Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Can Xirot / Ca l'Augirot / Ca l'Auxirot

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Horta-Guinardó
Codi de parcel·la:
7
Adreces:
carrer de Can Xirot
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 429356,00000 | UTM Y: 4585320,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: Can Xirot / Ca l'Augirot / Ca l'Auxirot

Descripció:

Coneguda, també, com a Ca l’Augirot o l’Auxirot es trobava en un vessant de la Muntanya Pelada i a prop seu hi passava el camí de les Donzelles, que creuava Gràcia de muntanya a mar. Aquest camí s’anomenava, també, de la Font Roja (o Rúbia), o de Can Mora, o de la Mare de Déu del Coll, o de Sant Sever; pujava des de la Travessera de Gràcia, pels carrers Escorial, Molist i passatge de la Sagrada Família, travessava el terreny on avui hi ha el Cottolengo del Pare Alegre, prop de Can Toda, passant entre la paret exterior de la finca de Can Muntaner (a l’actual Park Güell), i Can Xirot, arribant fins al límit Nord del parc; pujava cap a Can Mora i cap al Santuari de la Mare de Déu del Coll. A l’alçada del carrer Santuari, davant mateix de la Mare de Déu del Coll, empalmava amb el camí de Lligalbé a Sant Genís dels Agudells.
En l’actualitat els terrenys que ocupava són ja per damunt de l’avinguda Pompeu Fabra, a les corbes de Ramiro de Maeztu i carretera del Carmel. Limitava amb Can Muntaner de Dalt, Can Toda i Can Mora. La finca tenia una extensió de 12 mujades, uns 58.758 metres quadrats.
El mas era de planta rectangular, amb baixos, un pis i golfes. Cobert per una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, tenia tres balcons al primer pis i tres finestres al segon. La façana estava encarada al mar, i la paret que la formava s’aixecava més amunt de la teulada per amagar-la, acabant en una forma decorativa triangular. Bastant decorada, disposava de teuladetes sobre les portes dels seus balcons i de motius ceràmics en forma de gerres a les cantonades amb fusta i amb sanefes de rajoles antigues pintades a mà.
Es tracta d’una masia antiga, probablement del segle XVIII. Va pertànyer a Francesc Augirot, del qual se’n derivà el mot Xirot, com a corrupció del cognom francès del propietari. No disposem de documentació en els nostres arxius que ens permeti recuperar la seva història.
El mas fou enderrocar a mitjan segle XX –dècada de 1940-. El jardí es requalificà per esdevenir sòl urbanitzable, i els terrenys han estat parcialment parcel·lats en carrers on s’hi ha construït cases de pisos a la zona de Ramiro de Maeztu i carretera del Carmel, per sota de la part més alta del barri que porta aquest nom. Un altre sector de l’indret s’ha protegit i enjardinat, formant part de l’entorn de l’ermita de Nostra Senyora del Carmel.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Sense control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:


Documentació

Bibliografia:

  • BOU, L. M.; GIMENO, E., 2007. El Carmel ignorat: Història d'un barri imposible, Agència Promotora del Carmel, Barcelona.
  • CASTELLÀ LÀZARO, E. , 2006. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Taller d'Història de Gràcia, Barcelona.
  • GIMÉNEZ COMPTE, C., 2009. Rutes de l'aigua als barris d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Districte d'Horta-Guinardó, Barcelona.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona