Descripció:

La intervenció arqueològica es va organitzar dins dels treballs previs a la redacció definitiva del projecte de construcció del nou Centre d’Instal•lacions Tècniques del castell de Montjuïc que promou l’Ajuntament de Barcelona.
L’excavació arqueològica de l’any 2012 es desenvolupà en el terraplè del semibaluard que per la banda de mar separa el fossat de l’hornabec dels edificis que constitueixen el recinte superior del castell.
L’excavació arqueològica va permetre documentar, en més o menys grau segons el cas, dos elements que es pensava que es podrien localitzar en el punt on s’ha dut a terme la intervenció. En paral•lel, també s’han identificat elements associables al procés de construcció de l’hornabec a mitjan segle XVIII i algunes de les actuacions realitzades el 1962 amb l’enjardinament. No s’identificaren, en canvi, ni estructures ni materials arqueològics relacionables amb les fases d’ocupació antigues o medievals de la muntanya.

El camí cobert de l’antic fortí.
El que es desprèn de la recerca arqueològica i de l’estudi documental és que el recinte superior, amb el seu fortí de quatre baluards a les cantonades, estava protegit en els flancs sud-oest i nord-oest per una estructura defensiva avançada, formada, en primer terme, per un fossat l’amplada del qual no hem pogut determinar, tot i que, per la posició dels edificis, les seves dimensions deurien variar segons el punt. La fondària tampoc no es pogué precisar però, en tot cas, havia de ser superior als 2 m., a què correspon el desnivell màxim que s’ha conservat entre el fons del fossat i l’arrasament de la roca a l’hornabec.
A continuació del fossat s’aixecava un camí cobert més elevat emmarcat per sengles murs paral•lels, el més exterior dels quals ha estat documentat parcialment en el transcurs de la intervenció del 2012.
Exteriorment el camí cobert es completava amb un glacis que donava pas, a una cota més baixa, tant al segon recinte com a la zona de l’actual baluard de Santa Amàlia.
En un dels costats del camí, prop de la muralla de mar, es trobava l’accés que comunicava el recinte inferior amb el superior. Just després de la porta, i suposadament a tots dos costats del camí, i ocultes sota el terraplè del camí hi devia haver dues petites habitacions cobertes amb volta i delimitades per murs de maçoneria de pedra i calç. Aquestes devien fer la unció de garites de vigilància o petits cossos de guàrdia encarregats de la custòdia de la porta. Una d’aquestes estructures fou documentada en el transcurs de la intervenció.

L’hornabec
Existeix un segon grup d’estructures i estrats que, per la seva posició estratigràfica, s’han de vincular amb el procés de construcció de l’hornabec. Se sap per la documentació que el procés de construcció comença al llarg del segon trimestre de 1754 i es perllongà fins al 1770.
Sembla que la formulació de l’hornabec va patir modificacions al llarg de l’obra. Aquests canvis estan relacionats amb la construcció del gran edifici de planta quadrada al voltant del pati d’armes que no estava previst en el projecte inicial de Cermeño.
Per tant, el projecte inicial presentava una intervenció menys important ja que aprofitava més els edificis preexistents.
A la primera fase d’obres, que es devia desenvolupar entre els anys1754-1760, es devia determinar la cota a assolir per bastir el nou element defensiu i es van enderrocar les estructures de l’antic camí cobert.
Un cop aconseguida la nova rasant del semibaluard, l’espai es va convertir en àrea de treball. Pertanyent a aquest moment es documentaren dues pasteres i un possible dipòsit d’aigua.
En un moment difícil de determinar amb exactitud, però que s’hauria de situar entorn de la segona meitat de la dècada del 1760, es va decidir modificar el projecte original i construir el gran edifici superior al voltant del pati d’armes,fet que provocà l’enderroc de la major part del fortí antic amb excepció de la banda de mar.
Aquests canvis obligaren a modificar la part posterior de l’hornabec.

El semibaluard.
Sembla que en un moment difícil de precisar, però posterior al 1867 es construí sobre el semibaluard del costat de mar de l’hornabec un edifici rectangular cobert amb una teulada a doble vessant.
Se sap que aquest element tenia un dels seus murs longitudinals construït sobre la barana de tancament del semibaluard, mentre que la resta de parets havien estat aixecades de bell nou. Des del punt de vista constructiu, el barracó era fet amb parets de maçoneria de pedra , calç i maons, de 65 cm. d’amplada. Pel que fa a les dimensions, feia 12’50 m. d’amplada per 39 m. de llarg. Comptava amb una teulada a doble vessant sustentada per una encavallada que descansava a les parets dels costats llargs i en una sèrie de pilars de fusta de 25 per 25 cm.
Finalment, durant la Guerra Civil, cap al 1938, s van col•locar quatre bateries antiaèries, dues al baluard de Sant Carles i les altres dues al semibalurad del costat de mar de l’hornabec. A banda de l’estructura de formigó que es va construir per ubicar-hi el canó, també es va habilitar un tram d’una de les naus situades sota la cortina com a lloc de guàrdia d ela bateria. Per poder comunicar els do espais es va obrir un corredor vertical a través del terraplè.