Pend: prop_33: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica ha consistit en l’excavació parcial de la plaça Vuit de Març, abans dita dels Peixos, en un límit de la qual es conserven, formant part de la paret d’un edifici, quatre arcades de l’aqüeducte d’època romana. S’han pogut documentar diverses fases cronològiques.
En primer lloc s’ha detectat un mur d’una sola filada i un conjunt de petits retalls de planta circular, que són anteriors a la construcció de l’aqüeducte, fet que indica una cronologia aproximada a l’entorn de la fundació de Barcino. A més, els materials associats al estrats que queden tallats per la construcció de l’aqüeducte afirmen també aquesta cronologia (campaniana A tardana i pastes sandvitx de tradició ibèrica). La precarietat de l’estructura documentada però, no permet obtenir una funcionalitat concreta.
La intervenció també ha permès millorar el coneixement de l’aqüeducte, en base a les seves fonamentacions. Els pilars de l’aqüeducte estan construïts amb la tècnica de l’opus vittatum, amb carreus regulars de pedra de Montjuïc units amb morter de calç i sorra. Són de forma quadrada, d’1,80 cm de costat (excepte un d’ells que és d’1,60) i tenen una alçària de 4,18 m. Els basaments dels pilars tenen una amplada d’uns 2m de costat i una profunditat de 40 cm i estan bastits en opus quadratum i recolzen sobre unes fonamentacions d’opus caementicium, fetes amb encofrat perdut i de dimensions només lleugerament més grans que els basaments. Així es pot afirmar que en aquesta zona de la ciutat, l’aqüeducte tenia una alçada total 8,82 m i la llum dels arcs és d’un 3,8 m.
La següent fase queda representada per tres retalls amortitzats entre els segles IV i V d.C.
Ja d’època clarament medieval es va documentar un pou amortitzat a inicis del segle XIV, així com un conjunt de murs, molt afectats per construccions posteriors, però que semblen indicar l’ocupació d’aquesta zona per estructures de caire domèstic.
Les estructures relacionades amb l’època moderna són les pròpies d’una casa, amb diferents murs de compartimentació, clavegueres i pous, les quals patiran reformes també durant tot el segle XIX, fins que a la segona meitat del segle XIX s’endarrereix 4 m la façana de l’edifici per ampliar el carrer.
Cal esmentar també que una bona part de la plaça està ocupada per diversos soterranis afecten així qualsevol evidència arqueològica.
Pend: resume_project1
Pend: resume_project2
