Descripció:

Amb motiu de la redacció del projecte constructiu: “Nova cua de maniobres per darrere de l'estació de Plaça Catalunya dels FGC” i per tal de realitzar l’aplicació de les mesures correctores especificades en l’Estudi d’Impacte Ambiental sobre el Patrimoni Cultural, es van dur a terme un seguit d’estudis i intervencions arqueològiques, entre els mesos de març i setembre del 2009, per tal d’establir amb la major certesa possible l’ afectació d’aquell Projecte sobre la Muralla medieval i moderna de Barcelona, així com els possibles baluards i portes de la mateixa.
En primer lloc es realitzà un estudi històric, documental i cartogràfic de l’indret; a més, es realitzà el control arqueològic de l’obertura de les cales de serveis pels sondatges geotècnics necessaris per la redacció del Projecte constructiu; també s’efectuà una prospecció amb GeoRadar al llarg de l’àmbit del Projecte; i, finalment, amb els resultats obtinguts en els anteriors treballs es realitzaren 10 sondatges arqueològics en punts determinats del carrer Pelai i a la banda de mar de la Plaça Catalunya, en aquells punts on el nou Projecte podia afectar directament la muralla, les torres o els baluards.
A partir de la recerca històrica i documental es va realitzar una hipòtesi molt acurada del possible traçat de la muralla medieval, de la ubicació de les torres que se li associaven i de les reformes que patí al llarg dels segles (amb la incorporació durant el segle XVII dels baluards).
Es va intentar aplegar el màxim d’elements documentals, i mitjançant els procediments de la georeferenciació, es procedí a grafiar-los en una única representació topogràfica d’acord amb els estàndards actuals de representació. Això va requerir aplegar distints elements d’informació que van des de les sèries documentals originals del Consell de Cent on es recullen els registres associats als processos de construcció de la muralla (segles XIII a XV) i dels baluards (segle XVII), a distintes representacions planimètriques, ja sigui del conjunt de la ciutat, o de detall, associar-les a la topografia i l’orografia de la ciutat en el moment de l’enderroc de la muralla, i comparar-la objectivament amb les estructures actuals, ja siguin les de superfície com les del subsòl.
A continuació es dugué a terme el control arqueològic de l’obertura de 10 cales de petites dimensions obertes pels sondatges geotècnics, d’entre els quals cal destacar un sondeig, davant del número 18 de Plaça Catalunya, on es documentà un mur que discorria paral•lel a l’actual línia de façanes. En un primer moment s’intuí que podia ser la muralla. Ara bé, les seves dimensions (80 cm d’amplària i uns tres metres de potència) i l’anàlisi de la seva factura, ens porten a afirmar que l’estructura no formaria part del llenç murari defensiu. No obstant, podria formar part de les estructures associades, a partir del segle XVII, al baluard que es construí adossat a la muralla en la zona de Portal de l’Àngel.
També a la Plaça Catalunya i concretament davant del número 19, es realitzà un sondeig vertical i un d’inclinat. Els resultats obtinguts en el sondeig vertical, indiquen la presència d’un estrat d’enderroc de gairebé 2 metres de potència que es podria correspondre amb les restes de la muralla enderrocada a mitjans del segle XIX. Tot i que no ha estat possible precisar la ubicació de la muralla, es planteja la possibilitat que aquest sondeig fos realitzat dins del fossar degut a la gran potència d’aquest estrat d’enderroc, així com també a la potència de l’estratigrafia arqueològica i la fondària on es va documentar el substrat geològic. A la vegada, cal destacar la diferència de cota en que es troba el substrat geològic, que es va documentar a 9,40 metres en el sondeig vertical i a 6 metres en el sondeig inclinat. Aquest fet sembla constatar la presència d’un fort desnivell natural en aquest sector de la ciutat que probablement fou aprofitat en el moment de construcció dels murs de defensa de la ciutat.
En un altre sondatge, davant del número 56 del Carrer Pelai, també es localitzà un petit mur. Degut a les dimensions reduïdíssimes documentades no és possible interpretar-lo. De totes maneres, la tècnica constructiva que presenta no sembla que es pugui associar amb la muralla medieval d’aquest sector.
La tercera fase va consistir en una prospecció amb georadar, realitzada en extensió als àmbits dels carrers Pelai i Fontanella. El resultat mostrat fou una disposició d’elements del subsòl dominada per les anomalies identificables amb conduccions i rases de serveis actives i inactives. Només en el cas del carrer Pelai s’han localitzat anomalies identificables amb les restes de la muralla.
Finalment, i tenint en compte els resultats de totes les intervencions anteriors, es van dur a terme sondatges arqueològics en punts determinats del carrer Pelai i a la banda de mar de la Plaça Catalunya.
Es realitzaren deu sondatges a Plaça de Catalunya (números 17, 18, 20 i 21-22), Carrer de Rivadeneyra (número 1) i Carrer de Pelai (números 40, 42, 50, 52 i 58), amb l’objectiu de detectar i documentar les possibles estructures relacionades amb la muralla, torres i baluards medievals i moderns
Els resultats van estar en quasi tots els casos negatius, i de fet només en un dels sondejos ―C/ Pelai, 52― es va poder documentar un petit tram del llenç de la muralla corresponent a les construccions del segle XV, obres portades a terme abans de 1447.
Sens dubte, una de les principals raons que explica aquesta minsa proporció de casos positius ve donada per l’extraordinària pressió a que s’ha vist sotmesa aquesta zona de la ciutat des del segle XIX en relació a la dotació d’infraestructures i serveis bàsics de tot tipus. Aquests impliquen innumerables conduccions i rases de serveis, tant actius com inactius (electricitat, aigua, gas, telecomunicacions, clavegueram, enllumenat públic, semàfors, etc.), ja que es tracta d’uns dels centres neuràlgics de Barcelona, amb una forta concentració de comerços i que suporta una important presència de vianants (bona part d’ells turistes) i tràfic de vehicles (de transports i particulars). Així, la instal•lació d’aquestes infraestructures estableixen les condicions de conservació del subsòl i la consegüent alteració de totes les restes que en ell es troben.
L’escadusser tram de muralla localitzat, estava orientat longitudinalment respecte de la línia de façana actual (Carrer Pelai 52) a només 30 cm per sota del nivell de circulació actual. Es documentaren 60 cm de llargària (l’amplada de la cala) i un metre d’amplada. En aquest sentit només es va registrar la cara exterior del mur perquè el parament interior quedava per sota de la façana de l’edifici. Per raons d’espai, únicament es va poder excavar la seva potència fins els 70 cm.