Descripció:

La intervenció arqueològica al solar situat als carrers Carders, núm. 39-41 i Montanyans, núm. 1-5, motivada pel projecte de construcció de nous habitatges, va permetre la documentació de nombroses restes arqueològiques que s’adscriuen a vuit fases cronològiques diferenciades, la qual cosa permeté entreveure una ocupació continuada d’aquest indret des d’època romana fins als nostres dies.
Fase I. En primer lloc l’establiment d’una zona de necròpolis romana, que s’emmarcà en un ventall cronològic que oscil•lava entre els segles II i IV dC, suposava la fase inicial d’ocupació del solar. Es documentaren un total d’onze sepultures, de les quals dues corresponien a enterraments infantils. Atenent la disposició d’aquestes sepultures semblava versemblant suposar que la construcció de nombroses estructures de fases posteriors pogueren haver-ne destruït d’altres. Val a dir que la presència de sepultures romanes en aquesta zona és prou coneguda, com per exemple les 19 sepultures localitzades en la intervenció arqueològica realitzada en els carrers Giralt el Pellisser, Gombau i Fonollar (Bordas, 2004), que es situen cronològicament en el mateix període que les localitzades en la intervenció que ens ocupa.
Fase II. Posteriorment, l’indret fou utilitzat com a zona d’emmagatzematge, caracteritzat per un total de 6 sitges. El material recuperat a l’interior d’aquestes estructures es va datar entre els segles XI i XII, moment en que es duu a terme la construcció de les estructures de la fase III. Així, és versemblant que les estructures es construïssin unes dècades abans de la seva amortització, durant el s. X-XI.
Fase III. L’establiment d’una edificació relacionada amb un forn de ceràmica marcà l’inici d’una nova fase d’ocupació. En aquest període hom es troba davant un taller de ceràmica. Es va localitzar un forn i diverses àrees de treball relacionades amb aquesta estructura de combustió. La tipologia del forn respon a la del tipus àrab. Se’n conservava la cambra de combustió i el sachen (elevació situada a l’interior de la caldera, destinada a l’elaboració del vernís), la construcció de nombroses estructures de fases posteriors no va permetre, però, recuperar les restes de la graella ni la coberta. Cal destacar el material ceràmic recuperat a l’interior del forn i en els estrats que es trobaven a l’interior de les àrees de treball relacionats amb aquesta estructura. Aquest material diferia en escreix de les formes característiques del món medieval cristià i que tampoc es trobava representat en els materials que s’atribueixen a les produccions d’època carolíngia. Aquest tipus de material es caracteritzava per un acabat molt acurat de les peces, tant en cocció oxidant com en cocció reductora, que consisteix en un espatulat exterior que més que un simple acabat de la peça denota una clara voluntat decorativa. La varietat tipològica de les peces va permetre localitzar certs paral•lels en ceràmiques valencianes d’origen islàmic, que cronològicament es situen entre els segles XII i XIII. Aquesta cronologia que es va veure confirmada per la presència de dos fragments de ceràmica de reflex metàl•lic amb decoració esgrafiada, un tipus d’importació islàmica força habitual en contextos dels segles XII-XIII a Mallorca. La manca de paral•lels en les diverses intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona dificulten enormement una adscripció cronològica clara per a aquest tipus de producció fins ara inèdita.
Fase IV. La construcció de nova planta d’una edificació que cronològicament es situà a finals del segle XIII, posà fi a l’existència d’aquest taller ceràmic i marcà la fase inicial d’un edifici que amb nombroses reformes arribarà fins als nostres dies. Sembla que en aquest moment es va dur a terme un anivellament del terreny i la construcció d’un edifici que comprenia les parcel•les que es troben situades entre els carrers Jaume Giralt i Montanyans; la planta baixa del qual es caracteritzà per restar oberta per mitjà de diversos arcs. La disposició i la tipologia d’aquests arcs responia a un sistema constructiu que mostrava una clara voluntat de facilitar la circulació interior per les plantes baixes de les diferents parcel•les. La presència d’aquests arcs va ser corroborada, també, en les finques núm. 33, 35, i 37 del carrer Carders. La llotja de la parcel•la 33 i 35 posava de manifest un tipus de construcció que, malgrat el seu ús residencial, incorporava una clar component industrial i productiu més pròpia de la menestralia urbana. A l’interior de l’edifici documentat, s’hi construïren dues cubetes i tres dipòsits per a la contenció de líquids, que es van relacionar amb l’establiment d’un petit obrador destinat a una activitat desconeguda, però que clarament estava implicat amb aquest component industrial que el barri va anar adquirint. En el segle XVI i durant tot el segle XVII, quan l’activitat industrial es desenvolupava plenament, es produí la compartimentació de l’espai creat a finals del segle XIII i es tapiaren les arcades restringint la circulació d’una parcel•la a l’altra. En aquesta fase també es construïren nombrosos dipòsits per a l’emmagatzematge d’aigua d’origen pluvial, que posava de manifest la necessitat d’un elevat volum de litres per a una activitat que es caracteritzava per la utilització de dues estructures de combustió, que funcionarien com a calderes. Durant el segle XVIII, es produí la substitució de les estructures de combustió anteriors per tres de noves, les quals mantenen les mateixes característiques estructurals i funcionals.
Fase V. Els treballs arqueològics van evidenciar una reforma estructural molt notable d’aquest edifici. Així, entre finals del segle XVIII i començaments del segle XIX, es construí un sistema de bases de premsa i dipòsits de desguàs i dues calderes de grans proporcions que juntament amb el sistema d’emmagatzematge d’aigua existent, semblaven formar un sistema industrial intensiu que comportà una enorme concentració d’estructures en un espai reduït, possiblement relacionats amb l’adoberia i posterior premsatge de pells. Aquesta activitat restarà vigent fins a finals del segle XIX o inicis del segle XX.