Carta Arqueològica de Barcelona

Intervenció: LAV Sagrera Josep Soldevila

 

Situació geogràfica

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Sant Martí
Codi de parcel·la:
125
Codi d'illa:
28738
Adreces:
Josep Soldevila, Carrer
Segre, Carrer
Estació, Passatge
Estació, Plaça
Santa Coloma, Passeig
Ferran Junoy, Carrer
Sant Adrià, Carrer
Verneda, Passeig
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 432782,00000 | UTM Y: 4587768,00000

Descripció, imatges i notes històriques

Nom singular: LAV Sagrera Josep Soldevila

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Arran de les obres de construcció de la Línia d'Alta Velocitat, just a l’inici del Triangle Ferroviari, es localitzà i excavà un jaciment prehistòric del Neolític Antic Postcardial (finals V mil•lenni - inicis IV mil•lenni aC). El jaciment es trobà ubicat en un dels túnels per on havia de passar el tren d’alta velocitat en un futur. El jaciment es va localitzar escapçat pels treballs de rebaix mecànic de l’obra, seccionat en dos trams d’uns 30 metres quadrats cadascun.
Destacà la presència de vàries estructures: un fogar amb diversos moments d’utilització, amb la típica solera de pedres i les parets rubefactades; un recipient ceràmic pràcticament sencer, encaixat al terreny, per emmagatzemar algun aliment; nombrosos forats de pal que marcarien l’existència de cabanes i vàries cubetes de funcionalitat indeterminada. Tots aquests elements es distribueixen temporalment en tres moments d’ocupació diferenciats i indicarien l’existència d’una àrea d’hàbitat a l’aire de lliure, on es realitzarien també activitats relacionades amb el processat i emmagatzematge d’aliments. Respecte al material recuperat destacaren varis fragments ceràmics amb decoració de crestes o “bigotis”, elements característics de la fàcies Molinot (Neolític Antic Postcardial); també es localitzaren restes d’indústria lítica (fragments de làmines i ascles de sílex i jaspi de Montjuïc), algun element macro lític (percutors) i escasses restes de fauna.
A banda, els treballs arqueològics realitzats entre el Triangle Ferroviari i el Pont de Palomar han permès localitzar nous jaciments de diferents cronologies: un jaciment neolític i romà al davant de l’Estació de Sant Andreu Comtal, d’una àrea de treball, amb petits forns, situada uns 100 metres al sud de l’anterior jaciment, i d’una necròpolis romana a l’inici del Triangle Ferroviari.
En primer lloc una sèrie de restes neolítiques representades per un conjunt de 15 sitges, una de les quals reutilitzada per enterrar un individu masculí adult sense aixovar, i 3 retalls indeterminats, tots enquadrats dins del Neolític Mig (3.800-3.200 cal BC) menys una, enquadrada al Neolític Final- Calcolític.
En segon lloc, un assentament romà localitzat a escassos 60 metres del jaciment neolític; es correspondria a diversos elements pertanyents a la pars rustica-fructuaria d’una vil•la romana de l’ager de Barcino, datada entre els segles I i IV-V dC., i situada a prop d’un ramal de la Via Augusta. Un primer moment d’ocupació (S. I dC) es correspon amb una gran quantitat de retalls de rases de vinya, més o menys alineades i de planta rectangular amb els extrems arrodonits. Aquest tipus d’estructures s’haurien de relacionar amb l’auge de la producció del vi que viu la costa laietana durant el segle I aC. i el segle I dC. Un segon moment d’ocupació de l’espai (S. IV-V dC) s’identifica amb la construcció de tres edificis i altres elements: encaixos de dolia, una estructura de combustió, 4 inhumacions i una rasa de 100 m. de possible funció hidràulica. Tot i el pèssim estat de conservació dels 3 edificis, possiblement estarien relacionats amb funcions agrícoles, com ho constata el magatzem amb 27 dolia d’un dels edificis. Cal destacar la troballa in situ d’un dolium sencer segellat amb tapadora, i que contenia un conjunt d’eines agrícoles i ramaderes (tisores, una esquella, cèrcols d’una bota de vi).
Finalment, a l’inici del Triangle Ferroviari es van excavar 21 enterraments pertanyents a una necròpolis d’època romana (s. III dC): 19 corresponien a individus joves o adults (9 homes, 9 dones i un individu de sexe indeterminat), 1 al crani d’un perinatal i, de l’altre, només es va localitzar la fossa sense esquelet. Totes les inhumacions es trobaven en posició de decúbit supí. Respecte a les tipologies de les tombes, la més comuna era la fossa simple (6 casos), i la fossa amb taüt de fusta o baiard (6 casos), amb coberta de teules (4 casos), i tres casos inusuals de fossa bipartida amb teules verticals disposades longitudinalment sobre un eix central. En els tres casos només es va localitzar un individu per fossa. En nou casos es va documentar aixovar funerari (gerres, bols i un anell de bronze).
D'època medieval es documentaren les rests molt malmeses d’un gran retall i un mur al seu interior. Associats a aquest mur es van poder localitzats diversos forats de pal amb pedres al seu interior, així com diversos nivells de cendres i carbons amb presència d’escòries de ferro. El material ceràmic recuperat sembla que pertany a l’època altmedieval (segles VIII-XI).
D’època moderna es va localitzar un edifici de planta circular amb un passadís subterrani associat i en força bon estat de conservació, només afectat l’extrem est per un mur pantalla de l’obra. L’edifici estava compost per quatre elements principals: la banqueta de fonamentació, un conjunt de pilars, el tambor i la cúpula.
Sobre la banqueta de fonamentació s’assentaven fins a tretze pilars rectangulars (possiblement hi hauria hagut algun més) que conformaven el cos central de l’edifici. L’alternança de pilars creava fins a set fornícules (conservades) a l’interior.
El tambor estava format per dos murs esglaonats de planta circular, amb acabat força irregular a l’exterior,construïts a base de pedra irregular i material constructiu units amb morter e calç.
L’interior comptava amb un paviment de morter i terra piconada, que coincidia amb la base de la banqueta de fonamentació.
Al nord de l’edifici es conservava la llinda de la porta formada per 3 grans blocs de pedra rectangular, ben tallats, disposats horitzontalment sobre els dos murs del passadís a través del què s’accedia a l’interior de la construcció.
La segona part d’aquest conjunt arquitectònic era un passadís, connectat a l’edifici circular a través de la porta d’entrada. Tenia planta en forma d’ela i havia estat construït a través d’un túnel subterrani. La primera part del passadís de 4’06 m. de longitud anava en direcció sud-oest/nord-est. La segona part del passadís, d’1’60 m. de longitud seguia en direcció sud-est nord-oest.
Cronològicament, la construcció i posterior abandonament del conjunt, s’hauria de situar al segle XVI, per la presència de ceràmica de reflexes metàl•lics a la trinxera de construcció de l’edifici circular i en un dels nivells de colgament del passadís.
Pel que fa a la seva funció es pensa que es tractaria d’una fresquera destinada a conservar productes que actualment no es poden determinar. En aquest sentit, és significativa la presència de grans contenidors trencats sobre el paviment de l’edifici un cop és abandonat, que servirien per emmagatzemar aquests productes.
Finalment, només comentar l’existència de dos murs de grans dimensions, de possiblement finals del segle XVIII o posterior, que podrien tractar-se de murs de contenció de la riera de Sant Andreu o bé de límit sud del carrer de Sant Adrià.

En imatges


cronologia i tipologia de les troballes

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Estructura de combustió

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Fons de cabana

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Antic 5500 - 4000 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Aïllat / Inhumació / Fossa

Cronologia inicial:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Prehistòria / Neolític / Mig. 4000 - 3300/3200 a.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea funeraria / Necròpolis / Inhumació / Tomba

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 200 - 299 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Altres

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.

Informació tècnica i legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
20 d'octubre del 2008-setembre de 2012 (en curs)
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Preventiva
Director / Autor:
Sergio Arroyo Borraz - Còdex
Motivació:
LAV Triangle ferroviari - Nus de la Trinitat
Promotor/propietari:
La Sagrera-Nudo de la Trinidad. Sector Sant Andreu.UTE / Ajuntament de Barcelona

Documentació

Documentació:

Llicència de Creative CommonsAquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons

Bibliografia:

  • ARROYO BORRAZ, S., 2012. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 88-95.
  • ARROYO BORRAZ, S., 2011. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2010, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 45-52
  • ARROYO BORRAZ, S., 2012. “ LAV sector de Sant Andreu”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 109-113
  • JULIÀ, R.; RIERA, S., 2012. "Proposta d'evolució del front marítim de Barcelona durant l'Holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes". QUARHIS II, 8. pp:16-27

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona

Llicència de Creative Commonsa
Carta Arqueològica és un producte realitzat pel Servei d'Arqueologia de l’Institut de Cultura de Barcelona Per a més informació podeu contactar amb docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona