Resultats: Positius. Estratigrafia no exhaurida
Degut a la futura construcció d’una biblioteca municipal a la zona ocupada per l’edifici de la placeta del Pi número 2 de Barcelona, i en trobar-se aquest solar en una àrea catalogada com a Zona d’Interès Arqueològic, es resolgué realitzar una intervenció preventiva per poder obtenir informació de caire arquitectònica, històrica i arqueològica, que servís de base per la planificació de les futures tasques de construcció i d’excavació arqueològica.
Malgrat el projecte inicial contemplava la realització de tres sondeigs, en el moment de situar-los per tal de començar la seva excavació, es va observar l’existència de diverses cales furtives realitzades a tocar d’alguns murs de l’edifici actual, la major part d’elles tornades a omplir amb runa i la terra procedent del rebaix. Per aquest motiu, es decidí realitzar dos sondeigs amb metodologia arqueològica i buidar tres d’aquestes cales per tal d’efectuar el registre de l’estratigrafia i estructures afectades i provar de constatar el tipus i fondària de la fonamentació de l’edifici actual.
Mercès a la realització d’aquestes tasques, es pogueren documentar fins a vuit fases ocupacionals situades cronològicament entre els segles I i XX.
Fase 1. Època romana imperial (Segles I-V)
Es detectaren dos possibles nivells de circulació amb estratigrafia associada. Donat el reduït espai dels sondeigs, no es va poder constatar la seva extensió.
Fase 2. Època alt medieval I. (Segles IX-X)
D’aquesta fase s’identificaren indicis d’un possible pou (localitzat molt parcialment), així com d’estructures que indicaren l’existència d’un edifici construït amb tècnica de tapial, de difícil atribució funcional. Podria correspondre’s a la primera ampliació medieval fora la muralla romana de la ciutat de Barcelona, la Vila nova del Pi.
Fase 3. Època alt medieval II. (Segles XI-XIII)
D’aquesta fase només aparegueren alguns estrats que es trobaven amortitzant la fase anterior, però sense cap estructura relacionada, fet que podria estar indicant un canvi en l’ús del sòl en el sector a tocar de la futura torre-campanar.
Fase 4. Època Baix medieval I. (Segle XIV)
Dins d’aquesta fase s’han documentat alguns estrats d’argiles i alguns negatius de funcionalitat indeterminada. Aquests estrats han estat interpretats com part dels horts, que segons la documentació escrita, van ser comprats a l’any 1371 per tal d’aixecar la torre-campanar.
Fase 5. Època Baix medieval II. (Anys 1379-1380)
Aquesta període de temps relativament curt es correspon amb l’inici de les obres de construcció i fonamentació de la torre-campanar del temple gòtic de Santa Maria del Pi, iniciades entre els anys 1379 i 1380, que impliquen un rebaix considerable de l’estratigrafia anterior en aquell sector.
Fase 6. Època Baix medieval III. (Segle XV-Principis del segle XVI)
Es documentà l’estratigrafia associada a l’espai dels voltants de la torre-campanar. Durant aquest període de temps continuen els treballs de construcció de la torre-campanar i per tant estem en una zona de pas, segurament oberta. D’aquesta, es documentà un nivell de circulació, amortitzat a finals del segle XV- principis del segle XVI. També es documentà una inhumació perinatal i les restes d’un revestiment de morter de calç de la torre-campanar, amb restes de grafits.
Fase 7. Època moderna. (Segles XVII-XIX)
En aquest moment, sembla que l’espai al voltant de la torre-campanar, quedà ocupat per la construcció d’edificacions que se li adossen.
Aparegueren restes de diverses construccions de tovots i tapia, amb els seus nivells de circulació i paviments associats que evidencien l’existència de recintes successius, que semblen ser l’origen de l’entramat urbà actual. També cal destacar la documentació de quatre encaixos delimitats per materials constructiu, possiblement relacionats amb una estructura de tipus productiu.
Fase 8. Època contemporània. (Finals segle XIX – segle XX)
D’aquesta fase data la construcció de l’edifici actual, del qual es documentaren les successives pavimentacions i els estrats d’anivellació abocats durant el seu procés constructiu. Cal destacar que el nou edifici trencà l’urbanisme medieval i modern de la zona, donant l’aspecte actual a la Placeta del Pi.
Aquesta Intervenció no té documentació adjunta
Permalink Http://cartaarqueologica.bcn.cat/3264
+ 3000 punts d’interès arqueològic geolocalitzats i tipificats.
Tot allò d'interès arqueològic que s'ha trobat a Barcelona