Carta Arqueològica de Barcelona

Intervention: LAV Sagrera

 

Geographical location

Context:
Zona urbana
Districte:
Sant Andreu
Sant Martí
Codi de parcel·la:
3
Codi d'illa:
29646
Adreces:
Espronceda, Carrer
Clot, Carrer
Sant Martí, Ronda
Josep Soldevila, Carrer
Jaume Brossa, Carrer
Pont del Treball, Carrer
Sagrera, Carrer
Passeig Verneda
Via Trajana
Rambla Prim
Coordenades UTM fus 31N ED50:
UTM X: 432819,00000 | UTM Y: 4586250,00000

Description, images and historical notes

Nom singular: LAV Sagrera

Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida

Descripció:

Durant les obres de construcció dels accessos a la nova estació de la Sagrera, es va localitzar diferents restes estructurals arqueològiques:
En primer lloc, aparegueren les restes d’una important vil•la romana amb dos moments de funcionament entre els segles I dC i el IV-V dC.
L’àrea excavada ocupava una superfície de 1150 m². aquesta, però no es l’extensió total de la vil•la, de la qual només s’ha localitzat i excavat una part.
Els elements més antics localitzats, datats dels segles II-I aC, no corresponien a les restes de la vil•la, sinó a una sèrie d’estructures excavades al substrat geològic: petites cubetes, fons d’estructures de combustió i encaixos, fins a un gran retall de funció indeterminada.
Cal destacar la presència d’un conjunt de sitges disperses per tota l’extensió del jaciment. També és destacable l’aparició de dotze retalls circulars, de mides molt regulars, interpretats com a restes d’encaixos de dolia.
També es localitzaren tres trams de fonamentació en pedra seca, amb orientació est-oest.
El conjunt arquitectònic pertanyent a la vil•la es pot definir en tres grans àrees diferenciades. A l’extrem nord es documentà un seguit d’habitacions amb restes de paviments fets en opus sectile i opus signinum, i que es correspondrien a la pars urbana de la vil•la. Unes reformes i ampliacions posteriors d’aquest sector, la dotarien d’un espai obert al voltant d’un lacus, i d'estructures de caràcter industrial com diverses sitges i una dolia.
A l’extrem meridional es localitzà un altre conjunt d’estances, distribuïdes a partir de dos corredors perpendiculars, i un balneum, del qual s’identificà el frigidari amb la piscina d’aigua freda, l'apoditeri i un hipocaust possiblement del caldari o de la piscina calenta. En aquesta zona es localitzaren diversos paviments d’opus signinum, i les restes d’un gran mosaic d’opus tessellatum de motius geomètrics i figurats.
Finalment, a la part central de la vil.la es definia un gran espai obert o atri amb restes d’un opus signinum, al voltant del qual es distribuirien la resta d’estances de la pars urbana de la vil.la. En una de les estances laterals d’aquest espai central es documentà la presència de les emprentes del que havia estat un mosaic d’opus sectile, tractant-se possiblement de l’oecus o sala de reunions.
A banda, també es localitzaren les restes d’un mas del segle XVI, que va restar dempeus com a mínim fins a mitjans segle XX. Es tracta de la masia coneguda com a Can Iglésies, situada a menys de 400 metres al sud de l’antic camí de la Riera d’Horta.
Tot i que no es va poder documentar l’extensió total de la masia, ja que excedia els límits de l’obra, es van poder diferenciar tres cossos que corresponen a tres moments constructius entre els segles XVI i XVIII. L’edifici original es construí a inicis del segle XVI, tot i que només es conserven les fonamentacions d’un petit cos rectangular d’uns 20 metres quadrats. És a partir de la segona meitat del segle XVII que es construeix un edifici molt més gran de tres crugies dividides en diferents àmbits. Ja al segle XVIII es va construir un tercer cos seguint la mateixa estructura de les tres crugies. Tot i que només es conserva la planta baixa, tot sembla suposar, per paral•lels coneguts a bastament, que la masia de Can Iglésies deuria tenir la planta baixa (destinada a magatzems i àrees de treball), la planta primera (destinada a residència) i la segona planta (destinada magatzem o golfes). Relacionada amb la masia, a pocs metres es va poder documentar una edificació de planta rectangular (3 x 4 metres) que estaria destinada a cabana, pallissa, magatzem....
Sota la desapareguda Ronda de Sant Martí es localitzà un tram de l’antic camí de la riera d’Horta, que seguia el curs de la riera i del qual, encara ara, es conserva visible un tram a tocar de la masia de Can Riera, al carrer Bonaventura Gispert. De la construcció original, anterior al segle XIX, només es conserven alguns murs, els quals quedaren amortitzats per la construcció d’un pont de la línia fèrria Barcelona- Granollers de mitjan segle XIX. A partir d’aquest moment es feren reformes i canvis de traçat, com per exemple a l’any 1920, amb la construcció de les regadores per portar aigua des del Rec Comtal fins als horts de Sant Martí de Provençals. Es conserva un tram de regadora de 120 metres.
Durant els treballs de desmuntatge d’aquest camí, duts a terme l’any 2013 sota control arqueològic, es va posar al descobert un assut o resclosa. Es tracta d’un assut vessador perpendicular al corrent de la riera i que permet l’elevació de l’aigua per a poder regar els camps. Construït amb pedres i morter té una llargària de 15 metres, una amplada de 4,5 i una profunditat d’1,5. També conserva una fibla situada entre el cos de l’assut i un mur per permetre el retorn de l’aigua a la riera, mitjançant una comporta.

En imágenes


Chronology and typology of the findings

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Vil·la

Cronologia inicial:
Urbà / Roma imperi / 10 a.C. - 99 d.C.
Cronologia final:
Urbà / Antiguitat tardana / 300 - 399 d.C.

Patrimoni Immoble / Hàbitat / Masia

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1472 - 1714 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Obra pública i civil / Via

Cronologia inicial:
Urbà / Modern / 1714 - 1836 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - Actualitat

Patrimoni Immoble / Sistema hidràulic / Resclosa

Cronologia inicial:
Urbà / Contemporani / 1836 - 1860 d.C.
Cronologia final:
Contemporani (Metropolità) / 1917 - 1953 d.C.

Patrimoni Immoble / Àrea productiva / Agrícola / Sitja

Cronologia inicial:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.
Cronologia final:
Preurbà / Protohistòria / Ferro-ibèric final. 199 - 50 a.C.

Technical and legal

Estat de conservació:

Estat:
Conservació

Protecció:

Proteccions existents:

Protecció Fisica:
Protecció Física

Proteccions legals:

Protecció Generalitat de Catalunya:
Categoria:
Protecció Legal
Classificació:
Clases
Protecció específica de l'Ajuntament de Barcelona (PEPPA 2000):
Nivell de protecció:
Protecció legal Ajuntament

Actuacions:

Data:
7 de desembre del 2010 - 23 de maig de 2015
Tipus:
Excavació
Tipus admin..:
Tipus actuació administrativa
Director / Autor:
Daniel Alcubierre Gómez - Emiliano Hinojo García - Inma Mesas Torronteras - Codex
Motivació:
Construcció dels accessos a la nova estació de la LAV
Promotor/propietari:
UTE Accessos estació de la Sagrera / Ajuntament de Barcelona

Documentation

Documentation:

Llicència de Creative CommonsThis work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Unported License

Bibliography:

  • ALCUBIERRE , D. et alii. , 2013-14. Resultats preliminars de la nova intervenció arqueològica a la vil•la del Pont del Treball a Barcelona” Tribuna d’Arqueologia 2013-14 Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, pp. 271-312
  • ALCUBIERRE, D; HINOJO, E; RIGO, A., 2011-12.”Primers resultats de la intervenció a la vil•la romana del Pont del Treball a Barcelona” . Tribuna d’Arqueologia. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. p. 372-398
  • JULIÀ, R.; RIERA, S., 2012. "Proposta d'evolució del front marítim de Barcelona durant l'Holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes". QUARHIS II, 8. pp:16-27
  • MESAS TORRONTERAS, I, 2012. “LAV accessos a l'estació de Sagrera”, Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2012, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, pp. 87-89
  • PALET MARTÍNEZ, J. M.; RIERA, S., 1992. "La comunicación viaria entre Barcino (Barcelona) y Baetulo (Badalona) en relación con las características físicas del delta del río Besós", Cuaternario y Geomorfología, 6, pp. 123-133.
  • PEREIRA, I.; FERRER, C.; ANTEQUERA, F., 2015. "Els jaciments de l’Estació de la LAV a la Sagrera i el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Aproximació a l’estudi de l’evolució del poblament rural d’època ibèrica al Pla de Barcelona". QUARHIS II, 11.

Carta Arqueològica de Barcelona + 3000 archaeological geolocated and typified interventions.
Whatever found in Barcelona of archaeological interest.

Creative Commons License
Carta Arqueològica is a product made by the Servei d'Arqueologia of Institut de Cultura de Barcelona To get further information, you can contact the docu_arqueologia@bcn.cat | Ajuntament de Barcelona