Descripció:

Ca l’Alegre de Dalt estava situada al carrer que duu el seu nom, Alegre de Dalt, al núm. 82, cantonada amb el carrer Balcells, lloc on hi tenia la seva entrada principal. Les seves terres limitaven amb la Travessera de Dalt, el carrer Escorial, les terres de Cal Comte, a l’alçada del carrer Providència i, per llevant, tancaven amb les de Cal Santpere, aproximadament en el carrer Secretari Coloma.
Es tracta d’una casa senyorial de planta quadrangular, amb tres eixos verticals simètrics i edificacions adossades. Tenia planta baixa, on hi havia la porta central, i dos pisos amb tres balcons en el primer. El segon era més estret que el primer, el qual disposava de terrasses a banda i banda. La coberta de la casa era plana i la seva decoració exterior senzilla: només en destacaven la cornisa i la barana de balustres.
La façana principal s’orientava a mar, un dels cossos afegits a l’edifici principal era, una petita capella, en aquest cas dedicada a la Verge de Montserrat i adossada en el lateral de la dreta del mas. El petit campanar de la capella era d’espadanya, amb un sol eix, i la teulada, de doble vessant i teules.
La construcció de Ca l’Alegre de Dalt data del 1688 i fou reformada el 1870. A finals del segle XIX, l’any 1881, l’ajuntament constitucional de la Vila de Gràcia, en aquella època independent de Barcelona, aprovà el plànol d’obertura del carrer de les Camèlies.
Durant la dècada de 1940 encara es venien a la masia Ca l’Alegre de Dalt conills i gallines. Després de la zona experimentaria un gran creixement, fet que provocà que, a partir de l’any 1960, es requalifiquessin les terres de conreu que voltaven la masia per tal de parcel•lar-les i urbanitzar la zona. Els canvis de l’entorn ocasionaren que el mas modifiqués la seva fesomia, quedant només com un edifici residencial voltat de jardí.
Finalment, i per sorpresa, la masia s’enderrocà a l’agost de 1981. L’empresa Riva i Garcia tirà la masia a terra, amb permís municipal.