Descripció:

Aquesta intervenció duta a terme al Mercat del Born era conseqüència directa del projecte de musealització i construcció d’un Centre Cultural a l’antic Mercat del Born. Aquest projecte, a la vegada, derivava de la intervenció feta els anys 2000-2001, en els quals es va posar al descobert una part del barri de la Ribera del segle XVIII, el grau de conservació del qual era tan excepcional que es va engegar per part de l’Ajuntament de Barcelona un procés de protecció de les restes i el disseny museístic. El Servei d’Arqueologia Urbana del Museu d’Història de la Ciutat, per mitjà dels seus tècnics arqueòlegs, van dissenyar un projecte en el qual s’establia una intervenció arqueològica preventiva, segons la normativa municipal i la legislació vigent. En aquest projecte es van identificar 22 punts d’actuació, previs a l'inici de la construcció del Centre Cultural. Els punts responien a indrets que es podien veure afectats pel desenvolupament de les obres a l’interior de l’antic mercat del Born i de la construcció del nou equipament cultural. La finalitat de la intervenció era la de preservar les restes i avaluar les perspectives arqueològiques que oferia el subsòl dels trams no excavats. Finalment, l’any 2007 es va intervenir al davant del núm. 5 del carrer Comercial, a causa de les obres de connexió entre el Mercat del Born i l’edifici annex, on es va excavar una extensió de 80 m² fins a esgotar l’estratigrafia. D’aquesta manera, les actuacions realitzades al Mercat del Born durant aquesta intervenció es van classificar en diferents apartats. En primer lloc, seguiments i controls arqueològics, tant a dins com a fora de l’antic mercat i realitzats prèviament a l’excavació dels punts proposats pels tècnics del Museu. També es va excavar 37 punts d’actuació arqueològics: 22 del projecte original més els 15 del projecte ampliat i l’excavació de cinc punts d’actuació específics que responien a feines inacabades de la intervenció de l’any 2001. El disseny dels punts d’intervenció arqueològica responia a diferents motius tècnics: ampliació del coneixement de certes zones documentades a la intervenció del 2000-2001; excavació de punts per motius tècnics, per motius de sanejament de l’obra; excavació per tal de poder restaurar i consolidar certes restes i per últim desmuntatge d’algunes estructures posteriors al 1716 per tal de tenir una visió més aclaridora dels processos constructius. Per un altre costat, es va procedir al cobriment amb sauló, per necessitats museístiques, de diferents punts del jaciment. A nivell de restauració, es va intervenir conjuntament amb l’equip de restauració a diferents punts de caire estructural, on per motius de seguretat del jaciment, era necessària una actuació urgent. D’aquesta manera, la intervenció arqueològica a l’interior del Mercat del Born no s’inscrivia dins d’un projecte científic de recerca, sinó que estava íntegrament relacionada amb les feines de construcció del Centre Cultural del Born. Un altre tipus d’intervencions, més puntuals, van consistir en la finalització d’alguns punts no excavats en la intervenció de l’any 2001 per motius tècnics, bàsicament pous, latrines i dipòsits. Els diferents sondejos als carrers Abella, Maia, Xucles, Bonayre, Joch de la Pilota, Ventres, Na Rodés i Qui va del Born, van permetre completar la informació sobre les tipologies dels carrers que es tenia fins el moment i també van proporcionar informació sobre les solucions per desfer-se de les aigües residuals. Es van documentar xarxes de clavegueram i fosses sèptiques, i a la vegada, es va observar un fenomen que es repetia en tots els sondejos, com era la conservació dels nivells de circulació més antics, els situats cronològicament en els segles XIV i XV, mentre que els nivells situats en època moderna eren menors en nombre. En el jaciment del Born coexistien diferents tipologies de carrers: amb paviment de pedra, amb paviment de terra i en el cas de la meitat est del carrer Xucles, una part pavimentada amb pedra i l’altre amb terra. Aquestes tipologies estaven relacionades tant amb la importància del carrer com de les cases que tenien l’entrada principal. Les solucions per les aigües residuals no responien a un patró relacionat amb les tipologies dels carrers, ja que tant els carrers amb pavimentació de pedra com de terra presentaven fosses sèptiques i clavegueres indistintament, i fins i tot en el carrer Qui va del Born, convivien en el mateix temps, clavegueres petites, fosses sèptiques i el ‘Merdançar’. Un punt interessant de l’excavació va ser la descoberta d’un pont d’ús privat, en l’extrem nord del carrer dels Ventres. Fins el moment, és l’únic pont d’una finca privada documentat en una excavació a Barcelona. Tot i documentar-se de forma parcial, el pont presentava un bon estat de conservació i unes característiques similars a les de l’altre pont documentat en l’excavació del 2001. Finalment, es va documentar el primer desviament del Rec Comtal i les obres associades, com l’estancament del Rec, el desmuntatge parcial del mur est i de la volta del ‘Merdançar’, i la construcció amb fustes de la conducció de les aigües del Rec i de la claveguera fins al carrer d’en Micó. En la intervenció de l’any 2001, l’extrem est de l’excavació, coneguda com a ‘zona dels pescadors’, que englobava les illes de cases delimitades pels carrers Bonayre, Abella, Maia i Xucles, no havia pogut ser datada amb anterioritat al segle XV. Aquest fet es va donar per dos factors: el primer era l’alçada a la que sortien les sorres naturals, que implicava la destrucció de les fases anteriors quan s’havia de fer una reforma a l’interior de les cases. L’altre factor va ser la limitació del punts sondejats, ja que només es va intervenir de forma puntual en tres llocs. L’excavació de dos sondejos en els carrers d’en Abella i d’en Maia van aportar una cronologia de segle XIV, per la primera construcció de les edificacions, data que concordava amb les dades documentals.
Pel que fa a l’excavació al carrer Comercial núm. 5, va permetre excavar un petit fragment de cases del barri de la Ribera, des dels seus orígens i fins a la seva destrucció. Tot i la informació parcial, ja que en cap cas es van poder trobar els límits de cap edificació, es van identificar vuit fases cronològiques al jaciment, que abasten des de la fase prèvia a la urbanització del barri de la Ribera, fins arribar a l’any 1716, amb la destrucció de les edificacions per tal de poder construir la Ciutadella militar i la seva zona de seguretat. La primera fase es situava cronològicament al segle XIII, sense poder precisar més, i corresponia al moment anterior a la urbanització del barri de la Ribera. Es trobava representada per un nivell de graves, amb ceràmica vidriada verda, que podria formar part d’un estrat de sedimentació, relacionat amb el pas d’un antic rec o d’un torrent. La fase II correspondria a la primera fase amb estructures arquitectòniques documentades, i que també es situava a finals del segle XIII. En aquest moment s’identifiquen, de forma parcial, dues edificacions ja documentades en la part nord del mercat del Born. La fase posterior, fase III, es situa al voltant de la primera meitat del segle XIV, i és el moment on es produeixen les reformes més importants de l’edificació, amb l’enderroc parcial de murs per tal de poder connectar la part nord i la part sud de l’edificació central, la construcció d’arcs i la reforma del mur que separarà les dues edificacions del jaciment. La fase IV, situada a la segona meitat del segle XIV, serà el moment en el qual es produeix la compartimentació de la casa central, per fer-ne dues de diferents. De fet es fan tres cases diferents, ja que la tercera es va documentar en les restes arqueològiques del mercat del Born. A partir d’aquest moment, es defineixen els límits de les edificacions i els àmbits interiors que es mantindran fins a l’enderroc del 1716. La fase corresponent al segle XV, Fase V, es caracteritzava per la construcció d’escales de pedra en l’edificació oest i en l’edificació central, així com per la definició de l’ús que tindran els diferents àmbits en els segles posteriors. La fase VI, situada al segle XVI, només presentava modificacions en l’edificació situada a l’oest, amb la construcció d’una fossa sèptica, mentre que en la resta d’espais es mantenia la mateixa estructura. La fase VII, situada cronològicament a la primera meitat del segle XVI, es caracteritzava per la continuació d’estructures i espais de fases anteriors, amb petites modificacions com la construcció d’una xarxa de clavegueres en l’edificació situada més a l’oest. La darrera de les fases documentades es situava cronològicament entre 1650 i 1716, quan es construeixen noves estructures en alguns dels àmbits de les edificacions, com per exemple la construcció d’una nova xarxa de clavegueres o la pavimentació amb lloses de pedra de la totalitat de la superfície de l’edificació situada més a l’oest. A l’edificació central es pavimenten amb rajoles els àmbits situats al nord, i al pati central es construeix un pou, dues clavegueres i un paviment de lloses de pedra. A la part sud, es va documentar una estructura de combustió, que informava sobre l’ús artesanal d’aquesta part de l’edificació. Finalment, a l’edificació situada més a l’oest, es va documentar una nova claveguera i un paviment de rajola.