Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Carrer Espalter 1

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Ciutat Vella
Pend: prop_148:
10
Pend: prop_149:
7137
Pend: prop_95:
Carrer Espalter 1 bis-11
Carrer Sant Pau 66
Carrer Sant Josep Oriol 7-11
Plaça Salvador Seguí 1-9
Pend: prop_151:
UTM X: 430677,00000 | UTM Y: 4581110,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Carrer Espalter 1

Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia exhaurida

Pend: prop_34:

La prospecció arqueològica a l’actual solar situat entre els carrers Espalter, 1 bis-11, Sant Pau, 66, Sant Josep Oriol, 7-11 i la Plaça de Salvador Seguí, 1-9, de Barcelona, tingué com a objectiu la comprovació de l’existència de restes arqueològiques en el seu subsòl i, en el seu cas, la seva documentació i valoració preliminar. Amb aquesta finalitat es realitzaren dues rases longitudinals i paral•leles al llarg del solar, complementant-les amb un tercer sondeig al sector nord-oest. Atenent que en l’entorn immediat de l’indret s’hi havien documentat prèviament restes arqueològiques d’època prehistòrica a més de dos metres de fondària, es realitzaren un conjunt de sis sondejos de 5,5 m. de fondària per tal de comprovar-ne la seva possible existència en el subsòl del solar. En aquest sentit, els resultats foren negatius i no es detectà cap tipus d’indici de possibles estructures d’època prehistòrica. Cal destacar, però, l’aparició, fora de context, de dos fragments de ceràmica realitzada a mà, un d’ells amb un cordó com a motiu decoratiu, com a testimoni de l’ocupació de l’entorn entre el Neolític i finals de l’Edat de Bronze. De la mateixa manera es van localitzar dos fragments de ceràmica romana, que actuaven com els anteriors per al context d’època antiga. En tot cas, el sondejos van permetre determinar l’estratigrafia geològica del subsòl, formada per dos estrats quaternaris d’aportació al•luvial i un possible sediment lacustre. A partir de 1,37 m. s.n.m. es va localitzar el nivell freàtic; un corrent d’aigües subterrànies que podria correspondre a una part residual de l’antic estany del Cagalell. Exceptuant alguns dels materials ceràmics abans esmentats, residuals, totes les restes arqueològiques es van documentar en els nivells antròpics situats, generalment, per sobre els 5 m. s.n.m. Així la potència estratigràfica del solar era doncs de poc més d’un metre, i les restes, ocupen únicament una potència d’entorn els 50 cm. En conjunt, però, les restes documentades es van adscriure en quatre grans fases:
Fase I. Segles XVI-XVIII: en tota la superfície del solar es documentà un estrat amb característiques de pertànyer a un dels camps de conreu que ocupaven l’actual Raval en època moderna. L’estrat reblia també diversos retalls realitzats al substrat geològic i que podien interpretar-se com a fosses de cultiu. A nivell estructural destacava la localització de les restes d’una sínia i d’una estructura d’interpretació dificultosa, si bé possiblement amb un caràcter hidràulic semblant a l’anterior.
Fase II. Segles XVII-XVIII: en el sector nord es localitzaren dos murs de factura senzilla, que formaven un mínim de dos àmbits d’una petita edificació, potser relacionada amb l’activitat agrícola o essent un senzill habitatge. Relacionat amb aquestes restes, també s’hi documentà un extens retall al subsòl on hi destacava una fossa de planta quadrangular, sobre la qual hi havia una arcada de maons col•locats a plec de llibre. Si bé per l’escassa excavació que es va realitzar les restes van ser de difícil interpretació, podria tractar-se d’un pou amb una estructura adjacent. Totes les restes eren anteriors a l’edifici i els materials que s’hi relacionen eren dels segles XVII i XVIII.
Fase III. Finals del segle XVIII – inicis del segle XIX: coincidint amb l’etapa de la primera urbanització intensiva del Raval i amb l’obertura del carrers d’Espalter i de Sant Josep Oriol, documentada a finals del segle XVIII, es construí un conjunt d’immobles en tota la superfície del solar. La major part de les restes localitzades corresponien a aquests immobles, enderrocats entre els anys 2001 i 2002. Per a la seva descripció es va seguir la numeració que consta en el parcel•lari de l’Ajuntament de Barcelona. Es tractava d’un total de 8 finques de les quals la prospecció en va documentar alguna àrea, a excepció de la finca 008, situada en l’angle nord-oest / oest del solar. D’aquestes, únicament la finca 009 semblava respondre a una refecció d’una estructura anterior, probablement l’edificació esmentada en la fase 2, motiu pel qual l’edifici prenia una orientació lleugerament diferent a la resta. Els immobles 007 i 008, que s’hi adossaven, disposaven també d’una planta poc regular, possiblement degut a la necessària adaptació a la geometria marcada per la finca 009. La resta d’immobles, 002-006, orientats en sentit nord-est/sud-oest, foren aixecats de nova planta. A excepció de les finques 002 i 003, segons el parcel•lari de l’Ajuntament, els edificis disposaven d’una planta rectangular. Responien a immobles de 22 m. de llargada i amb una amplada variable entre els 6 i 12 m. Les finques de major mida disposaven de dues crugies, d’entre 4,5 i 6 m. d’amplada. Els 18 murs de càrrega documentats foren realitzats seguint la mateixa tècnica constructiva (encofrat perdut, en els fonaments) i emprant els mateixos materials (pedra, maons i morter de calç). Entre d’altres restes, d’aquest període es va documentar un total de set paviments de rajola, set clavegueres i dos pous d’aigua.
Fase IV. Finals del segle XIX – finals del segle XX: s’agruparen, en una darrera etapa, el conjunt de reformes que s’observaren en les diverses finques. En la major part dels casos aquestes corresponien a la col•locació de nous paviments (documentats un total de catorze), sovint subsidiaris de la construcció de noves clavegueres (disset de localitzades).

Pend: prop_74:

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 1797-1798

    Carrer Sant Josep Oriol

    Obertura del carrer, anomenat inicialment de Sant Bernat.

  • Pend: prop_125: Toponímia / nomenclàtor | Pend: prop_126: 01/01/1865

    Carrer d'Espalter

    Joaquim Espalter i Rosas. Fabricant barceloní que a la darreria del segle XVIII (1798) va obrir el carrer i li va donar el seu cognom. Segons J. Amades el carrer pogué prendre el nom d'un metge molt famós també anomenat Joaquim Espalter.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Moble Aïllat / Material Ceràmic

Pend: prop_163:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Final. 3200 - 2500 a.C.
Pend: prop_164:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Sínia

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Sínia

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Regular

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Tapat

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció Legal
Pend: prop_141:
Clases

Pend: prop_87:

Pend: prop_114:
5 al 27 d'abril del 2004
Pend: prop_115:
Excavació
Pend: prop_116.:
Preventiva
Pend: prop_117:
Josep Font Piqueras - ACTIUM
Pend: prop_118:
Construcció edifici nova planta que ha d'acollir la Filmoteca
Pend: prop_119:
Filmoteca de Catalunya

Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_Docu:

Llicència de Creative CommonsPend: CC_Doc_1 Pend: CC_Doc_2

Pend: Prop_bibliography:

  • CARLÚS, X.; GONZÁLEZ, J; NADAL, E., 2010. “Estructures de l’Edat del Bronze tipus grill plan al litoral de Barcelona”. Cypsela 18, p. 157-169
  • CARLÚS, X.; NADAL, E., 2010. "Carrer d'Espalter, 1b - 11, Carrer de Sant Pau, 66, Carrer de Sant Josep Oriol, 7 - 11, Plaça de Salvador Seguí" Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2008, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 28-31
  • MIRÓ ALAIX, C., 2005. "Balanç de l’activitat arqueològica a la ciutat (setembre 2003 - desembre 2004)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 01, MHCB, Barcelona, pp. 135-149.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona