es produí una variació a la parcel•la existent i es va construir una nova finca, que comportà una reordenació de l’espai i l’amortització de les estructures de l’adoberia.
A l’extrem oriental de la finca esmentada es va documentar la presència d’una pavimentació feta amb llambordes i còdols relacionat amb un àmbit per estabular. Que continuaria vigent fins al segle XVIII.
La segona fase d’ocupació l’hauríem de situar entorn dels segles XV-XVI amb la reducció de la finca meridional i la construcció d’una estructura de combustió.
La tercera fase d’ocupació es va situar al voltant del segle XVII, amb nombrosos nivells de circulació de calç i la construcció d’un pou i la reforma de l’àmbit d’estabulari.
Finalment, la darrera fase d’ocupació s’ha d’ubicar a finals del segle XVIII i principis del segle XIX amb la presència en aquest sector d’una adoberia o blanqueria.