Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Pend: prop_34:
Arran de les obres que GISA havia de realitzar a l’estació de Jaume I de la línia 4 dels FMB per tal d’adaptar-la a la normativa d’accessibilitat es feia necessari el trasllat d’una estació transformadora que l’empresa Fecsa Endesa tenia al subsòl de la plaça.
Així, es proposà un sector del carrer del Sotstinent Navarro per a la nova ubicació d’aquesta ET que comportava l’obertura, en principi, d’una cala de 3 x 1’5 metres d’extensió per tal d’avaluar l’existència de restes arqueològiques en aquest subsòl. Un cop comprovada la presència de restes, es decidí obrir en extensió les dimensions que requeria l’E.T. Amb els treballs de recerca arqueològica es van documentar 5 fases o ocupacions diferenciades: contemporània, moderna, alt-medieval, tardo-antiga i alt-imperial.
Fase Contemporània
D’aquest moment es documentaren dos dipòsits situats a la part occidental de la cala oberta i dels quals quedaven només el terra de rajoles i les primeres línies de maons que formaven les parets. Probablement es corresponien a les ocupacions que existien, sota de l’arc entre les torres 21 i 22, i que foren desmuntats el 1909 amb l’obertura de Via Laietana.
Fase moderna
D’aquesta època serien 3 pous, 3 sitges, 2 foses i 4 estructures indeterminades.
Una de les sitges comptava amb la particularitat de tenir, a la banda nord-est, un mur de pedra seca construït per sostenir la terra no compactada de l’interior de la sitja.
També es van exhumar una estructura murària amb elements escultòrics reaprofitats i que es tractarien de pedres que formarien part d’algun edifici romà situat a l’interior de la muralla, desmuntat amb posterioritat al S.III d.C.
Fase alt-medieval
D’aquesta fase es documentà, en base als materials recuperats, un pou i una sitja.
Fase tardoantiga
Al centre de la cala excavada es documentà una sitja amb materials que apuntaven una cronologia al voltant del S.V d.C.
A l’extrem nord-oest de la cala es registraren també dos retalls circulars de poca potència.
A banda, als dos extrems de la cala es pogueren estudiar les fonamentacions de les torres 21 i 22 de la muralla romana.
D’aquesta manera es documentà que la torre 21 situada al nord-oest de la cala tenia uns fonaments construïts amb encofrat perdut amb una profunditat d’uns 50 cm sota els basaments monumentals de les torres. Així, les rases de fonamentcaió eren farcides per abocaments de pedres i morter blanc, tot acabant la fonamentació situant a la part superior i de forma plana algunes tegulae per tal de poder recolzar bé uns blocs rectangulars de grans dimensions que formen el basament de les torres. Aquests basaments sobresurten uns 30-35 cm de la línia vertical que traça l’alçat de la torre, possiblement per accentuar la visió de monumentalitat.
A la torre 22 situada a l’angle sud-occidental de la cala, es documentà un tipus d’obra diferent, no hi havia encofrat perdut sinó uns fonaments de pedra dins la mateixa rasa de fonamentació.
S’ha d’apuntar que a ambdós basaments de les torres hi havien reaprofitades pedres d’anterior edificis d’època romana alt-imperial que si bé a la torre 21 no hem sabut identificar, resulta evident la pedra situada a l’angle de la torre 22 identificada com una cornisa d’algun edifici previ.
Amb tot, hem vist com un cop construïdes les dues torres s’efectua un rebaix extensiu entre les dues torres d’uns 45-50 cm de profunditat a sobre del qual tenim les restes de l’ocupació de cronologia tardo-antiga. Aquest rebaix del qual desconeixem l’objectiu o funcionalitat, destrueix i desmunta qualsevol resta d’ocupació anterior com podrien ser algunes restes d’època alt-imperial.
Fase alt-imperial
D’aquesta època només restava el testimoni d’un mur molt malmès i la seva rasa d’espoli. No es pot, però, situar amb tota seguretat la construcció d’aquest mur en aquesta fase ja que no es trobaren restes materials relacionades.
Pend: resume_project1
