Descripció:

Coneguda, també i senzillament, com Ca l’Alegre, es trobava al bell mig de l’actual plaça Lesseps, en l’angle format per la Travessera de Dalt i el capdamunt del carrer Pérez Galdós que, precisament per aquest motiu, s’havia denominat carrer del Camp o del Camp de Ca l’Alegre, ja que era el camí que menava cap a les terres del mas, esteses en direcció al mar, fins al carrer Santa Àgata.
Els límits de la finca anaven des de la Riera de Vallcarca (que passava per darrera de la nova Biblioteca central de Gràcia “Jaume Fuster” i separava Ca l’Alegre de l’església dels Josepets), en direcció cap a l’avui desapareguda plaça de la Creu, a la part superior de Lesseps.
Es tractava d’una típica masia catalana i la seva imatge era molt característica. Les seves mides, la seva antigor –des de 1688-, la proximitat a l’església dels Josepets, converteixen Ca l’Alegre en una de les pagesies més emblemàtiques. En un costat, per sota de l’església de la Mare de Déu i prop de l’actual boca del Metro, hi havia la capella de Sant Onofre, seguida d’un nucli de cases del segle XVIII i un conjunt de xiprers ja a tocar al convent dels Josepets. Per l’altre costat, una gran portalada més alta que la resta de la tanca donava accés, des del cantó del migdia, a l’amplíssim pati o barri lateral de Ca l’Alegre.
Amb el pas dels anys, tots els canvis i profundes transformacions del sector de la plaça Lesseps, amb la desaparició inclosa de l’antiga plaça de la Creu, afectaren la masia de Ca l’Alegre, que s’anà enderrocant per parts. En el marc de les intervencions a la zona de primers segle XX, es projectà la perllongació del carrer Pérez Galdós per tal de comunicar-lo amb l’avinguda Hospital Militar, fet que obligà a reduir la casa de Ca l’Alegre i, l’any 1908, s’enderrocà la meitat de l’edifici principal, aproximadament la de la seva esquerra, per deixar passar la via. S’aixecà una paret per tal de tancar-la en el seu nou format, més petita, i permetre el pas dels nous carrers. Per aquest motiu les diferents fotografies i gravats dels quals es disposa aporten imatges diverses etapes. Després d’aquesta primera reducció, els anys 1928 i 1934 hi hagué noves destruccions parcials, desapareixent la capella al 1934. Finalment, l’any 1958 l’ajuntament enderrocarà la resta.