Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica de l'any 2012 va consistir en l'excavació en extensió del solar fins a una profunditat de sis metres respecte la cota actual de carrer.
Cal destacar-ne l'estratigrafia d'època romana conservada que té uns dos metres de potència, amb nivells que van entre els segle I i II d.C. Aquests nivells s'amortitzen i l'espai torna a formar part del sorral de platja, quedant totalment exempt de materials al llarg dels següents mil anys.
No és fins al segle XIII que es documenta una ocupació de la zona, basada en edificis senzills que semba que tindrien una durada curta de només unes dècades. Poc temps després, en canvi, es construeix un edifici de grans dimensions que el podem considerar un casal i que tindrà continuïtat fins el segle XIX. Es construeix a finals del segle XIII o principis del segle XIV i sembla que hauria tingut un pati interior que quedaria envoltat per diferents estances, algunes d'elles amb grans arcades sostingudes per pilars, els quals han estat documentats al llarg de la intervenció. La factura constructiva és de qualitat excel·lent, basada en carreuons ben desbastas, i on en alguns trams es conserva l'encintat, mostrant doncs la possibilitat de que les parets estiguessin recobertes de pintures. El casal disposava d'una gran cuina, així com d'un bon sistema de conduccions d'aigua neta, ja a partir del segle XV. Tots aquests aspectes reafirmen que ens trobem davant d'un edifici de luxe, esdevenint un bon exemple, de que com ja és sabut, el carrer Ample i el de la Mercè fou un lloc de residència benestant per a les famílies més influents de la Baixa Edat Mitjana a Barcelona. Gràcies a la documentació escrita sembla versemblant que es tracti del casal dels Montcada, que posteriorment passà a mans dels Cardona i que fou conegut com a Palau del Virrei durant el segle XVI. Durant els segles XVI i XVII l'edifici és objecte d'algunes reformes, fins que el seu darrer propietari, el Duc de Medinacelli, decideix enderrocar-lo i vendre els solars en subhasta a inicis del segle XIX.
Per arribar al següent moment constructiu hem d'anar a mitjans del segle XIX quan es construeix. un edifici. De fet es tracta de dos edificis, dels quals només s'ha pogut documentar la planta baixa que seria la zona de carruatges i cavallerisses.
Al llarg de l’any 2013 es van continuar les tasques de control i excavació iniciades l’any anterior. L’obra havia d’assolir una fondària de 7m respecte al nivell de circulació del carrer, i el nivell freàtic es va trobar a l’entorn dels 5m de fondària.
Fase romana imperial.
Sembla que se situa gairebé exclusivament entre el segle I i III dC amb una sèrie d’aportacions per crear successius nivells de circulació i algunes estructures construïdes: una hipotètica latrina i dos ramals de canalitzacions amb base de tègula plana i revestiment ceràmic parietal.
Aquestes construccions no sembla que perduressin gaire en el temps, atès que es va detectar una fase de destrucció dins el mateix període. D’aquest moment o poc després, es documentaren dues grans rases que s’interpreten com a canals o torrenteres naturals provocades per un període de pluges fortes de caràcter estacional.
Un cop amortitzats aquests canals es dipositaren successius nivells de sorres conformant diversos nivells de circulació fins a assolir una potència de gairebé mig metre. Sobre aquesta cota es realitzaren les primeres anivellacions i estructures datables del segle XIII.

Fase d’època medieval.
Durant aquesta campanya es continuà amb l’excavació del casal dels Montcada-Cardona, bastit a finals del segle XIII-inicis del segle XIV. Els treballs es concretaren en l’excavació i la documentació dels pilars que podrien haver sustentat diversos arcs de diafragma, i un total de cinc pous.
Es pogué documentar la tècnica emprada per fonamentar els pilars en un nivell de sorres litorals poc fermes; realitzaven grans forats a les sorres d’entorn 1’50-2m de diàmetre i fins a 2’5m de fondària. A partir d’aquí reblien el negatiu amb fines capes de sorres piconades sobre les quals construïen les sabates dels pilars.
Quant als pous, tots destinats a la captació d’aigua potable, se’n van excavar quatre de planta circular i un de planta rectangular de grans dimensions.