Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
La intervenció arqueològica es dugué a terme a les naus meridionals del conjunt de les Drassanes Reials, on es van poder documentar diverses estructures que es situen en un ventall cronològic que va des de l’època alt imperial fins als nostres dies.
L’ocupació en època romana es tradueix al jaciment en una necròpolis, que es situaria entre la part central i la meitat sud-est de les naus. Es tracta d’una necròpolis que combina el ritus d’incineració amb el d’inhumació. Així s’han pogut documentar 9 inhumacions de dues tipologies (fossa simple i àmfora). Pel que fa a les urnes d’incineració, estan situades en dues zones: per una banda hi ha una zona delimitada per una estructura de planta rectangular, identificada com a possible mausoleu, on s’han detectat dues urnes de ceràmica i tres de vidre. Al costat oest de l’exterior de l’estructura s’han detectat dues urnes, una de vidre i una altra de ceràmica, les quals estan associades a uns nivells que aporten una important quantitat de material que correspondria a l’aixovar de les urnes: vasos de parets fines, ungüentaris de vidre, etc... El conjunt d’incineracions es pot datar entre els segles I i II d.C. mentre que les inhumacions estarien entre el segle I i VI d.C.
La separació de les dues àrees de necròpolis, així com l’orientació dels enterraments, permeten suposar l’existència d’algun element que no s’ha pogut localitzar. A mode d’hipòtesi, aquest element podria correspondre a una via d’accés a Barcino.
A partir del segle XIII la zona és escollida per a la construcció de les drassanes per ordre de Jaume I i finalment l’execució l’ordena Pere el Gran. Sembla que el conjunt original estaria format per un gran pati de planta rectangular, amb porxos perimetrals i torres de planta rectangular als angles. La intervenció ha permès documentar el tancament perimetral est i nord, així com dos àmbits dels porxos. A finals del segle XIV es produeix una reforma al conjunt original que bàsicament consisteix en cobrir el pati, moment constructiu que coincideix amb la construcció de la muralla en aquella zona.
La següent gran reforma, de finals del XVI i inicis del segle XVII, pertany a la construcció de l’actual edifici. A mitjans del segle XVIII, el recinte perd la seva funció original i es converteix en un centre productor d'artilleria i en una caserna militar, del qual es documenten diversos murs durant la present intervenció.
L’any 1941 s’inaugura el Museu Marítim de Barcelona.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1578
Les Drassanes passen a mans de la Generalitat.
Tipus: Notícies / documents | Data: 1663
La propietat de les Drassanes passa a mans de l'exèrcit espanyol.
Tipus: Notícies / documents | Data: Any 1745
El recinte de les Drassanes perd la seva funció original i es converteix en un centre productor d'artilleria i en una caserna militar.
Tipus: Notícies / documents | Data: Any 1935
L'edifici passa amans de l'Ajuntament de Barcelona.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona
