Descripció:

El projecte d’urbanització del carrer de Fernández Duró, promogut pel Districte de Sants-Montjuïc, incloïa la realització de la nova xarxa de clavegueram i el soterrament de les línies de telefonia i enllumenat. La instal•lació d ela nova xarxa de clavegueram va permetre localitzar un segment de la galeria del refugi número 547 de la Guerra Civil Espanyola.
Els treballs arqueològics es basaren en la documentació d’una part del refugi pel que fa a la tipologia, la tècnica constructiva i els elements diferencials o patrimonials. S’estudià el tram afectat per l’obra constructiva que corresponia a l’accés des de l’interior de la finca número 22 del carrer de Fernández Duró va en direcció al mateix carrer. Cal dir que al fons de la Junta de Defensa passiva dipositat a l’Arxiu Municipal contemporani de Barcelona (AMCB) nom existeix documentació referent a la seva construcció, i només és coneguda la seva identificació dins l’adreça esmentada.
Es tracta d’un refugi antiaeri construït amb maons de mida 15 x 30cm amb una volta reforçada amb formigó. Se’n desconeix la seva longitud, però l’amplada és d’1’20m, comptant els murets laterals, i l’¡espai útil del passadís és d’uns 0’90m.
L’escala està construïda amb formigó , però, malgrat que no s’han conservat, hi ha les empremtes de l’existència de maons.
El tram exhumat es caracteritza pel fet de presentar un paviment esglaonat, parets d’obra vista on els maons es disposen en filades regulars lligats amb diferents tipus de ciment i cobert per una volta semicircular bastida de maons. Desconeixem la profunditat del refugi, però la volta del tram afectat se situa a uns 0’80m del paviment actual del carrer.
Cal fer esment de la localització dels punts elèctrics originals de porcellana, que poden indicar la possibilitat que durant la guerra hi hagués llum a l’interior, tot i que era necessari l’enllaç amb la línia elèctrica de l’immoble o un generador auxiliar.
Val a dir que el sistema constructiu utilitzat era el de galeria de mina. S’iniciava una perforació del subsòl, amb més o menys inclinació, fins a assolir la cota necessària i es prosseguia excavant de manera horitzontal, reforçant els trams més inestables amb material constructiu. L’accés al refugi presenta la planta en forma de ziga-zaga, fet que evitava la penetració de metralla a l’interior del refugi en cas que caigués un projectil a l’accés.