Descripció:

Durant les obres de construcció dels accessos a la nova estació de la Sagrera, es va localitzar diferents restes estructurals arqueològiques:
En primer lloc, aparegueren les restes d’una important vil•la romana amb dos moments de funcionament entre els segles I dC i el IV-V dC.
L’àrea excavada ocupava una superfície de 1150 m². aquesta, però no es l’extensió total de la vil•la, de la qual només s’ha localitzat i excavat una part.
Els elements més antics localitzats, datats dels segles II-I aC, no corresponien a les restes de la vil•la, sinó a una sèrie d’estructures excavades al substrat geològic: petites cubetes, fons d’estructures de combustió i encaixos, fins a un gran retall de funció indeterminada.
Cal destacar la presència d’un conjunt de sitges disperses per tota l’extensió del jaciment. També és destacable l’aparició de dotze retalls circulars, de mides molt regulars, interpretats com a restes d’encaixos de dolia.
També es localitzaren tres trams de fonamentació en pedra seca, amb orientació est-oest.
El conjunt arquitectònic pertanyent a la vil•la es pot definir en tres grans àrees diferenciades. A l’extrem nord es documentà un seguit d’habitacions amb restes de paviments fets en opus sectile i opus signinum, i que es correspondrien a la pars urbana de la vil•la. Unes reformes i ampliacions posteriors d’aquest sector, la dotarien d’un espai obert al voltant d’un lacus, i d'estructures de caràcter industrial com diverses sitges i una dolia.
A l’extrem meridional es localitzà un altre conjunt d’estances, distribuïdes a partir de dos corredors perpendiculars, i un balneum, del qual s’identificà el frigidari amb la piscina d’aigua freda, l'apoditeri i un hipocaust possiblement del caldari o de la piscina calenta. En aquesta zona es localitzaren diversos paviments d’opus signinum, i les restes d’un gran mosaic d’opus tessellatum de motius geomètrics i figurats.
Finalment, a la part central de la vil.la es definia un gran espai obert o atri amb restes d’un opus signinum, al voltant del qual es distribuirien la resta d’estances de la pars urbana de la vil.la. En una de les estances laterals d’aquest espai central es documentà la presència de les emprentes del que havia estat un mosaic d’opus sectile, tractant-se possiblement de l’oecus o sala de reunions.
A banda, també es localitzaren les restes d’un mas del segle XVI, que va restar dempeus com a mínim fins a mitjans segle XX. Es tracta de la masia coneguda com a Can Iglésies, situada a menys de 400 metres al sud de l’antic camí de la Riera d’Horta.
Tot i que no es va poder documentar l’extensió total de la masia, ja que excedia els límits de l’obra, es van poder diferenciar tres cossos que corresponen a tres moments constructius entre els segles XVI i XVIII. L’edifici original es construí a inicis del segle XVI, tot i que només es conserven les fonamentacions d’un petit cos rectangular d’uns 20 metres quadrats. És a partir de la segona meitat del segle XVII que es construeix un edifici molt més gran de tres crugies dividides en diferents àmbits. Ja al segle XVIII es va construir un tercer cos seguint la mateixa estructura de les tres crugies. Tot i que només es conserva la planta baixa, tot sembla suposar, per paral•lels coneguts a bastament, que la masia de Can Iglésies deuria tenir la planta baixa (destinada a magatzems i àrees de treball), la planta primera (destinada a residència) i la segona planta (destinada magatzem o golfes). Relacionada amb la masia, a pocs metres es va poder documentar una edificació de planta rectangular (3 x 4 metres) que estaria destinada a cabana, pallissa, magatzem....
Sota la desapareguda Ronda de Sant Martí es localitzà un tram de l’antic camí de la riera d’Horta, que seguia el curs de la riera i del qual, encara ara, es conserva visible un tram a tocar de la masia de Can Riera, al carrer Bonaventura Gispert. De la construcció original, anterior al segle XIX, només es conserven alguns murs, els quals quedaren amortitzats per la construcció d’un pont de la línia fèrria Barcelona- Granollers de mitjan segle XIX. A partir d’aquest moment es feren reformes i canvis de traçat, com per exemple a l’any 1920, amb la construcció de les regadores per portar aigua des del Rec Comtal fins als horts de Sant Martí de Provençals. Es conserva un tram de regadora de 120 metres.
Durant els treballs de desmuntatge d’aquest camí, duts a terme l’any 2013 sota control arqueològic, es va posar al descobert un assut o resclosa. Es tracta d’un assut vessador perpendicular al corrent de la riera i que permet l’elevació de l’aigua per a poder regar els camps. Construït amb pedres i morter té una llargària de 15 metres, una amplada de 4,5 i una profunditat d’1,5. També conserva una fibla situada entre el cos de l’assut i un mur per permetre el retorn de l’aigua a la riera, mitjançant una comporta.