Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Nucli històric: Sants

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sants-Montjuïc
Adreces:
carrer de Sant Crist
plaça d' Ibèria
plaça de Bonet i Muixí
carrer d' Olzinelles
carrer de Cros
carrer de Sants
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 427824,00000 | UTM Y: 4580701,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Nucli històric: Sants

Descripció:

El territori de Sants es va formar com a tal en l’època medieval i moderna a partir de les divisions parroquials. La parròquia de Santa Maria de Sants, embrió del municipi de l’època moderna agafava la Marina i totes les terres compreses entre la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana, les Corts de Sarrià, i la Creu Coberta, límit amb Barcelona. Malgrat tot, la primera empremta en relació amb la trama urbana ens arriba de la romanització, per això el Sants Medieval serà en bona part hereu de l’organització econòmica i territorial romana.
El principal nucli de població santsenc en l’època de l’alta edat mitjana s’articulava ja al voltant de la parròquia de Sants, amb una importància també de les barriades entorn a la capella de la Mare de Deu del Port i el Castell de Port. Les primeres referències documentals al Sants medieval són de finals del segle X. El primer document que esmenta Sants és l’escriptura del 991 que reconeix les rendes i els béns del monestir de Sant Pere de les Puel•les amb posterioritat a l’expedició d’Al-Mansur contra la ciutat de Barcelona (985), durant la qual es van cremar o perdre les antigues escriptures. Una segona referència documental es fa al 995 en una escriptura dins el “Libri antiquitatum sedis Barchinone”. En aquest escrits documentals apareix Sants com a vila mencionat. Malgrat que l’església de Santa Maria, deuria ser anterior al segle IX, al 1102 apareix documentada, i ja posteriorment al 1130 com a parròquia. Per la presència d’un curat o vicaria mutual a Sants, des de 1340 a 1840, l’església de Sants era sufragaria o depenent de Santa Maria del Pi. L’església vella de Santa Maria de Sants va ser enderrocada a l’any 1830, però es saps que era d’estil romànic amb una portada notable al mur de migdia. Fins al 1868 seria enderrocat un gran casal gòtic anomenat la Raqueta. No se sap del cert l’origen ni l’ús d’aquest casal, però hom ha suposar que podria ser la torre d’en Llull, ona la reina Maria, muller d’Alfons IV, passà una temporada. Va ser enderrocada per poder obrir la continuació de l’antic carrer de la Mina –Olzinelles-.
El petit nucli de poblament medieval al voltant de la Torre senyorial de Sants i l’església només fou un dels dos centres econòmics del Sant Medieval, en especial del Sants de l’alta edat mitjana.
Al fogatge del segle XIV apareixia Sants amb 16 focs (uns 64 habitants), però als censos posteriors és inclosa la seva població amb les xifres barcelonines, puix que després d'haver pertangut a les Franqueses del Llobregat, fins a la fi del s. XIV, fou incorporat a Barcelona. Al començament del s. XVIII se n'independitzà, quan tenia unes 28 cases (1718). No arribà mai a 50 focs de població fins al desenvolupament del segle XVIII. Al cens de Floridablanca ja havia assolit 434 habitants, i el 1789 hi havia 97 cases, repartides en dos nuclis, l'un vora l'església i l'altre, més recent, vora el camí ral.
El primer Ajuntament o Comí santsenc es trobava compost per un batlle i dos regidors, atesa la població, 92 adults (1715), que feien de Sants una vila petita i poc important. Entre les principals funcions del Comú hi havia l’arrendament dels serveis bàsics de la població, que en l’època eren la fleca, la taverna, la carnisseria i la botiga.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Església

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Torre

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1285 - 1359 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1860 - 1917 d.C.

Informació tècnica i legal

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • ENRECH, C., 2004. Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal de Barcelona i Consell Municipal de Sants-Montjuïc, Barcelona.
  • MIRALLES ZAMORA, J., 1989. "La vila i parròquia de Santa Maria dels Sants del pla de Barcelona era un senyoriu", II Congrés d'Història del Pla de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, pp. 95-118.
  • MIRÓ ALAIX, C., 1998. "El passat antic de la muntanya de Montjuïc", Els barris de Barcelona II, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 18-25.
  • PAGÈS PARETAS, M., 1997. "Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle XIX", I Jornades-Col·loqui d'Història local de Sants-Montjuïc. Sants i la seva Marina al llarg de la història, Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.
  • CARRERAS VERDAGUER, C., 1980. Sants: anàlisi del procés de producció de l'espai urbà de Barcelona. Ed. Serpa, Barcelona.
  • LAPORTA, J., 1880. Apuntes Histórico de Sans.
  • MIRALLES ZAMORA, J. pvre., 1989. "La vila de i parròquia de Santa Maria dels Sants del Pla de Barcelona era un senyoriu", Història urbana del Pla de Barcelona, volum I. Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'IMH els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Ed. Institut Municipal d'Història - Ajuntament de Barcelona, Barcelona.
  • PAGÉS PARETAS, M., 1997. "Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle XIX", I Jornades d'Història local de Sants-Montjuïc. Sants i la seva Marina al llarg de la història. Barcelona, 24, 25 i 26 d'octubre de 1997. Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.
  • RABELLA, J. A., 1997. "La Torre de Sants (l'antiga Torre d'en Llull)", I Jornades d'Història local de Sants-Montjuïc. Sants i la seva Marina al llarg de la història. Barcelona, 24, 25 i 26 d'octubre de 1997. Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Barcelona.
  • VILARRÚBIA ESTRANY, J. M., 1981. Història dels carrers de Sants. Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona