Descripció:

La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2004, va consistir en la realització de tres sondejos per tal de poder comprovar la profunditat dels fonaments de l’edifici a reformar, efectuar la caixa de l’ascensor i situar l’aljub i els serveis corresponents. El 2005 es procedí a la retirada del paviment de l’edifici existent, a la realització de 4 rases per a la col•locació del nou clavegueram, de 8 rases pels encepats i de la cala per a la grua. La intervenció va permetre documentar diverses fases cronològico-constructives:
Fase dels segles XVI-XVII. La construcció d’un possible dipòsit del qual només en restava un tram de paret, va permetre establir la primera fase d’ocupació de la zona. Les restes conservades d’aquesta estructura consistien en l’esmentat tram de paret que conservava un revestiment de morter de calç que l’impermeabilitzava. La funció a la que estaria destinat aquest possible dipòsit era totalment desconeguda, ja que la manca d’elements relacionats no va permetre aprofundir més en la seva comprensió. Durant el procés d’excavació es van identificar un seguit d’estrats que semblaven respondre a abocaments que farcirien un possible retall del que es desconexia les seves mides. Aquests abocaments es caracteritzaven per contenir nombroses restes de ceràmica que podrien correspondre a peces defectuoses, a més de nombroses restes de material constructiu sotmeses a altes temperatures. Això portà a creure que es tractaria de restes procedents d’algun taller destinat a la producció de terrissa, situat en alguna zona propera, que es dedicaria a la fabricació de ceràmica comuna (gerres, olles, etc.).
Fase dels segles XVII-XVIII. La construcció d’un mur, juntament amb la del forn i un paviment, comportà l’establiment d’una nova fase d’ocupació del solar.
Es documentà la cambra de combustió del que podria ser un petit forn. No es pogué determinar el nivell de circulació corresponent a la boca d’accés de la cambra de combustió, ja que aquest es trobaria situat fora de l’espai a excavar. Malgrat això, es va poder observar la presència d’un paviment de calç, situat al costat oposat de la boca de la cambra de combustió, el qual podria correspondre a un nivell de circulació coetani del període en què el forn hauria funcionat. L’orientació del mur semblava respondre a l’urbanisme medieval de la zona, clarament definit per la presència de la muralla en la zona del carrer Pelai. Atès que la cara bona del mur es trobava en el costat est (on es va documentar el forn), semblaria que el terreny situat al costat oest del mur no formaria part de l’edificació. Malgrat tot, tampoc es va poder localitzar cap tipus d’element que ens permetès establir un nivell de circulació vinculat al mur, en la zona oest .
Fase del segle XVIII. L’entrada en desús del forn, i la realització d’un nou paviment que el cobria marcaven l’inici d’una nova fase d’ocupació. Tant la cúpula com la graella del forn foren desmuntats, i la cambra de combustió es reblí amb diversos estrats en els que hi destacava la presència de restes ceràmiques passades de cuita. Damunt d’aquest rebliment es va documentar un paviment de calç que s’adossava a la paret de dos dipòsits de planta quadrangular, amb el fons enrajolat i les parets revestides de morter, que es caracteritzaven per tenir un forat al centre per tal de facilitar la recollida del pòsit. La funció a la que podia haver estat destinat aquest dipòsit no es va poder esbrinar.
Fase de finals segle XVIII/XIX. La realització d’un nou paviment de calç permeté l’establiment d'una nova fase d’ocupació del solar. Aquest paviment també es va disposar per damunt del rebliment d‘un dels dipòsits.
Un altre element d’aquesta fase era una claveguera que es bastia aprofitant el tram d’un mur de la fase anterior. Aquesta claveguera desembocaria a l’interior d’un pou cec de planta quadrangular amb les parets de maons.
Fase dels segles XIX/XX. La construcció de les parets sobre les que es fonamentava l’edifici actual i la reforma del sistema de clavegueram establiren l’inici d’una nova fase. Aquesta nova edificació trencà definitivament amb l’urbanisme medieval i prengué l’orientació que actualment presenten els edificis situats en el carrer Tallers. La construcció d’un nou edifici comportà l’establiment dels diferents serveis necessaris per a la seva habitabilitat. Així, es dugué a terme la documentació de vuit trams de clavegueres domèstiques. La construcció del nou clavegueram comportà la destrucció del pou cec i la claveguera de la fase anterior. Una vegada realitzat el nou clavegueram i la nova edificació, es dugué a terme un anivellament del terreny damunt del qual es disposaren els paviments corresponents.