Descripció:

La intervenció arqueològica portada a terme a les finques Argenteria 65- Mirallers 12 va permetre obtenir noves dades des del segle IV dC fins a l’actualitat.
Època romana: es van documentar tres inhumacions, totes elles d’individus infantils. En cap cas presentaven restes d’aixovars i en l’amortització de les tombes només es van poder recuperar petits fragments de ceràmica (àmfora africana i ceràmica africana de cuina) que els situen en un context cronològic que va entre el segle III-VII. Cal considerar que es tracta d’una zona que hauria format part del suburbium oriental de la ciutat de Barcino, i més concretament d’una important necròpolis cristiana datada entorn al segle IV dC. que s’estendria al voltant d’una basílica possiblement situada en una zona pròxima a Santa Maria del Mar. Tot i que dita basílica no s’ha pogut documentar arqueològicament l’elevat número d’enterraments en aquest sector apuntaria a la presència en aquesta zona d’algun tipus de relíquia o tomba venerada que hauria actuat com a focus d’atracció. Cal tenir present també que l’actual carrer de l’Argenteria, és la pervivència d’un antic camí - via marina - que aniria des de la porta septentrional de la muralla romana en direcció a l’antiga línia de costa.
Caldria destacar, però, que degut a la dinàmica de la intervenció només s’excavaren les zones afectades per l’obra, de manera que només en la zona on s’encabí el pou per al nou ascensor de la finca Argenteria 65 el rebaix del sòl fou prou important com per arribar a l’estratigrafia romana. Així doncs, basant-nos amb les dades obtingudes i en relació amb el context en què aquestes es localitzaren tot apuntaria a què la necròpolis tardoantiga s’estendria per tot el subsòl tant de l’esmentada finca com dels edificis colindants.
Època Alt Medieval: Les dades sobre l’ocupació del territori on s’ubiquen les actuals finques en aquest període serien molt escasses. Tot i que el procés de formació urbana es començaria a datar entorn als segles XI-XII, el conjunt d’estructures documentades en aquesta zona posteriors a l’amortització de la necròpolis tardoantiga i prèvies a l’urbanisme generalitzat que pateix el territori a partir de la segona meitat del segle XIII serien de difícil interpretació.
Caldria destacar que totes les restes documentades relacionades amb aquest període foren molt parcials i només acotades als rebaixos establerts per l’obra. En conjunt totes les estructures documentades formarien part d’una única edificació, ja que totes elles presentaven les mateixes característiques constructives, és a dir, es trobaven realitzades amb carreus de petites dimensions i morter de calç i foren construïdes en el nivell d’argiles que amortitzava la fase de la necròpolis.
En la zona més pròxima al carrer Argenteria i resseguint la mateixa línia del carrer es van documentar les restes d’un mur de grans dimensions - de més d’un metre d’amplada - que podria haver format part del mur de façana de l’esmentada edificació. Ja a la zona interior de la finca, una de les estructures presentava planta de creu grega mentre que les altres dues tenien planta en forma de T i apuntarien cap a un sistema d’arcades o pilars. En els tres casos la cara vista de les estructures estaven fetes amb pedres molt ben treballes i escairades i encara presentaven restes d’enlluït. També es van documentar diversos nivells d’ús fets amb calç. Així doncs, per les característiques constructives que presentaven les esmentades estructures i per l’entitat de les mateixes tot ens faria pensar que es tractaria d’una construcció de prou entitat, si es comparen amb les estructures documentades en altres sectors del suburbium com la zona pròxima a la catedral o de l’Avinguda Cambó on les estructures muràries documentades fins el moment estarien construïdes amb pedra i argila, moltes d’elles fruit d’incipients parcel•lacions o murs de feixa. Per tant, les estructures alt medievals localitzades en la present intervenció s’haurien de relacionar amb algun tipus d’entitat pública o religiosa, però ens mancarien dades per poder determinar-ho amb exactitud.
Poder establir una cronologia precisa en relació amb les esmentades estructures resulta complicat, ja que els materials ceràmics recuperats majoritàriament són ceràmica grollera (tant de cocció oxidant, reductora com bescuitada) amb restes molt puntuals de ceràmica romana (àmfora africana, ceràmica africana de cuina, comuna oxidada o TS africana A).
Segona meitat del segle XIII-XIV: A partir de la segona meitat del segle XIII s’urbanitzaria de manera generalitzada tot el sector del barri de la Ribera. En les actuals finques d’Argenteria 65 i Mirallers 12 es van poder documentar com a mínim la presència de tres finques ben diferenciades relacionades amb aquest procés, d’entre les quals destaca la que ocupa la major part de l’actual finca d’Argenteria 65 i probablement part d’Argenteria 63-61. Se’n conserven diverses arcades localitzades en els murs actualment mitjancers, que formarien part d’un gran casal medieval probablement pertanyent a alguna de les famílies que integraven els sectors econòmicament més actius de la ciutat.
Durant els segles XV i XVI no s’observen variacions estructurals importants en les finques documentades en la fase anterior, sinó que es mantindrien les mateixes edificacions amb algunes variacions internes.
A partir del segle XVII, es van realitzar les principals modificacions de les cases: es compartimenten les estances i es construeix un nou sistema de clavegueram.
La documentació històrica fa referència a la presència en aquest sector d’una botiga. En relació amb aquesta, els treballs arqueològics ens van permetre la documentació d’un total de 5 tenalles de grans dimensions relacionades amb l’emmagatzematge de líquids. Els esmentats recipients ceràmics van estar en ús fins a finals del segle XVII moments en què foren amortitzats.
En el segle XVIII es realitza la unificació definitiva de les diverses finques del carrer d’Argenteria a mans de la família Valldejuli i es produeixen importants reformes estructurals en les finques, una part important de les quals encara perdura en l’actual construcció. A nivell arqueològic però són molt escassos els vestigis aparegut fruit d’aquesta unificació. Només s’ha un dipòsit amortitzat en el segle XVIII i la presència de dos forats de pal que es podrien relacionar amb l’existència de bastides de fusta usades en la construcció dels nous murs de la finca.
En el segle XIX la finca del carrer d’Argenteria patí una segona reforma important, es reorganitzà l’interior de la finca amb la construcció de noves dependències que donaren lloc a nous espais a la planta baixa. L’any 1802 es va procedir a la reedificació de la façana principal. La majoria de les estructures documentades d’aquesta època serien dipòsits i estructures relacionades amb el sistema de clavegueram.