Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Unitat: Rec Comtal

 

Situació geogràfica

Districte:
Ciutat Vella
Sant Andreu
L'Eixample

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Unitat: Rec Comtal

Descripció:

Al llarg de diverses fonts documentals i historiogràfiques es dóna per suposat un origen romà del Rec Comtal. Relació normal, donat la coincidència de traçat de les dues conduccions, l’aqüeducte i el Rec.
Aquest origen romà queda reflectit fins i tot als informes que al finals del segle XIX i principis dels XX redacten la comunitat de regants i l’Ajuntament, pels litigis entorn a la propietat i ús de l’aigua.
És difícil, encara hores d’ara, ubicar exactament l’inici de la construcció del Rec Comtal. Hi ha diverses hipòtesis, la més extensa de les quals ens diu que era obra del comte Mir, el germà petit del comte de Barcelona Borrell II, a principis de la segona meitat del segle X.
Serà al llarg del segle XI quan l’ús del Rec es generalitza, especialment a partir de la segona meitat com queda reflectit a la documentació. Els molins que s’abasteixen del Rec comencen a proliferar, des de la zona de Sant Andreu, concretament de Finestrelles, cap al Clot i dins de l’actual Ciutat Vella, a l’entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles.
El que si que queda clar és que no es pot separar els processos de la construcció del Rec, amb la inutilització de l’aqüeducte romà, ja que no podem parlar de desaparició del mateix.
El Rec és protagonista de gran part d’estudis, malgrat ens en manca un que abraci una recerca tant morfològica con diacrònica i territorial. Són tres les fonts bàsiques per emprendre el seu estudi: les evidències físiques –el que resta o el que s’ha pogut documentar en les intervencions arqueològiques -, els documents o escrits historiogràfics, i, finalment les representacions gràfiques – tant planimètriques con fotogràfiques -. La informació que se n’extreu de cada una és diversa, però alhora complementària, i ajuda a poder reconstruir part del seu traçat i la seva morfologia.
No coneixem com seria el primitiu Rec, donat que al llarg del mil•lenni de la seva existència ha patit diverses remodelacions. El que es pot dir és que era un gran canal a cel obert, d’una amplada que variava segons el traçat. Els murs eren de carreus de pedra de Montjuïc, units amb morter de calç, amb el fons de terra natural, sense cap recobriment especial. Al llarg del recorregut hi havia ponts, la majoria de pedra, però n’hi podrien haver de fusta, que facilitaven el seu creuament. Per l’arqueologia s’ha pogut documentar que el Rec es netejava amb certa regularitat, cosa que fa que no es conservin materials del primer moment de la seva construcció.
Cal assenyalar que on es van produir més canvis en relació a la forma i traçat del Rec, va ser dins de la ciutat, on va funcionar com un carrer – canal, passant a ser una estructura coberta en part, i sovint amb grans ponts com el que es pot veure dins del Born. Menció a banda és la gran remodelació que va patir el Rec arran de la construcció de la Ciutadella, que va comportar un canvi important tant del Rec com de la seva desembocadura al mar.
Un dels trets que defineix el Rec es que es tracta d’un gran canal a cel obert, amb un gran cabdal d’aigua, la qual cosa es va fer per poder fer funcionar els molins que es van bastir al seu redós. La construcció de molins va anar en augment, fins que al segle XIII es coneix un total de vint-i-u molins fariners al llarg del Rec. Aquest, no només feia anar molins, a la zona de Sant Andreu, al segle XII també s’hi va construir una farga, la qual era propietat de la Canònica i la seva funció era reparar les eines del camp de tots els pagesos de més de la meitat del pla de Barcelona. Aquesta farga es trobaria, aproximadament a la zona on es creuen el Rec amb l’anomenada Riera d’Horta, i funcionava amb l’energia hidràulica del Rec.
Els molins que funcionaven amb l’aigua del Rec, no només eren moliners, ja que també n’hi havia de drapers, els quals varen anar en augment al llarg de la vida de la sèquia.
El Rec, però, també servia com a sistema de regadiu, com el seu mateix nom indica, ja que feia funcionar tot un sistema de sèquies al llarg del seu recorregut. El terreny proper a la ciutat comtal, en un moment donat és conegut com l’”hort i vinyet”, nom que prové dels conreus que hi havia a l’entorn de la ciutat. Per tal de tenir una bona horta, és necessari un reg constant.
El Rec neix a l’indret conegut com pous de Montcada, molt similar a l’origen de l’aqüeducte romà. Ara bé, a la zona del Molí de Sant Andreu, el recorregut del Rec divergeix clarament del de l’aqüeducte romà, ja que el Rec es situa perpendicular a la vessant al seu pas pel molí mentre que l’aqüeducte, documentat arqueològicament, continua amb un traçat remarcadament recte paral•lel a la vessant. Així mateix, molt a prop de l’actual encreuament del carrer de Roger de Flor i del carrer d’Ausiàs March, el Rec Comtal gira bruscament cap al sud-est, perpendicular a la vessant, en direcció al Molí del Clot situat uns 150 metres pendent avall. En un altre punt, el Rec gira bruscament vers el sud, perpendicular a la vessant, en direcció al molí Dormidor o de la pólvora, mentre que l’aqüeducte romà manté un descens més gradual, adaptant-se a l’evidència documental al passar entre el camí de Sant Adrià i el d’Horta, i continua resseguint la pendent fins a encaixar amb el pilar de Magdalenes 25.
Aquests canvis de trajectòria del Rec probablement resultaven d’utilitat per al seu aprofitament per les diverses instal•lacions molineres ja que permetrien que l’aigua baixés amb una major energia i per tant fos millor aprofitada pel molí.
Pel que fa al Rec Comtal la seva funció principal no era conduir aigua de boca a la ciutat, car a època medieval la majoria d’aigua per beure dins de la ciutat s’aconseguia mitjançant pous, a Barcelona hi ha una gran quantitat d’aigua freàtica de bona qualitat, que ha estat utilitzada al llarg de la història. El propòsit fonamental del Rec era fer moure els molins ubicats al llarg del seu recorregut, regar les terres, abastir nous espais productius amb molta necessitat d’aigua, com les carnisseries, o les adoberies, etc... i, potser en darrer terme i segurament en poca quantitat l’aigua de boca.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Regular

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • AGUELO, J.; JUÁREZ, T; SUBIRANAS, C., 2010. "Arc de Triomf", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p.52-55.
  • BROSA, C. , 1871. Reglamento de distribución y uso de las aguas de la Acequia Condal, aprobado por S.M. en real orden de 12 de junio de 1846. Barcelona.
  • CAPEL, H., 1999. “El Rec Comtal de Barcelona y otros canales mediterráneos”, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, 157, Universitat de Barcelona.
  • CARRERAS I CANDI, F. , 1904. “Les aygues y banys de Barcelona”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol.2, núm.11, de juliol a setembre de 1903.
  • CASTRO O., VARAS RANZ O,, 2017. “Carrer del Rec Comtal, 12; Carrer d'en Cortines, 19”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 164
  • CONILLERA, P. , 1991. Descobrir el medi urbà. 8 L’aigua de Montcada. L’abastament Municipal d’Aigua de Barcelona. Mil anys d’Història. Institut d’Ecologia Urbana de Barcelona.
  • DURAN I SANPERE, A. , 1962. “La Lucha por el agua” A: El agua en la vida ciutadana. Centro de estudiós , investigación y aplicacions del agua. Barcelona, p. 6-27.
  • ESPEJO BLANCO J.M., 2017. “Rec Comtal”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 163
  • FERNÁNDEZ ESPINOSA, A., 2010. “ Mercat del Born”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 150-151.
  • FERNÁNDEZ ESPINOSA, A., 2011. “ Mercat del Born”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, p. 53-54.
  • GARCIA ESPUCHE, A., 2011. "El agua hace la ciudad...y la mejora" a GUÂRDIA, M.(ed.) La revolució de l'aigua a Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, p. 26-33
  • GARCIA ESPUCHE, A. , 2009. La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles XIV a XVIII). Ajuntament de Barcelona.
  • GARCÍA FUERTES, G. , 1990. L’abastament d’aigua a la Barcelona del segle XVIII (1714-1808). Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
  • GUÀRDIA, M. , 2011 La revolució de l’aigua a Barcelona: de la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Barcelona: Institut de Cultura, 2011
  • JUAN I GONZÀLEZ LL, 2017. “Rec Comtal”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 161-162
  • MANGUE, I., 2011 "El plano del Rec Comtal de 1836. Una primneras aproximaciones a su conocimiento" a GUÀRDIA, M. (ed.). La revolució del agua en Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, p. 34-39
  • MARCH, E.H. , 2016. El Rec Comtal, 1.000 anys d’història. Ajuntament de Barcelona. Viena Edicions
  • MARTÍ FERRAGUT, A., 2017. “Carrer del Rec Comtal,17-19; Passatge de Sant Benet,12”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 165-166
  • MARTÍ FERRAGUT, A., 2015. “ Carrer del rec Comtal, 17-19. Passatge de Sant Benet, 12”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2014, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 184.
  • MARTIN PASCUAL, M., 1998. "El regatge del Rec Comtal a Sant Andreu de Palomar i al Pla de Barcelona, 1844/74-1929", Finestrelles,9. Centre d'Estudis Ignasi Iglesias, pàgines: 77-102
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2009. Barcelona: Aigua i ciutat. L’abastament d’aigua entre les dues exposicions (1888-1929).Barcelona: Fundació Agbar i Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales, SA.
  • MARTIN PASCUAL, M. , 1997. “L’abastament d’aigua al Pla de Barcelona des del Rec Comtal i les mines de Montcada, 1822-1879” a Roca i Albert, J. (coord.). La formació del cinturó industrial de Barcelona . Barcelona: Institut Municipal d’Història de Barcelona- Proa
  • MARTIN PASCUAL, M. , 1999. El Rec Comtal (1822-1879). La lluita per l’aigua a la Barcelona del segle XIX. Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2000. “El Rec Comtal: dos mil anys d’abastament d’aigua a Barcelona” a Alberch, R. (dir.) Els barris de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana, vol. IV
  • MARTIN PASCUAL, M. , 2002. “El Rec Comtal, una infraestructura mil•lenària d’abastament d’aigua a Barcelona” a Els transvasaments en la història de Catalunya, Fundació Pere García Faria i Departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció. Girona: Universitat de Girona
  • MARTÍN PASCUAL, M., 1999. "Breu història d'una infraestructura hidràulica mil·lenària del Pla de Barcelona: el Rec Comtal, segle X - segle XX", Finestrelles 10, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 139-141.
  • MARTÍN PASCUAL, M., 1999. "Breu història d'una infraestructura hidràulica mil·lenària del Pla de Barcelona: el Rec Comtal, segle X - segle XX", Finestrelles 10, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 139-141.
  • MARUGÁN VALLVÉ, C. M., 1993. "El Rec comtal i el regadiu medieval a Sant Andreu de Palomar: assaig d'aproximació paleopaisatgística", III Congrés d'Història de Barcelona. Ponències i Comunicacions 1, Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 281-285.
  • MIRÓ, C.; ORENGO, H. A. ; EJARQUE, A. , 2015. “ El Rec Comtal. Com l’aigua dibuixa la ciutat” A V Congrés d’Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Barcelona, 22-25 de maig del 2014. Actes, Vol I, monogràfic: La ciutat, Barcelona .p. 21-38
  • ORTI GOST, P. , 1993. “L’explotació d’una renda reial: els molins del Rec Comtal de Barcelona fins al segle XIII” a SÁNCHEZ, M (comp). Estudios sobre renta, finalidad y finanzas en la Catalunya bajomedieval. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)
  • ORTI GOST, P. , 2011 “El Rec Comtal de la Barcelona Medieval” A GUÀRDIA, M. (ed.). La revolució del agua en Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona. p. 21-25
  • ORTI GOST, P. , 2011 “El Rec Comtal de la Barcelona Medieval” A GUÀRDIA, M. (ed.). La revolució del agua en Barcelona. De la ciutat preindustrial a la metròpoli moderna, 1867-1967. Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona. p. 21-25
  • POUS SERRA, M., 1992. "Entorn del Rec Comtal (II): aproximació al contingut del fons documental dipositat a l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Andreu", Finestrelles, 4, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 133-151.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2007. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2006)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 03, MHCB, Barcelona, pp. 183-213.
  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2008. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat (2007)", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 04, MHCB, Barcelona, pp. 179-201.
  • SÁENZ DE PABLO, P., 2005. "El Rec Comtal", Finestrelles, 13, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 221-245.
  • SOBERÓN RODRÏGUEZ, M., 2015. “ Carrer del rec Comtal, 17-19. Passatge de Sant Benet, 12”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2013, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 113.
  • SOBERÓN, M.; FERNÀNDEZ, A., 2014. “El tram final del Rec Comtal: condicionants i aprofitaments poliorcètics” a Actes del V Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Barcelona,22-25 de maig, p. 271-280
  • TRAVESSET QUERALTÓ, M., 2005. "Orígen del Rec Comtal i del subministrament d'aigua a la Barcelona de l'època romana", Finestrelles, 13, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Barcelona, pp. 41-71.
  • VILA, P., 1977. “La circulació de les aigües del Pla de Barcelona en el passat”, Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, núm. 17-24.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona