Descripció:

Arran de la intervenció arqueològica es pogueren evidenciar diverses estructures que pertanyen a cinc fases d’ocupació: època romana altimperial (segles I-III), època tardoantiga (segles IV-VIII), època medieval (segles XIII-XV), època moderna (segles XVI-XVIII) i època contemporània (segles XIX-XX).

Època romana altimperial (segles I-III).
A aquest moment pertany un mur vinculat al traçat de la via que sortia de Barcino per ponent. El mur fou documentat en dos trams; a la plaça del Pedró i al carrer Sant Antoni Abat. Probablement es tracti del mur de contenció per la banda de muntanya d’un tram de via del tipus terrena o glarea strata – camí cobert amb graves i còdols piconats-.
En relació estreta amb aquesta via d’accés a la ciutat s’ha documentat 6 unitats funeràries de diversa tipologia: 4 en fossa simple, 1 amb caixa de tègules i 1 amb caixa de materials perible armada amb claus de ferro.
Tres de les tombes estaven orientades en el mateix sentit de la via, amb el cap vers l’oest, i altres tres de manera perpendicular a la calçada : dos casos amb el cap orientat al nord i un amb el cap al sud. Aquest últim comptava amb part de la seva indumentària conservada: les tatxes pertanyents a les caligae.

Època tardoantiga (segles IV-VIII)
A aquest moment es pot atribuir una unitat funerària que va patir un procés d’espoli datable en el segle VI. És possible, doncs, que la tomba pertanyi a al context de la necròpolis precedent i fos alterada en època tardoantiga.
També en aquest moment es pot situar un mur localitzat en el tram final de la rasa excavada al carrer de Sant Antoni Abat.

Època medieval (segles XIII-XIV)
D’un moment anterior a l’edificació de l’església de Sant Llàtzer es trobaren certes estructures negatives i alguns estrats d’anivellament probablement vinculats amb tasques agrícoles.
La major part de les estructures documentades pertanyen al convent de les Jerònimes fundat al segle XV, concretament a les dependències del sector meridional del claustre. Concretament s’han localitzat quatre antics pilars que podrien respondre a l’arrencada de diversos pilars relacionats amb una galeria. Pertanyents al perímetre sud de l’edifici primigeni hi ha diversos trams de mur, alguns dels quals es troben relacionats amb alguns elements de sustentació.
Sembla que poc després de la seva construcció es produïren algunes transformacions de l’edifici original, amb l’amortització definitiva d’algunes de les estructures que el conformaven. Concretament, deixà de funcionar un dipòsit situat a l’interior de la façana sud, que fou amortitzat com a abocador al segle XVI.

Època moderna (segles XVI-XVII)
El període es caracteritza per les transformacions de l’edifici original del convent que consisteixen, a grans trets, en la subdivisió dels antics espais i en la construcció d’alguns elements de sustentació, fet que permet inferir el possible recreixement de l’alçària de l’edifici.
La major part de les estructures localitzades es poden relacionar amb la construcció de claveguerons. A finals del segle XVIII desapareix el pòrtic de la façana sud del convent. El paredat es materialitza a través de la construcció de dues riostres. Existeix una referència documental de finals del segle XVIII en la qual es detallen les característiques d’aquesta obra.

Època contemporània (segles XIX-XX)
Algunes d les estructures localitzades podrien pertànyer a dependències de l’antiga fàbrica cotonera ubicada a l’espai que en el segle XX es convertí en el carrer d’Erasme Janer. La fàbrica s’especialitzà en l’estampat de teles de lli i de cotó per al mercat americà.
A la zona de la plaça del Pedró es documentaren nombroses estructures de combustió que podrien estar en relació amb el mercat de parades que acollí aquesta espai de3s de la desaparició del cementiri a principis del segle XIX.