Descripció:

Aquesta intervenció al Monestir de Pedralbes va consistir en el control de l’obertura d’una rasa de 52 m. de llargada per la col•locació d’una nova canalització de la xarxa de clavegueram. Aquesta es va fer en dos fases: una al soterrani on hi havia les procures del celler i l’altra a l’exterior a la zona de l’hort. L’edifici on es dugué a terme el seguiment arqueològic, localitzat a la zona de l’abadia, es trobava emplaçat al vessant més meridional del conjunt monumental. Es tracta del cos d’edifici de la zona de l’abadia que afronta a l’hort de les monges del Monestir de Pedralbes.

Durant l’excavació de la rasa a l’interior de la primera crugia es va localitzar la fonamentació del mur de l’antiga abadia que en el moment de la seva construcció faria de mur de façana (segona meitat del segle XIV). El segon gran moment constructiu de l’àrea cal situar-lo entre 1416 i 1419 durant el qual, segons la historiografia, es construeix la sala Capitular. Aquesta operació afectà tota l’estructura de l’abadia, transformant la façana davant els horts. Al paviment que es va localitzar a la crugia 1, la crugia més propera a la sala Capitular, se li va donar aquesta datació ja que estava directament relacionat amb les dues portes - avui dia cegades- que s’obriren en el moment de la construcció d’aquesta sala. La següent gran modificació arquitectònica de la zona s’ubicava entre finals del segle XV i principis del segle XVI, moment en el qual es va construir un nou edifici que s’adossà a l’angle que configuraven l’abadia i la sala Capitular. En el seu interior de les procures va patir certes transformacions, com la construcció del mur que separaria la crugia 2 de la 3. Aquest mur no presentava un parament de tipologia gaire definida, sense elements ceràmics, tot i que pel tipus de morter, molt ric en mescla argilosa, estaria mostrant una dependència cronològica de models constructius antics.

La següent fase constructiva de la zona estava directament relacionada amb la construcció de la nova infermeria al costat més occidental de les crugies 3 i 4. Aquesta fase s’emmarcaria a finals del segle XVII. En aquest moment es situa la construcció de la cisterna i per defecte el mur afegit, la font o petit safareig i la seva canalització vers la cisterna. Una altra gran reforma estructural de l’àrea es concretà en l’aixecament de l’edifici que configuraria l’habitació denominada Habitació 1 (primera meitat segle XVIII). El nou edifici aprofità les parets dels seus predecessors, tot edificant només el mur de façana de la nova infermeria i de la construcció del segle XVI. D’aquest moment forma part el mur que es determinà com la fonamentació de la nova façana construïda, així com el llindar de la porta i els tres esglaons que donen accés a l’hort de les monges. Cal dir també que totes les obres de caire menor, com el banc o el llindar, que es feren a l’interior de les procures, tot i desenvolupar-se en un ampli ventall cronològic que s’iniciaria cap el segle XVIII, serien bàsicament realitzades cap a les primeries del segle XX. Les clavegueres trobades, tot i localitzar-se en diferents punts del soterrani i de l’hort de les monges es van relacionar amb un horitzó cronològic entre el segle XVI i el segle XVIII.

Finalment, les estructures localitzades a l’hort de les monges va resultar difícil datar-les, doncs la ceràmica que es va trobar oferia un ampli horitzó cronològic (segle XVI fins segle XX). Es va apuntar que el mur localitzat en la primera fase del seguiment i l’estructura rodona podrien estar estretament lligades ja que van sortir a la mateixa cota. A més, aquesta habitació podria fer la funció de corral o per a guardar-hi eines. Malgrat no disposar de dades documentals, es podria emmarcar dins una fase moderna. Es va observar a una de les parets septentrionals de l’hort de les monges una premsa de vi, de tipus modern, que també es va associar a les dues estructures esmentades, tot i que la funcionalitat de l’estructura rodona no es va poder constatar. Per últim, dins d’aquest horitzó cronològic, gens precís a causa dels constants moviments de terres, s’emmarcaria la canalització de regadius i els dos murs del dipòsit localitzat.