Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: Carrer Doctor Aiguader 15-23

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Ciutat Vella
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
2722
Adreces:
Carrer Doctor Aiguader 15-23
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 431998,00000 | UTM Y: 4581600,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

La intervenció arqueològica duta a terme al solar del carrer del Doctor Aiguader 15-23 de la ciutat de Barcelona, va permetre localitzar estructures pertanyents a diferents períodes cronològics.
En primer lloc un seguit de fonaments, possiblement relacionats amb l’estació de ferrocarril en el moment en què aquesta es relaciona amb el Dipòsit Comercial, situat en el solar contigu. Aquest fonaments són de planta quadrada, fets amb pilars, o en forma de murs correguts, sempre amb un aparell barroer de pedra sense escairar, fragments de maons i morter de calç i sorra. En segon lloc es documentà un dipòsit d’època contemporània, ja documentat prèviament. Per últim les restes d’un gran col•lector que travessant la contraescarpa es dirigeix cap al NE. Es pot datar als inicis d’època contemporània, el qual tenia associats un total de quatre pous de registre. En aquest grup caldria incloure una canalització de maçoneria i coberta de pedra amb una orientació E-W, i que podria estar en relació amb el col•lector esmentat.
A partir de la construcció de la Ciutadella tota aquesta àrea es converteix en una esplanada a manera de glacis amb l'abocament reiterat d'estrats de runa i argila que formen un pendent de poc més de l'1 %. La part més allunyada de la fortificació es converteix en zona d'horts.
D’època moderna, els treballs arqueològics posaren al descobert un seguit d’obres que entre els segles XVII i finals del XVIII modificaren el traçat d’un camí amb diferents paviments de terra piconada i capes d’anivellament, modificant les cotes de circulació, així com el pendent de la via. Anava en direcció NE a SO i, un cop passat el Baluard de Migdia, girava cap al NO vers el portal de mar.
A la vora del camí destacà la localització d’un edifici de sòlida arquitectura amb un sòcol de pedra i un alçat amb murs de tàpia arrebossada de morter. La cronologia apuntà a una construcció de mitjan segle XVII, que quedaria totalment enderrocada per les obres de delimitació de l’esplanada de la Ciutadella entre 1716 i 1720. Cal destacar que aquest edifici va patir danys durant els episodis bèl•lics de finals del XVII o començaments del XVIII, tal i com posa d’evidència la troballa d’una bala de canó entre els blocs caiguts de la paret de tàpia. Es podria relacionar amb una notícia de Bruniquer de l'any 1682 (vegeu Notícies Històriques).
També cal destacar la troballa d’un tram de la sortida del Rec Comtal vers el mar. S’ha de matisar que aquest canal respondria a un solució provisional que es podria datar, tant la seva construcció com amortització, entre 1715 i 1721. La primera d’aquestes dates situa les primeres obres de desviament de la sèquia com a conseqüència de les obres de construcció de la ciutadella borbònica. La segona data, correspon al primer plànols que representen el desviament definitiu del Rec ,el qual baixaria pel que posteriorment serà l’actual carrer Ocata, per fer un petit gir vers llevant.
Les restes més antigues, tot i que també emmarcades en l'època moderna, corresponen a les restes de barraques de pescadors. Cal tenir present que la formació de l'arenal on se situen les barraques ve causat per la construcció del moll l'any1477 que provoca l'aportació de sediments a llevant de l'escullera. Els materials més antics documentats, de finals del segle XV, són alguns blocs quadrats de granit, peces de ferro i alguna peça de suro.
Una de les troballes més remarcables però, ha estat l'existència d'un total de 25 barraques, que es poden situar en 3 fases cronològiques i que tipològicament són força variades: des de les fetes en pedra i calç fins a les que utilitzen materials peribles com ara fusta o directament materials reciclats. La primera fase, amb 4 barraques exemptes i de planta rectangular se situa entre 1594 i 1615 i destaca la coincidència dels habitatges amb una mena de llacuna de 43 x 21 m i un profunditat d'1,5 m, la qual s'amortitzaria en iniciar la segona fase l'any 1615. La segona fase acaba l'any 1627 i ja consta d'11 barraques que ocupen una altra zona contígua que forma una ala a llevant de la zona original. A diferència de la primera fase, en aquestes barraques s'han pogut documentar diferents nivells d'ús, anivellaments i marques de foc, que denoten un ús intens i reiterat de l'espai. I la tercera fase es construeix sobre un estrat de sorres de 40 cm. de gruix que amortitza les anteriors construccions. En aquesta fase la tipologia s'uniformitza ja que totes elles estan construïdes amb una base de pedra i llistons de fusta dels quals s'han pogut documentar els claus. L'ocupació de l'espai per les barraques s'acaba l'any 1663 probablement degut a l'allunyament de la línia de platja a causa de les obres del moll fetes a mitjan segle XVI.

Notícies històriques:

  • Tipus: Notícies / documents | Data: 1682

    Rúbriques de Bruniquer

    El Consell de Cent ordena la construcció a la platja d'una barraca de pedra i calç.


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Dipòsit

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Claveguera

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1917 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Casa

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Rec

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Patrimoni Immoble / Estructures defensives i militars / Esplanada

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Parcialment eliminat / Amb control arqueològic

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
Del novembre del 2011 a l'octubre de 2012.
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Mikel Soberón Rodríguez - Codex
Motivació:
Construcció de nou edifici amb soterrani
Promotor/propietari:
Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona S.A / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2012. "Carrer del Doctor Aiguader, 15-23" Anuari d'Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2012. Ajuntament de Barcelona. Pag. 63-68.
  • SOBERÓN, M. , 2010. “Antiga estació de rodalies”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2008, MuHBa, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 51-54.
  • SOBERÓN, M., 2010. "El port baixmedieval de la ciutat de Barcelona:una visió des de l’arqueologia. L’escullera de 1477 i la troballa d’un vaixell tinglat", Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, Quarhis 06, MUHBA, Barcelona, pp. 134-173.
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2010. "Carrer del Dr. Aiguader, 1-21", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2009. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 141.
  • SOBERÓN RODRÍGUEZ, M., 2011. "Pla de Palau, Plaça de Pau Vila", Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010. Muhba, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. p. 70-73.
  • GARCIA ESPUCHE, A., 2007. "Espais de la gent de mar: Barcelona, segles XIV a XVIII". Drassana 15. Pàg: 36-53
  • BRUNIQUER E.G., (reimp. 1912-1916). Ceremonial dels Magnifichs Consellers i regiment de la ciutat de Barcelona. 5 volums. Barcelona. Imp. d'Henrich y Cía.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona