Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Gardunya

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Plaça de la Gardunya
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 430670,00000 | UTM Y: 4581422,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Gardunya

Resultats: Positius. Estratigrafia exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica fou motivada per la construcció d’un nou aparcament soterrani a la plaça de la Gardunya. Els resultats de la intervenció aportaren restes relacionades amb un ventall cronològic molt ampli -8000 anys-.
D’època prehistòrica es localitzà un hipogeu amb una inhumació individual del Neolític antic postcardial (6500-5300 BP) amb el seu corresponent aixovar.
Durant l’excavació també es van localitzar quatre sitges i dos fogars però encara està per determinar la seva cronologia absoluta.
D’època romana es va localitzar parcialment la via romana que accedia a Barcino per la banda oest. Associats a aquesta via es van documentar els fonaments d’una habitació, un forn de planta quadrangular, cinc sepultures individuals i un seguit de rases associades a l’activitat agrícola.
D’època altmedieval es van documentar un seguit de sitges per emmagatzemar aliments.
D’època baixmedieval es documenta una reorganització de l’espai on es començà a generar una trama urbana de la qual es van localitzar, tot i que parcialment, un seguit d’habitatges amb els seus corresponents paviments, pous, dipòsits i un forn d’ús domèstic. També es documentaren dos trams de murs de grans dimensions amb contraforts que podrien formar part d’un edifici de caire religiós anterior a la construcció del convent de Santa Maria de Jerusalem.
D’època moderna s’han trobat les restes del convent de Santa Maria de Jerusalem (1462- 1868); el galliner, el safareig, zones d’accés al recinte, la cuina, part de tres patis, part d’un magatzem, part d’una estança on es realitzaven els parts, part de dues estances on es treballava amb torns de ceràmica, part d’una sagristia, dues habitacions amb una funció indeterminada, part d’una habitació per realitzar la bugada i l’hort i els murs de tancament del convent.

La segona fase de la intervenció va consistir en l’excavació de la meitat nord de la plaça, en una superficie de 950 m2. S’ha pogut documentar part d’una necrópolis del Bronze antic, formada per cinc enterraments. Un d’ells es tracta del fons d’una cambra funerària, molt arrasada en època medieval i que probablement estaria relacionada amb un hipogeu. Contenia un mínim de 8 individus. La segona estructura, també arrasada per moviments d’època contemporània contenia restes de 4 individus. La tercera estructura era un enterrament col•lectiu de cinc individus. Cal destacar una estructura semblant a l’anterior, però en aquest cas contenia 9 individus, tots ells infantils, amb aixovar format per vasos ceràmics i restes de fauna. Per últim cal destacar un hipogeu amb doble cambra funerària i un pou central d’accés. Una de les cambres presenta tres estrats: el superior conté sis individus, el del mig no conté material i l’inferior conté 11 individus. D’entre el material aparegut hi ha 140 botons amb perforación en V, alguns vasos ceràmics, restes de fauna i alguns fragments de material lític.
D’època romana es van localitzar sitges de grans dimensions, d’entre 3 i Quatre metres de diàmetre, i profunditat variable ja que van quedar seccionades en època medieval. La majoria del material que amortitza les estructures és del segle II-I a.C i nimés una ha donat material del I-II d.C.
En aquesta fase s’han documentat alguns murs de la trama urbana medieval iniciada al segle XIII, tot i que molt arrasats per la construcció del convent de Santa Maria de Jerusalem a partir de l’any 1462. També s’han documentat algunes sitges amortitzades al segle XIII.
Del convent de Santa Maria s’han localitzat murs de tancament de l’hort i del propi convent. També s’han detectat diverses rases de funció agrícola, forats de pal i cubetes, així com estructures d’un posible safareig o sistema hidràulic.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1462

    Es funda el convent de Santa Maria de Jerusalem

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1885-1888

    Enderroc total del Convent de Santa Maria de Jerusalem


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Sepulcre en fossa

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Calçada

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Bens Immobles aïllats / Mur

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Forn

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 715 - 803 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Sepulcre en fossa

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Bronze / Antic. 2100 - 1500 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / 218 - 10 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / 218 - 10 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 299 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
17 de novembre de 2010 - 5 de novembre de 2012
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Albert Velasco, José Blasco - Conatus Arqueología y Gestión del Patrimonio Cultural, SLU
Motivació:
Construcció d'un nou aparcament soterrani i urbanització de la plaça de la Gardunya.
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella, SA / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Bibliografia:

  • VELASCO, A.; TERRATS, N.; GÓMEZ, A.; MOLIST, M., 2017. "L'assentament de la plaça de la Gardunya a inicis del II mil.leni: noves dades sobre les ocupacions de l'edat de Bronze inicial al pla de Barcelona". Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. QUARHIS, 13, p. 70-89
  • VELASCO ARTIGUES, A., 2012. “ Gardunya, plaça de la”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 76-78.
  • VELASCO, A., 2012. “ Gardunya, plaça de la”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 68-70.
  • ASENSIO, D.; CELA, X.; MIRÓ, C.; REVILLA, E., 2009. "El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis, 05, MUHBA, Barcelona, pp. 13-85.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona