Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Jaume Giralt 19 - 43

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Adreces:
Carrer Jaume Giralt 19 - 43
Carrer Gombau 1-11; 2-16
Carrer Mestres Casals i Martorell 1-27; 2-26
Carrer Arc de Sant Cristòfol 1-23
Carrer Fonollar 21-29
Carrer General Álvarez de Castro 1-7; 2-10
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431347,00000 | UTM Y: 4582070,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció en aquests carrers venia motivada pel projecte de reurbanització aprovat que incloïa la instal•lació de línies de telefonia, el pas de nous col•lectors amb una sèrie d’imbornals associats, la implantació d’un sistema de recollida pneumàtica de residus urbans (RSU), així com noves pavimentacions. Aquestes instal•lacions suposaven la realització mecànica de rebaixos, rases i pous que afectaven el subsòl i que, depenent de la zona, podien assolir una profunditat mínima d’1 m. i una profunditat màxima de 3 m. Donades les dimensions de la zona es va establir tres zones d’actuació. La zona 1 que incloïa el carrer General Álvarez de Castro, la perllongació de l’Avinguda Cambó, entre aquell carrer i el de Fonollar, on s’havia de practicar diverses rases tant per la instal•lació de la RSU com per la línia de telefonia. La zona 2 comprenia els carrers de Fonollar i Jaume Giralt, en els quals s’havia de practicar diverses rases i cambres de registre que afectaven al subsòl amb una profunditat mínima d’1 m. i màxima de 1,50 m. Per últim, la zona 3 estava definida per les obres del carrer de l’Arc de Sant Cristòfor, des de la cantonada amb el carrer de Fonollar fins a la cantonada amb el carrer d’en Jaume Giralt, on es van practicar rases i cambres de registre amb una afectació semblant a la zona 2 pel que fa a la fondària. Els resultats arqueològics van evidenciar l’existència de diversos tipus de restes arqueològiques i de diverses fases d’ocupació, amb un ventall cronològic que anava des d’època tardoantiga fins als segles XIX-XX.
D’aquesta manera, la diversitat dels vestigis documentats es podien emmarcar dins de cinc períodes històrics. En època Tardoantiga (segles III-IV) trobem la utilització de la zona com a àrea cementirial del suburbium de Barcino. En aquesta intervenció tan sols es va registrar un total de 3 tombes a la zona 1 amb una absència d’aixovar específic que permetés concretar molt més la cronologia de les inhumacions, establint-se un marc cronològic ampli (entre els segles III i VII). En època alt medieval (segle XII o anterior) les restes documentades a les zones 2 i 3, s’emmarcaven dins dels vestigis del raval medieval nascut a recer de l’església de Sant Cugat del Rec (segle X), situada en el trajecte d’un dels antics camins romans d’entrada a la ciutat. D’aquest període eren la major part d’unitats estratigràfiques negatives i alguna estructura murària molt malmesa que denotaven una activitat antròpica molt tímida dins de la zona en època alt medieval. Alguns dels retalls corresponien possiblement a sitges. També es van registrar uns quants forats de pal, testimonis de la traça d’estructures peribles (probablement de fusta), abans de la generalització de la pedra en les construccions de la zona a partir del segle XIII. D’altra banda, hi havia una sèrie de retalls de diversa morfologia i de funcionalitat desconeguda. Totes aquestes estructures negatives van aparèixer excavades en uns nivells d’argiles de regularització del terreny geològic que sempre donaven materials del segle XII o anteriors. El període baix medieval (segles XIII-XV) es trobava força documentat, ja que es tractava d’una època de creixement per Barcelona i en concret per la zona de la intervenció on es consolida la població al voltant del Rec i de l’església de Sant Cugat, un dels sectors punters en l’activitat comercial i industrial. S’inicià en aquest moment la construcció del convent de Santa Caterina, dins del perímetre del qual s’inclouen les restes baix medievals que es van documentar a la zona 1. Aquestes restes destaquen per tenir un marcat caràcter agropecuari i artesanal (sitges, retalls, un forn, dipòsits i pous), sent molt minsos els vestigis arquitectònics registrats en aquesta àrea de l’excavació. Segons la planta de C. Barraquer els vestigis localitzats a la Zona 1 estarien situats a la zona d’horts (al sud), i magatzems i obradors diversos (al nord) dins de l’àrea del convent. En canvi, a les zones 2 i 3 es va documentar diverses estructures d’època baix medieval (segles XIII-XV) que haurien format part de varis habitatges d’estil gòtic situats ja fora de l’àrea del convent de Santa Caterina. En cap d’aquests edificis es va poder localitzar els murs de façana i els que es van documentar marquen una sèrie d’àmbits, la relació entre els quals, era de difícil interpretació donada la parcialitat de la intervenció. Sembla ser que alguns dels àmbits baix medievals que es van excavar a la Zona 2 i a la cantonada del carrer Fonollar amb Arc de Sant Cristòfor, dins de la Zona 3, formarien part del casal gòtic documentat durant l’excavació dels anys 2002-2003, concretament estarien dins del pati del casal. Es tractava d’un àmbit emmarcat per pilastres (sobre els quals hi devien descansar les arcades de la planta baixa), a l’interior del qual es trobava un pou associat a un paviment de lloses de pedra amb una cronologia del segle XV. No obstant, també es van localitzar fins a quatre pous de la mateixa cronologia dins de l’àrea adjacent al casal gòtic, element que rarament es repetia dins d’un mateix habitatge urbà de les característiques d’un casal gòtic. Per aquesta raó es va assenyalar la possibilitat de que existís més d’una casa en aquesta àrea. A la vegada, la profusió de dipòsits i pous que es van documentar, sobretot a la zona 2, es va relacionar amb la funcionalitat de les plantes baixes d’aquests habitatges, els quals es destinaven tant a tasques de manteniment domèstic com a feines artesanals i/o industrials diverses. A finals d’aquest període (segles XV-XVI) es van situar algunes de les reformes documentades arqueològicament com eren l’afegitó de murs divisoris que redistribueixen l’espai interior, fet que, així com la parcialitat de l’àrea excavada, també dificultaven la identificació de la planta originària d’aquestes cases. A l’època moderna (segles XVI-XVIII) les restes documenten que el parcel•lari d’aquest moment seguia a grans trets l’estructura i orientació d’època medieval, produint-se un procés de reestructuració i de divisió dels grans casals medievals. D’aquesta forma, la majoria de vestigis documentats (murs, paviments, dipòsits i xarxa de clavegueram) que funcionaren entre els segles XVI-XVIII va aparèixer formant part integrant de diversos edificis, a les tres zones, d’origen baix medieval. El caràcter industrial del barri en aquest període va quedar palès en la diversitat de pous i dipòsits que es van documentar arqueològicament a les tres zones de la intervenció. D’una altra banda, la major part de la resta d’estructures dels segles XVI-XVII documentades eren dipòsits, fosses sèptiques, pous, clavegueres i conduccions, que van aparèixer associades tant amb la xarxa domèstica dels habitatges existents a l’indret, com amb la xarxa de les instal•lacions artesanals industrials. Per últim, les restes del període contemporani (segles XIX-XX) van posar de manifest l’existència de nombroses restes estructurals que es van associar a les ocupacions més modernes de la zona i amb la trama urbanística nascuda arran de la desamortització i posterior enderroc del convent de Santa Caterina. Es tractava d’estructures que formaven part de les últimes construccions i reformes dels edificis que se situaven abans a la zona i que foren enderrocats l’any 2000-2001 quan s’inicià la construcció de nous edificis. Es va constatar l’existència de diversos murs, que amb una orientació nord-sud i est-oest, defineixen una trama urbanística diferent a la que probablement hauria existit anteriorment, abans de les grans reformes succeïdes al segle XVIII. Dins del conjunt de restes d’època contemporània, a part de fonamentacions, envans i paviments, calia destacar d’una banda l’abundància de clavegueres, canalitzacions i fosses sèptiques que formaven part de la xarxa de domèstica d’evacuació d’aigües residuals i, de l’altra banda una sèrie de dipòsits relacionats amb activitats artesanals i/o industrials.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1275

    Data final de la construcció de l'església del convent de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1223

    Trasllat de l'orde de Predicadors al solar del convent de Santa Caterina.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1837

    Enderrocament del convent.

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1844

    Inici de la construcció del mercat de Santa Caterina o d’Isabel II.

  • Tipus: Toponímia / nomenclàtor | Data: 31/12/1864 (Abans de 1865)

    Carrer de l'Arc de Sant Cristòfol

    Per una capelleta que hi havia al carrer, dedicada al sant, per la creença popular que qui té a la vista la imatge de sant Cristòfol es lliura de morir de mala mort. Devoció nascuda arran de les pestes que patiren els barcelonins en el segle XVI.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 400 - 715 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 803 - 1000 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Medieval / 1000 - 1150 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casalot

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / Predomini del Consell de Cent / 1359 - 1472 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Indústria / Taller

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Bloc de pisos

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1953 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Edifici de culte o religiós / Convent

Cronologia inicial:
Urbà / Medieval / 1150 - 1285 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Tapat

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció Legal
Data aprovació:
Clases

Actuacions:

Data:
26 de maig del 2005 - 31 de març del 2006
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Natàlia Salazar Ortiz - ARQUEOCAT
Motivació:
Urbanització carrer i instal·lació de serveis, incloent un col•lector
Promotor/propietari:
Foment de Ciutat Vella / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • PUJADES CAVALLERIA, J., 2006. "Balanç anual de l’activitat arqueològica a la ciutat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 02, MHCB, Barcelona, pp. 155-171.
  • BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J., 2010. "La cristianización del suburbium de Barcino". Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • HUERTAS, J., 2009. “Pisa arcaica i decorada en verd manganès de la intervenció a la prolongació de l'avinguda de Francesc Cambó de Barcelona", Revista d’Arqueologia Medieval, 4/5, Barcelona, pp. 116-119.
  • SALAZAR, N., 2009. “Noticia sobre la troballa en context arqueològic d'una ballesta baixmedieval a Barcelona", Revista d’Arqueologia Medieval, 4/5, Barcelona, pp. 120-127.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona