Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Nucli històric: Les Corts

 

Situació geogràfica

Context:
Context
Districte:
Adreces:
carrer del Remei
carrer de Deu i Mata
carrer del Taquígraf Garriga
Travessera de les Corts Corts
carrer de Cabestany
carrer del Doctor Ibáñez
carrer d' Anglesola
carrer de Solà
carrer de Joan Gamper
carrer del Vilamur
plaça de la Concòrdia
carrer de Galileu
carrer de Numància
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 427494,00000 | UTM Y: 4582064,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Nucli històric: Les Corts

Descripció:

Actualment, el nucli històric de Les Corts ocupa la zona més central del districte essent l’antic municipi agregat a la ciutat de Barcelona al 1897. Aquest sector combina edificacions de les primeres urbanitzacions del segle XVIII i XIX que es van obrir els principals carrers. L’església de Santa Maria del Remei, dedicada a la patrona, està situada a la plaça de la Concòrdia d’aquest barri.
Una de les partides de la parròquia de Sarrià, va ser Les Corts. Les primeres referències al lloc de les Corts, les trobem en un document de l’any 1066 present al cartulari de Sant Cugat del Vallès en el qual l’abat i la congregació d’aquest monestir donen a Guillem Sendred unes peces de terra “ad ipsas Curtes, in loco qui vocatur Magoria”. El mot “corts ve de la paraula llatina “cohors-cohortis”, romànic “cort”. Deu ser traduïda com a domini rural o casa de camp, és a dir, “masia”. Així, doncs, la realitat agrícola de Les Corts es testimonia des dels primers temps documentats d’una forma evident, i designava aquest indret del Pla de Barcelona, caracteritzat per l’hàbitat rural dispers, les masies que fins fa pocs anys s’escampaven pel terme; el nucli de la població, amb carrers i cases, característic de pobles nascuts al voltant d’una església, es formarà posteriorment.
Va ser entorn al Camí de Les Corts a Sarrià, on s’instal•laren les masies disgregades de les Corts Velles, que corresponen a la les edificacions que assentaren la partida per donar sentit al municipi. Aquests erem: Cam Sòl de Dalt, Can Macalon, Can Coix, Can Closetes, Can Grau, Can Farinetes, Can Calopa, Can Duran i Can Ramon de l’Ull.
El terme civil de Les Corts va créixer considerablement, i al segle XVII s’estenia fins a Sant Pere Màrtir, per la qual cosa els fogatges de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià d’aquell segle observem que tant el monestir de Pedralbes com la torre de Santa Caterina s’inscriuen dins del tall de les Corts, mentre el tall de Sarrià, amb major població però menys extens, comprèn, concretament, la vila –sagrera i carrerons-. El paisatge actual del nucli de Les Corts correspon a les primers urbanitzacions vuitcentistes i noucentistes, juntament amb d’altres de nova creació.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.
  • MENÉNDEZ PABLO, F. X. , 1998. "Les Corts en època romana: el poblament rural i la xarxa viària del sector meridional del Pla de Barcelona", I Jornades de Recerca Històrica de Les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Quaderns de l'Arxiu 3, Arxiu Municipal del Districte de les Corts, Barcelona, pp. 59-74.
  • CASASÚS GURI, J. M., 1976. Les Corts: un poble perdut, un bari introbable. Edicions 62, Barcelona.
  • MASPONS LABRÓS, F., 1890. "Las Corts", La Ilustració Catalana. 30-VII-1890.
  • MORAN OCERINJAUREGUI, J.; BELTRAN MORALES, M., 1989. "Les franqueses del poble de les Corts, del segle IX fins al segle XVII", Història urbana del Pla de Barcelona, volum I. Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'IMH els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Ed. Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 27-35.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona