Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Descripció:
La intervenció arqueològica realitzada al carrer Valldonzella 21, consistent en el seguiment de l’obertura de 2 rases i 10 sondejos per a documentar la possible presència de restes arqueològiques, va concloure amb resultats positius.
Les diverses cales i rases efectuades permeteren, d’una banda, acreditar l’estat i entitat de les diverses fonamentacions de l’edifici, i de l’altra, estrictament en l’àmbit de la recerca arqueològica, documentar fins a tres fases d’ocupació.
Fase Moderna. Els estrats més antics datats pels materials es localitzaren tant a les cales de la Plaça Joan Coromines, com a les rases de l’edifici del teatre. Cronològicament s’enquadraven entre el s. XVII i la segona meitat del s. XVIII. Sembla que en aquest moment, la major part del sector eren horts, tenint en compte que els estrats documentats semblaven aportats bé antròpicament, bé naturalment, per acció d’una riera. Les úniques estructures que es dataren amb força seguretat en aquest moment foren 4 murs i un empedrat.
Aquesta època correspon a un moment de retracció aparent en l’activitat de la zona. L’antiga seu de la comunitat de monges canoneses de Nostra Senyora de Montalegre es va desallotjar a finals del segle XVI. A partir de llavors va esdevenir seminari, fins l'any 1792, que va convertir-se en un hospici.
Fase Contemporània I. D’aquesta fase es documentaren nombroses restes. D’aquest primer moment data la creació de la casa de la caritat, per autorització del rei Carles IV, l'any 1802, que va comportar que l’Edifici de les Dones restés meitat casa de la caritat i meitat hospici. Durant aquesta centúria, i en relació a les dues institucions, es crearan nous edificis al voltant. A la cantonada oest de la Plaça de Joan Coromines es conserva encara part del claustre decimonònic de l’esmentat hospici. A partir de 1836 la Casa de la Caritat va ampliar les seves dependències, ocupant convents buits com el de Valldonzella i el dels Àngels. Així, segurament a partir del 1836 es situa la data dels 6 paviments, un mur, dues clavegueres i dos dipòsits corresponents a l’esmentada Casa de la Caritat.
Fase contemporània II. Correspon a l’edifici actual, bastit per Josep Goday el 1912, així com a les reformes i millores posteriors.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
