Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Can Sitjar / El Col·legi de la Bona Vida

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Nou Barris
Codi de parcel·la:
1
Codi d'illa:
1168
Adreces:
plaça Virrei Amat 14-16
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431051,00000 | UTM Y: 4586733,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Can Sitjar / El Col·legi de la Bona Vida

Descripció:

Masia estava situada a la part baixa de la vall d’Horta, al petit barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, on hi ha una entitat bancària a la plaça del Virrei Amat núm. 14-16. L’indret era conegut des de 1777, essent un gran casalot voltat de jardins i amb bona aigua. La decoració exterior no sembla que tingués gaire importància. A la façana meridional hi havia set balcons, cada un dels quals s’obria a una sala amb diversos decorats datats de 1797. Els murs eren coberts pe l’interior amb al•legories de les arts: la música, l’escultura, la pintura, l’arquitectura, els gravats, la poesia, l’agricultura, etc. Una altra sala presentava al•legories de la religió , la noblesa i la llei. Una altra, la cinquena, de forma octogonal, presentava al•legories de la història, la intel•ligència, la raó d’estat, el mèrit i el govern. El menjador tenia forma oval, amb quatre obertures i amb pintures al•lusives a les quatre estacions, realitzades en els primers mesos de 1797.
A partir de 1786, els propietaris, els marquesos de Castellbell, així com uns altres personatges de la vida social, política, militar i religiosa de Catalunya, decideixen de passar una temporada de descans al Sitjar. Aquest és l’origen de l’anomenat “Col•legi de la Bona Vida”, una combinació singular de la vida social, casa d’esbargiment i tertúlia i cenacle cultural il•lustrat.
Pel Col•legi de la Bona Vida passaren molts dels prohoms i de les famílies aristocràtiques i benestants de Barcelona. La primera estada col•lectiva el Col•legi de la Bona Vida havia tingut lloc l’any 1796; a partir d’aquesta data es repetiren les trobades, com la que s’hi celebrà l’any següent, 1797, amb motiu del casament de la Tuies, neboda de la Tuies Sitjana, propietària de Can Sitjar.
Al 1877 hom procedeix a la urbanització del camí veïnal de Santa Eulàlia de Vilapicina, que esdevé un ampli passeig. El 1885 es comença la construcció de la nova església parroquial de Santa Eulàlia que no s’acabarà fins uns vint anys després. El 1916 s’obria el carrer de Pi i Molist que condueix al sanatori mental de la Santa Creu, i a continuació s’iniciaren les obres d’ampliació Virrei Amat. Per l’abril de 1962, la Caixa de Pensions adquireix la Torre Sitjar, que és enderrocada totalment per a la construcció d’habitatges.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Sense control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • CASTELLÀ LÀZARO, E. , 2006. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona.
  • AMAT I DE CORTADA, R., 1954. El Col·legi de la Bona Vida. Selecta, Barcelona.
  • ALCOLEA, S., 1963. "El Col·legi de la Bona Vida en Barcelona", Diario de Barcelona, 12-1-1963.
  • PAULÍ, A., 1965. "La Torre Sitjar", Boletín de la asociación del personal de la C. P. V. A. Extraordinario de Navidad, 1964 y enero de 1965, primer trimestre, núm. 67.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona