Carta Arqueològica de Barcelona

Pend: view_intervention: Cal Coix / Les Ventalles Verdes

 

Pend: view_geo_situation

Pend: prop_145:
Zona urbana
Pend: prop_146:
Les Corts
Pend: prop_148:
1
Pend: prop_95:
carrer de Dolors Masferrer i Bosch
carrer de les Corts
avinguda de Carles III
carrer d' Eugeni d'Ors
Pend: prop_151:
UTM X: 427139,00000 | UTM Y: 4581853,00000

Pend: view_description_notes

Pend: prop_28: Cal Coix / Les Ventalles Verdes

Pend: prop_34:

Al carrer Major núm. 1, actual carrer de les Corts, i en els terrenys que ocupa el grup escolar d’aquest nom, s’alçava un mas conegut a la contrada com a Cal Coix o “les Ventalles Verdes”, motius que nasqueren en diferents èpoques, pel defecte físic d’un dels masovers, i pel color verd fosc de les persianes enrotllables de fusta que cobriren les finestres de la casa durant un temps.
Casal quadrangular cobert amb teula àrab a quatre aigües, de 283 metres quadrats en alçada, i 180 metres coberts en planta, aconseguia un equilibri perfecte de volums jugant amb les formes senzilles i la sobrietat tradicional de la casa de pagès, i alleugeria la sensació pensant dels materials, amb obertures de llum i recursos decoratius que eren l’expressió artística de les necessitats del casal. Així la façana s’ordenava a partir d’una gran porta central adovellada d’arc de mig punt, sobre la qual s’obrien els tres balcons del primer pis, i encara per sobre, sota teulada, la galeria correguda de les golfes d’onze arquets de mig punt amb una senzilla aposta, que recorden a altres masos.
A l’esquerra el cos central s’annexionà na galeria de solana també amb grans arcades de mig punt i coberta amb teula a una aigua, que rebia el sol de ponent. El porxo sota la galeria s’utilitzava com a quadra, i hi ha qui recorda que hi havia una inscripció on es registrava l’any 1600, possiblement l’any de la construcció d’aquest annex. El conjunt es completava amb un trull, l’era, aljub, pou i una mina d’aigua, i es tancava amb un mur de maçoneria i una porta de reixa que s’obria al carrer Major.
Obra de pedra i embigat de fusta amb paviment de maons i rajola i amb carreus polits als angles i en els muntants de finestres i portes, comptava, a inici del segle XX, amb aigua corrent i llum. Al desembre de 1955, els germans Oliveres Devesa vengueren el mas que llavors comprenia tota l’illa delimitada pels carrers de les Corts, Carles III, Masferrer i un altre carrer encara en projecte –Eugeni d’Ors- a l’entitat denominada Sociedad Anónima Finaciera y de Edificaciones, SAFE.
Fiat Hispania SA comprà tot el solar que ocupava des de temps abans en arrendament al 1976. En ocasió de la construcció de les instal•lacions de Fiat Hispania fou enderrocat el mas.


Pend: view_type_crono

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Pend: prop_163:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Pend: prop_164:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Pend: view_techinfo_legal

Pend: prop_37:

Pend: prop_124:
Eliminat / Sense control arqueològic

Pend: prop_49:

Pend: prop_50:

Pend: prop_51:
Protecció Física

Pend: prop_55:

Pend: prop_56:
Pend: prop_57:
Protecció Legal
Pend: prop_58:
Clases
Pend: prop_139:
Pend: prop_140:
Protecció legal Ajuntament

Pend: prop_87:


Pend: view_attach_documentation

Pend: Prop_bibliography:

  • NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona Pend: resume_project1
Pend: resume_project2

Pend: CComons_Base_text
Pend: Carta_aj_Base Pend: mail1_Base Pend: mail2_Base | Ajuntament de Barcelona