Pend: prop_34:

La intervenció arqueològica 004/06, realitzada en l’immoble localitzat al carrer de la Palla 19 – 21, fou motivada per les obres de rehabilitació integral de l’edifici amb la finalitat de documentar les cotes de fonamentació dels paraments i ampliar el coneixement de l’estat patrimonial del subsòl, per tal de plantejar plantes subterrànies.
El projecte inicial va preveure la realització de 7 cales, 5 de les quals eren reobertures de les realitzades en la intervenció 012/05, amb l’objectiu prioritari d’obtenir informació sobre els fonaments de l’edifici.
Aquest s’amplià per tal d’incloure la realització de 10 noves cales de sondeig, anàlogues a les realitzades fins aquell moment, a més de 4 excavacions de rebaix en extensió en quatre sectors de l’immoble.
Arran de la intervenció les cales de sondeig permeteren documentar els fonaments de les obres de fàbrica de les àrees o sectors de l’excavació (pati; pòrtics o arcades sud i est; sagristia; església i androna; i entrada del 19 i locals 1 i 3) per tal d’ajudar a l’establiment de la seqüència constructiva de l’edifici i relacionar-la amb la cronocultural.
En relació a la xarxa hidràulica de l’hospital, com a principal fita, la descoberta més destacable correspon a un conjunt de conduccions, drenatges, canals hidràulics i pous que es poden posar en relació als diferents sectors d’excavació, sent un element comú a tots i, per tant, al conjunt d’edificacions que conformaven l’antic hospital de Sant Sever.
D’aquest conjunt, es pot dir que la fesomia, mètodes i materials amb que estaven construïts mostren un alt grau d’homogeneïtat, fet que permet afirmar que totes elles foren realitzades en el mateix període cronològic. La xarxa es distribuïa per recollir les aigües de diverses baixants ubicades en diferents punts del pati i conduir-les vers el cantó sud-oriental, on s’unificaven, juntament amb les procedents de les estances superiors, ubicades en la banda meridional del pati a través d’una conducció. Aquest conjunt estava connectat amb les estructures hidràuliques de l’església a través de les canalitzacions presents al passadís entre l’androna i el pòrtic oriental les de l’androna, que finalment desembocaven en la canal que travessar longitudinalment aquest espai.
Juntament a aquest conjunt, aparegueren dos pous circulars ubicats en el centre i part oriental del pati que no semblaven estar directament connectats a la xarxa principal del sistema descrit i de probable adscripció baixmedieval.
En quant a la cronologia de les citades estructures, o millor dit, al lloc que ocupen en la seqüència constructiva de l’immoble actual, les dades obtingudes ens senyalen l’últim quart del segle XVIII, dins dels processos de reforma que es porten a terme en les instal•lacions de l’hospital de Sant Sever.
Sembla que el marc arquitectònic original del segle XVI no va sofrir cap transformació fins el segle XVIII, quan es portaren a terme una sèrie de reformes en tot el conjunt. Aquestes suposaren la reforma completa de les estances hospitalàries amb la construcció de les galeries o pòrtics amb voltes, així com la xarxa de canalitzacions de desguàs localitzada al pati, principal conjunt documentat en la present intervenció. Aquestes reformes suposaren un ús majoritari del totxo, material emprat a les voltes i pilars de les galeries així com en altres intervencions menors (murs de separació, verdugades, massissat d’obertures). D’altra banda, les obres de reforma també poden observar-se en la presència de materials d’època moderna en els estrats de farciment de la cel•la, fruit de la refeta del paviment d’aquestes estances.