Descripció:
El nucli antic de Sarrià, que es troba al bell mig d’aquestes dues antigues rieres, se’l coneix amb el nom de la “Sagrera”, i és l’espai ocupat per l’església parroquial, la plaça Major, i les cases del voltant. L’antiga Casa Consistorial, tal com apareix als plànols de Sarrià del segle XIX, es trobava al bell mig de l’actual plaça Major.
De l’existència de l’església de Sarrià, se’n té constància, en forma de capella primitiva, des de l’any 987. Una placa a la façana de l’actual ens recorda que és mil•lenària. Poc o res sabem de la primera construcció. Sabem que després, en el mateix lloc, es bastí una església romànica, i el 1370, sobre el mateix solar, s’hi construí una església gòtica, reedificació i ampliació de l’anterior. Quatre segles més tard, fou construïda l’actual església, d’estil neoclàssic, obra de Josep Mas, l’arquitecte de l’església de la Mercè de Barcelona. Del segle XV és l’antic retaule de l’altar major de l’edifici gòtic, dedicat a Sant Vicenç, diaca i màrtir. És obra de Jaume Huguet i dels seus col•laboradors. No la trobarem en el seu lloc original ja que aquest joia gòtica es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Al carrer Major de Sarrià, núm. 97, existeix la Casa familiar Margenat, que correspon a un edifici de tres plantes entre mitgeres amb una construcció de pedra, d’estil gòtic. Restaurada al 1881 correspon probablement a una de les cases més antigues.
Sarrià va ser annexionat a la ciutat de Barcelona la 1921.
+ 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
